Dia 46- 2/8 - Livingston
La població de Livingston, al Carib chapín, és eminentment negra i procedent d'esclaus africans. Als habitants d'aquesta ciutat són els garífunes amb un idioma i cultura diferents a la resta del país. De garífunes se'n troben a tota la costa caribenya de centreamèrica. Només arribar ja t'adones que en aquest lloc es respira un ambient especial. Tot és molt tranquil i relaxat fins que arriba la nit quan tot s'anima a ritme de tambors.
A part del Río Dulce, amb uns paisatges espectaculars, a Livingston hi ha d'interessant les Cascadas de los Siete Altares. S'hi arriba caminant per la platja durant una hora. La platja està plena de brossa i és que la brutícia és un problema greu a Guatemala. En fi, que los 7 altares són una successió de salts d'aigua molt similars a Semuc Champey (amb color diferent). Quan arribes a l'últim hi ha una piscina natural on banyar-se i fer el mono una estona.
He conegut a una parella de catalans amb els que m'he banyat al Carib i després hem agafat el camí de tornada. Després de dinar-sopar un tapado, un altre plat típic, a base de peix i llet de coco, hem anat a explorar la vida nocturna de l'illa. I, el món està ple de catalans. Aquí a Livingston han sortit de sota les pedres.
A part del Río Dulce, amb uns paisatges espectaculars, a Livingston hi ha d'interessant les Cascadas de los Siete Altares. S'hi arriba caminant per la platja durant una hora. La platja està plena de brossa i és que la brutícia és un problema greu a Guatemala. En fi, que los 7 altares són una successió de salts d'aigua molt similars a Semuc Champey (amb color diferent). Quan arribes a l'últim hi ha una piscina natural on banyar-se i fer el mono una estona.
He conegut a una parella de catalans amb els que m'he banyat al Carib i després hem agafat el camí de tornada. Després de dinar-sopar un tapado, un altre plat típic, a base de peix i llet de coco, hem anat a explorar la vida nocturna de l'illa. I, el món està ple de catalans. Aquí a Livingston han sortit de sota les pedres.
Livingston és el nom de polític i jurista nord-americà Edward Livingston, qui va escriure els codis que es van utilitzar com a base per les lleis del govern liberal de les Províncies Unides de l'Amèrica Central a principis de segle XIX.
ResponEliminaI saps si vé d'aquí el nom de la ciutat?
ResponElimina