Dia 56, 12/8, Granada
Granada és una altra ciutat colonial amb la seva malla de carrers perpendicular al voltant del zócalo central on se situen els edificis administratius. Una altra de tantes. Perquè ja n'he visitat un munt. Així que he intentat conèixer Granada des d'un altre angle.
Al matí hem anat a esmorzar a un lloc que hi havia a davant de l'estació d'autobusos on m'han fet uns ous ferrats per llepar-se'n els dits. Després he ajudat al Brian a fer uns tràmits burocràtics ja que amb el meu "Español Experto" ho tinc tot més fàcil que els demés guiris. Em feia mal al cap i per això he passat la resta de la tarda a l'hostal.
Però, a la nit, hem tornat a sortir a menjar fora, aquest cop a un altre restaurant de carrer, on per sort hi havia cadires. Per variar, ens han servit carn amb gallopinto i plàtan fregit; el mateix que serveixen a tots els restaurants del país crec. Després hem anat a donar un tomb pel zócalo on hi havia una espècie de trileros. Quan ens hem adonat que era un timo de joc tots havíem perdut algo de calers. Jo, uns 30 cèntims d'euro.
Hay un cuento urbano sobre un norteamericano que comía un nacatamal. Al terminar, alguien le preguntó qué le había parecido, y él respondió: “Está rico, pero la lechuga es muy amarga”. Y claro, él tomó como lechuga la hoja de plátano con la que se envuelve el nacatamal, y la que, por supuesto, ¡no es comestible!
ResponElimina