El paraís?

Dies 65 i 66, 21 i 22/8, San Blas


A les 5 de la matinada em recollia el 4x4 que ens portava a mi i a 7 persones més fins al "port" de Cartí a la regió indígena de Kuna Yala. Com era una hora intempestiva he decidit que em quedava xerrant amb la gent que havia conegut a l'hostal i així, no dormir-me per al trajecte que m'esperava.

Vaig dormir tot el trajecte d'anada, unes 5 hores, i quan vaig arribar al port, un cayuco a motor em va duur fins a Nixia's, una casa local on viu una dona indígena amb el seu marit canadenc. L'illa en concret era residencial i gens maca però per a passar el dia m'han dut a l'isla Perro on a prop de la riba hi ha un vaixell esfonsat que es pot divisar fàcilment fens "snorkelling". Després de dinar m'he dormit a l'ombra i ja gairebé no m'he despertat fins a l'hora de tornar a la meva cabanyeta.

El no dormir la nit anterior no ha sortit tan bé com esperava ja que estava esgotat i després de sopar m'he tumbat a la meva hamaca, dins la cabanya, i m'he quedat fregit fins al matí següent.



Al despertar el segón dia he pensat que ja que l'experiència amb locals no era tan enriquidora com hauria volgut, el millor que podia fer era buscar una altra illa on tingués, gairebé, per a mí sòl una platja paradisíaca. I, més o menys, l'he trobat. Era a les cabanyes de Robinson, i bé, no era precisament paradisíac l'interior de l'illa amb una desena de cabanyetes però quan miraves a l'aigua tot era molt maco.

A més, estava gairebé tot sòl ja que només hi havia una parella americana a part de mi. Així que m'he passat el dia de l'aigua a la tumbona i de la tumbona a l'aigua. Una estona xerrant amb la Liz i el Roberto i l'altra llegint l'últim llibre que m'ha caigut a les mans, el Quijote.

El problema en aquests llocs és que, com no hi ha electricitat, quan es fa fosc ja no hi ha res a fer i al cap de poca estona no tens més remei que anar-te'n a dormir. Ara bé, la manca de contaminació lumínica té conseqüències inesperades com un cel estrellat com mai havia vist. Només ha faltat l'estel fugas.





A tot això, dir que aquesta experiència l'he viscut a l'arxipèlag de San Blas compost de 365 illes paradisíaques, algunes d'elles, que es troba a la costa caribenya de Panamà. Només s'hi pot arribar amb jeep (costa la ronyonada de 25$ per trajecte) i un cop allà hi ha infinitat d'opcions per a dormir des de preus assequibles (17.5$ amb tres àpats, però sense incloure ni la llanxa ni les excursions) fins a cabanyes amb tots els luxes.