3 banys

Dia 45 - 1/8 - de Flores a Livingston pel Rio Dulce

Porto uns horaris en aquest viatge que són una mcia especials. Avui, per exemple m'he aixecat a les 5:15 perquè agafava el bus de les 6 cap a Río Dulce amb la intenció d'arribar a Livingston al migdia. Fins a Río Dulce, a un dels extrems del llac Izabal, el més gran del país, hi havien 5 hores de trajecte. Un cop allà, m'he trobat que la llanxa que duïa fins a Livingston (on no s'hi pot arribar per carretera) no sortia fins la 1:30 així que no m'ha serit de res llevar-me tant d'hora i m'he hagut d'esperar al moll durant 2 hores i mitja perquè plovia a bots i barrals.

Un cop la pastera turística s'ha emplenat de gent (unes 25 persones en una barca de 5m d'eslora) s'ha fet a la mar (o al riu en aquest cas) on ens esperava el temporal. Tot i tenir un toldo la pluja mullava per tot arreu així que en uns pocs minuts estavem tots xops de cap a peus. Quan la pluja ha parat, la barca s'ha aturat a un lloc amb aigües termals. Sense ni treurem la roba xopa m'he tirat a l'aigua que estava bullint i, després de fer el burro una estona, he decidit arrodonir la jornada de banys a l'aigua del riu.

Quan per fi he arribat a Livingston ja eren les 5 de la tarda i estava famèlic. Així que he entrat al primer restaurant que he trobat i m'he demanat un ceviche. Bua! El millor que he provat des que va començar el viatge. El ceviche és un plat de peix cru que depenent del lloc del món es prepara d'una manera o d'una altra. Aquí me l'han servit en una sopa de tomàquet i llimona que estava exquisita i tenia les gambetes, o camarones com diuen ells flotant amb verduretes.

Només arribar a Livingston t'adones que aquesta ciutat és molt diferent de la resta del país però això ja ho explico en la propera entrada.