Amb 20kg a les espatlles

Dies 52 i 53 - 8 i 9/8 - caminant entre volcans

Com deia, m'he llevat a les 3, m'he dutxat, m'he fet la bossa i cap a Quetzaltrekkers falta gent. Aquesta agència de viatges es dedica a fer muntanyisme i en poso la web perquè tots els beneficis de cada excursíó van a parar a una ong que ajuda a nens del carrer a prop de León. Així que encara que una excursió de 2 dies m'ha costat 50US$, com a mínim era per a una bona causa. Com es veu a la foto erem 5; 2 guies, la Bree, canadenca d'Alberta, i l'Scott, d'Ohio; i, 3 clients, el Joey de California, el Louis Fillipe que era quebecuà i jo.

Ells et deixen tot el material que necessitis i 2 guies, que són voluntaris, et mostren el camí durant l'excursió. El primer que hem fet ha estat emplenar les bosses amb menjar, 9 litres d'aigua perquè no n'hi ha pel camí, la tenda de campanya i roba d'abric. La motxilla pesava com 20kg i feia por només de mirar-la. Hem esmorzat i, després, hem anat a buscar el bus que ens duria fins a l'inici del nostre recorregut.

Després de caminar uns 40 minuts entre bosc i conreus hem arribat a una zona desèrtica provocada pel volcà del Cerro Negro que és el més jove de tot Centreamèrica amb només 150 anys d'història. Aquest desert fou format en una de les més de 20 erupcions que ha tingut el volcà i que es repeteixen cada aproximadament 8 anys. Quan per fi hem arribat als peus del volcà en hem tret les motxilles i hem pujat fins al cràter. La part divertida ha estat, però, la baixada que la pots fer corrents i saltant entre la sorra volcanica.

Amb un mal d'esquena que ja començava a ser evident hem començat l'ascensió al segon volcà, las Pilas. Aquest cop amb les motxilles i superant una pendent que ha estat el tram més difícil de tota l'excursió. Un cop a dalt s'ha posat a ploure fent la experiència molt més divertida i entretinguda. Després de 10 hores caminant, per fi, hem arribat al lloc on anàvem a acampar; un dels cràters del volcà El Hoyo.

Hem muntat les tendes i com ja era fosc hem encès una foguera. Hem calentat aigua per a tè i cafè, hem cuinat pasta per sopar i, per arrodonir la jornada, hem torrat marshmallows al foc. Tots estàvem molt cansats, especialment el quebecuà que es va tornar irritant i tot, i a les 8 ja erem al llit, o millor dit, a l'estora.

Ens hem llevat amb la sortida del sol que tenyia el cel d'uns color preciós. La tarda anterior hi havia hagut boira així que no es veia res però a primera hora del matí hem pogut observar el Hoyo, que és un forat perfectament circular en un cantó d'un dels cràters del volcà, el Momotombo i el Momotombito al fons i, el nostre destí i recompensa del dia, l'Asososca on un dels cràters és un llac amb aigua ben fresqueta.

Hem explorat el Hoyo, empaquetat les bosses i a caminar un altre cop. Després de 4 o 5 eternes hores de caminar sense gairebé ni parar a l'hora de dinar hem arribat al, destí final, a l'esperada recompensa, la laguna d'Asososca. Un bon bany, un dinar vegetarià (ja que la Bree, vegetariana, s'ha encarregat que no mengessim carn durant l'excursió) i una última horeta de camí fins a la carretera on ens hem pujat a una furgo que duia cap a León.

Em feia mal tot, no em podia ni moure així que me n'he anat amb el Joey a un hostal que es pot considerat un luxe pels meus estàndars ja que costava com 5.5€. Això sí, tenia un matalàs de 20cm de gruix i he dormit com un rei.