Ticabus

Dia 63, 19/8, frontera Costa Rica/Panamà

Continuació d'un llarg viatge en autobús. El més llarg fins ara, 27 hores. S'ha acabat fent pesat i no precisament per la durada del viatge. Com deia a la capsalera de l'última entrada vaig agafar el bus cap a Rivas en direcció Panama City. El bus no era directe i feia una parada d'una hora a San José. Després continuava, de nit, de San José fins al destí final.

La companyia que fa aquest trajecte, i molts altres per la ruta panamericana, és Ticabus. La cosa funciona de tal manera que tu pagues una quantitat més elevada del que costa el transport normal i, a canvi, ells et duen d'un punt A a un punt B, generalment de diferents països, sense parades i amb eficient puntualitat.

Mentida! Bé, no del tot però jo no em torno a pujar a un dels seus busos ni boig. El problema succeeix a l'hora de creuar fronteres. Quan jo vaig solet i m'arribo en bus fins a una frontera, la creuo tranquil.lament a peu i, tot seguit, continuo el meu camí en un altre bus en la direcció desitjada. Quan vas en un autobús amb 50 persones més pot passar, o molt segurament passarà, que algú tingui problemes amb el seu passaport, visat o el que sigui. A més els 5 minuts que un individu inverteix en creuar una frontera es converteixen en 10 vegades més quan el grup el formen 50.

Tot aquest diàleg ve per a les 5, ni 4 ni 6 sino que 5 hores que hem hagut d'esperar per a creuar la frontera Costa Rica - Panamà amb els brasos creuats i sense fer res.