Dia 47 - 3/7 - de Livingston a Antingua via Guatemala City
Un altre dia en ruta. A les 9 he agafat el ferry cap a Puerto Barrios amb el Sergi i la Bea. D'allà un bus fins a Ciudad de Guatemala. Els dos porten un mes vivint-hi i m'han explicat mil històries sobre lo perillosa que és. Han aconseguit que m'agafés una mica de por i tot. D'aquesta ciutat se'n diuen coses com que mor més gent assassinada avui en dia que quan hi havia la guerra civil; que és la ciutat del món més perillosa sense un conflicte armat de per mig; que han prohibit circular dos persones alhora en una moto perquè el de darrere solia fotre els trets; que les maras arriben a matar per un telèfon mòvil.
Això no vol dir que no s'hi pugui anar, però si algú va a C. de Guatemala doncs, sobretot, seny. Jo, per la meva banda només havia de canviar de bus i, atenent als consells del Sergi i la Bea, he agafat un taxi que m'ha portat d'una estació a l'altra. Així, amb aquest segon bus he arribat a Antigua on m'hi estaré, tranquil·lament, les 3 últimes nits al país.
Un altre dia en ruta. A les 9 he agafat el ferry cap a Puerto Barrios amb el Sergi i la Bea. D'allà un bus fins a Ciudad de Guatemala. Els dos porten un mes vivint-hi i m'han explicat mil històries sobre lo perillosa que és. Han aconseguit que m'agafés una mica de por i tot. D'aquesta ciutat se'n diuen coses com que mor més gent assassinada avui en dia que quan hi havia la guerra civil; que és la ciutat del món més perillosa sense un conflicte armat de per mig; que han prohibit circular dos persones alhora en una moto perquè el de darrere solia fotre els trets; que les maras arriben a matar per un telèfon mòvil.
Això no vol dir que no s'hi pugui anar, però si algú va a C. de Guatemala doncs, sobretot, seny. Jo, per la meva banda només havia de canviar de bus i, atenent als consells del Sergi i la Bea, he agafat un taxi que m'ha portat d'una estació a l'altra. Així, amb aquest segon bus he arribat a Antigua on m'hi estaré, tranquil·lament, les 3 últimes nits al país.
Estelas maias,
ResponEliminaLos mayas las elaboraban para conmemorar alguna fecha importante o para conmemorar ciertos sucesos, como la llegada al poder de un jefe o un triunfo guerrero. Muchas de estas piezas era auténticos documentos que narraban la historia de los personajes que representaban, como si los mayas trazaran palabras en la roca. De esta manera, la escultura de los mayas estuvo íntimamente ligada a la escritura. Al principio se erigían para representar el final de un katún (equivale a 20 años actuales). Conforme las ciudades fueron creciendo en riqueza y poderío, los monumentos se pudieron construir más frecuentemente. En la época clásica, se hacían cada diez años.