Estada: 11 dies
Recorregut: Ciutat de Panamà, San Blas i Bocas del Toro
Moneda: 1 Balboa Panameny = 1US$(s'utilitzen bitllets de dòlars, no existeixen bitllets de Balboa, només monedes) = 0.7€ o 1€ = 1.43 PAB (30/8)
Despeses: 532.9 Balboas (372.65€) - 48.4$/Dia (34.6€/Dia)
(sense incloure el submarinisme): 327.9$ (229.3€) - 29.8$/Dia (21.3€/Dia)
DADES
Allotjament: 120.5 Balboas (84.3€) - 10.95 Balboas/Dia (7.65€/Dia)
- Ciutat de Panamà, (3 nits), Mamallena - 11 $ en dormitori de 10, bany "privat". Un hostal amb molta vida, gent amunt i avall a totes hores. Net, amb sofàs i zona comuna, una bona videoteca i pancakes per esmorzar.
- San Blas, (1 nit), Nixia's - 20 $ en cabanya individual, bany compartit. Aquest preu inclou pensió completa, transport del 4wd a l'illa i de tornada i també l'excursió a Isla Perro.
- San Blas, (1 nit), Robinson - 17.5 $ en cabanya individual, bany compartit. Aquest preu inclou pensió completai res més. Ni el transport en llanxa (15$) ni cap excursió ni res més però l'illa és força maca.
- Bocas del Toro, (5 nits), Mondo Taitu - 10 $ en dormitori de 4, bany compartit. És l'hostal més conegut de Bocas i com a tal bastant animat. Un bon lloc on conèixer gent. L'staff dels més amables que he trobat en tot el viatge.
Alimentació: 73.55 Balboas (51.4€) - 6.69 Balboas/Dia (4.7€/Dia)
La meva alimentació a Panamà ha estat una mica diferent de la que estava tenint a la resta dels països. Per una banda tenim Ciutat de Panamà amb la seva diversitat però sobretot amb la invasió de cadenes de fast food nortamericanes. He de dir que portava tot el viatge sense ni provar-les però m'he vist casi obligat a fer-ne ús ja que en molts llocs no hi havia res més.
A San Blas m'alimentaven a base de peix, arròs i plàtan fregit. Tot i que per esmorzar no faltaven els ous amb crackers. He de dir, també, que no he provat el sancocho i m'hagués fet gràcia. Una altra vegada serà.
Els dies que he estat a Bocas del Toro, i amb l'objectiu d'estalviar he cuinat bastant. Coses bàsiques com fideus d'arròs, plàtan fregit, entrepans i poca cosa més. Algún dia que he ditnat de restaurant típic et feien el mateix que a la resta de països centreamericans; arròs, amb carn a escollir, però amb llenties en comptes de frijoles.
Transport: 95.75 Balboas (67€) - 8.7 Balboas/Dia (6.1€/Dia)
Trajectes
- Bus urbà de Ciutat de Panamà 0.25$ el trajecte
- C. de Panamà - San Blas - C. de Panamà, 2x 5h, 50 (4x4)
- Cartí - Robinson - Cartí, 2x 1h, 15 (llanxa)
- C. de Panamà - Almirante, 10h, 23 (bus nocturn)
- Almirante - Bocas, 25', 4 (llanxa)
Activitats: 216 Balboas (151€) - 19.6 Balboas/Dia (13.7€/Dia)
- Open Water Diver Course, 205$
- Canal de Panamà, 5$
- Lloguer de bicicleta (2 hores), 4$
- Entrada a Red Frog Beach, 2$
Despeses de viatge: 27.1 Balboas (18.9€) - 2.46 Balboas/Dia (1.7€/Dia)
No tinc sort amb les xancles. Comprava a Ciutat de Panamà les quartes del viatge per 0.50$ i m'han durat 9 dies. No he pagat molt per internet a Panamà ja que a San Blas no n'hi havia i a Ciutat de Panamà n'hi havia de gratis a l'hostal. S'inclou en aquestes despeses unes taxes que et cobren els kunes per a visitar les seves illes.
CONCLUSIONS
Ja vaig descriure com era Ciutat de Panamà però m'agradaria destacar-ne la seva pluralitat. És com el Nova York de Centreamèrica, un centre de negocis, gràcies al canal, que no pot fer més que prosperar tot i que, ara per ara, està com enfonsat en la misèria com les altres grans ciutat centreamericanes.
Pel que fa a la meva visita a la resta del país dir que amb el temps limitat que em quedava vaig decidir visitar el que em semblava més accessible de cara al turisme per a no perdre tediosos dies de viatge i d'incerteses. La cosa és que amb és dies suposo que hauria fet una llarga escapada cap a la selva del Darien que és un paraís per explorar i per explotar ja que encara no hi ha arribat el turisme. També possiblement hagués passat uns dies envoltat de natura a Boquete i Volcán. però tot això haurà de ser en un altre viatge.
De la meva estada em quedo amb Bocas del Toro, un lloc que tot i no tenir res d'especial tenia una essència que m'atrapava. he de dir que, no se si és pel submarinisme, però Bocas ha estat un dels meus llocs preferits de tot el viatge. Ah, i si esteu de lluna de mel no deixeu d'anar a San Blas que pot ser el vostre destí ideal.
30 d’agost 2009
29 d’agost 2009
Tour per Bocas del Toro
Dia 73, 29/8, Bocas del Toro
Tenia dos immersions gratuïtes amb el curs que havia fet i he decidit que la millor manera d'aprofitar-les era combinar-les amb un tour per l'arxipèlag pel qual no he hagut de pagar res. Així que després de comprar el menjar per l'excursió, arribar-me a BWS (l'empresa amb la que he fet el curs) i muntar l'equip d'immersió, hem sortit a la mar.
La primera parada ha estat a Dolphin Bay on hem pogut veure uns quants dofins. No eren molts, ni els hem vist gaire estona però una experiència molt bonica. Això sí. Quan ja marxàvem els cabrons han decidit fotre's a saltar fora de l'aigua. Llavors ha vingut l'hora de la primera immersió del dia a Cayo Coral on he pogut veure, tot i que no molts peixos, un munt d'espècies noves de corall.
Despr'es de dinar hem anat a la Red Frog Beach on hi havia unes quantes granotetes vermelles com la de la foto. Ja feia estona que s'estava anunciant la tempesta i al final ha arribat. Això no ha impedit fer la segona immersió, més que res perquè sota l'aigua no plou. Aquesta última ha estat la millor de totes. El lloc es deia Hospital Point i és on més peixos he vist. Un mero tan gran que semblava un tauró, uns quants peixos tambor, llagostes, més meduses, uns quants peixos globus, un peix flauta i algun altre del que no recordo el nom.
Un bon final per a la meva estada a Panamà i a Bocas del Toro.
Com enyoro la meva bicicleta
Dia 72, 28/8, Bocas del Toro
Després de l'esforç dels últims dies avui la idea era estar-me relaxat a l'hostal. De fet, el descans ha estat obligat ja que ha plogut durant tot el matí i no he pogut ni sortir a donar una volta. Quan ha amainat la tempesta, i no content amb quedar-me descansant a l'hostal he decidit que anava a explorar l'illa, concretament a l'altra punta de l'illa, a la platja de Boca del Drago.
Hi havia dos opcions, bus i bici. Com m'agrada molt anar en bici i fa com 3 mesos que no hi pujava a cap m'he decantat per la segona opció. Així que he llogat una bici de muntanya i m'he disposat a fer el camí d'anada el més ràpid possible (com més estona tardés més pagava). Eren 30 km anar i tornar i tot i les constants pujadetes he tardat 2:30.
La platja oferia unes vistes força escèniques amb fileres de turons que s'esvaïen entre la llunyana boira, aigua calmada i "gossosaures" que no paraven d'ensumar-ho tot.
Per estar tant poc en forma he aguantat força bé el camí. Llàstima de la bici que tenia els pedals fets malbé i també de tants sotracs he acabat amb els canells ben adolorits. Com anyoro la meva bicicleta!
Open Water Scubadiver
Dia 69, 70 i 71 - 25, 26 i 27/8, Bocas del Toro
M'he passat els tres últims dies "treballant" "durament" per a treurem la llicència de submarinista. És un curs homologat per PADI (Professional Assotiation of Diving Instructors) i tot i que era una mica car (145€) per al meu pressupost, en el preu estaven inclosos dos immersions gratuïtes. A més, també, comparant preus amb altres parts del món he vist que era dels llocs més econòmics.
Per als curiosos, el primer dia vam començar, la Beatriz (l'altra alumna) i jo, veient un video amb els conceptes més bàsics del submarinisme. Després, l'Irving, que era el nostre instructor, va aprofundir en els conceptes i ens va ensenyar a muntar l'equip d'immersió. Ens vam passar la resta del matí practicant exercicis de seguretat en aigües poc profundes. A la tarda, vam fer la nostra primera immersió recreacional, per acostumar-nos, a mar obert. Un cop a l'hostal vaig passar-me la tarda fent els deures.
Al dia següent, vam veure un altre video, repassar els exercicis que m'havia posat l'Irving com a deures i un altre cop cal a l'aigua. Tocav practicar els exercicis en aigües poc profundes que encara no havíem realitzat. Després de dinar un altre cop a submergir-nos a alta mar, aquesta vegada però, en comptes de ser la immersió recreacional va ser dedicada a realitzar exercicis d'emergència en aigües profundes. Un altre cop a l'hostal el que tocava era estudiar per a l'examen de graduació de l'endemà.
A la foto em podeu veure en mig de "l'examen" l'últim dia del curs. Tot i que no era tan fàcil com esperava no hem tingut problemes per a aprovar. Un cop graduats, a la tarda ens quedaven dos immersions més per acabar de completar el curs. Dir, que aquests dies he acabat tant cansat del submarinisme que me n'anava a dormir molt aviat.
Sobre la vida marina dir que aquí a Bocas del Toro hi ha 74 de les 79 espècies de coral caribenyes amb lo que la vida marina és espectacular i molt variada. Encara no he vists molts peixos més enllà dels tropicals petitons que estan per tot arreu del coral. Ah, i llangostes. Ah, i moltes, moltes meduses.
S'obre un nou món davant dels meus ulls!
24 d’agost 2009
La ciutat més lletja del món
Dia 68, 24/8, Ciutat de Panamà
Ciutat de Panamà té tres cares. La històrica, la caòtica i la esperpèntica o benidormiana. Avui he visitat la històrica que no per això és més bonica. Casco Viejo és la part antiga de la ciutat on queden algunes esglésies empeu i tot el demés són edificis en ruïnes de la majoria dels quals només en queda la fasana.
Des d'allà hi ha un mirador des d'on es pot veure la "platja" i, al fons, la moderna i cosmopolita ciutat dels gratacels, aka Benidorm. Situats sense ordre aparent competeixent entre ells per a veure quin és més alt, més lleig i trenca més amb l'ordre ja inexistent.
La part caòtica és el que seria on viu la gent, on hi han els mercats, els hotels... A part de ser perillosa, o això diuen, estan tots els edificis que sembla que es vagin a caure. Aquí és on m'he estat jo i la veritat és que no venia gaire de gust sortir al carrer perquè no hi havia res a veure per la zona.
Aquesta nit agafo un bus nocturn que em deixarà a primera hora del matí a Almirante, des d'on agafaré un ferry cap a Isla Colón a l'arxipèlag de Bocas del Toro. Apa, més platja!
Actualitzant
Dia 67, 23/8, Ciutat de Panamà
Després de 5 hores de viatge per tornar a Ciutat de Panamà he decidit que dedicava el dia d'avui a actualitzar totes les entrades que tenia pendents del blog. El tema és complicat ja que no sempre es troba internet i quan es troba, doncs actualitzar el blog doncs és temps. Doncs això, dia de "descans" després de dos dies de descans a la platgeta.
Després de 5 hores de viatge per tornar a Ciutat de Panamà he decidit que dedicava el dia d'avui a actualitzar totes les entrades que tenia pendents del blog. El tema és complicat ja que no sempre es troba internet i quan es troba, doncs actualitzar el blog doncs és temps. Doncs això, dia de "descans" després de dos dies de descans a la platgeta.
El paraís?
Dies 65 i 66, 21 i 22/8, San Blas
A les 5 de la matinada em recollia el 4x4 que ens portava a mi i a 7 persones més fins al "port" de Cartí a la regió indígena de Kuna Yala. Com era una hora intempestiva he decidit que em quedava xerrant amb la gent que havia conegut a l'hostal i així, no dormir-me per al trajecte que m'esperava.
Vaig dormir tot el trajecte d'anada, unes 5 hores, i quan vaig arribar al port, un cayuco a motor em va duur fins a Nixia's, una casa local on viu una dona indígena amb el seu marit canadenc. L'illa en concret era residencial i gens maca però per a passar el dia m'han dut a l'isla Perro on a prop de la riba hi ha un vaixell esfonsat que es pot divisar fàcilment fens "snorkelling". Després de dinar m'he dormit a l'ombra i ja gairebé no m'he despertat fins a l'hora de tornar a la meva cabanyeta.
El no dormir la nit anterior no ha sortit tan bé com esperava ja que estava esgotat i després de sopar m'he tumbat a la meva hamaca, dins la cabanya, i m'he quedat fregit fins al matí següent.
Al despertar el segón dia he pensat que ja que l'experiència amb locals no era tan enriquidora com hauria volgut, el millor que podia fer era buscar una altra illa on tingués, gairebé, per a mí sòl una platja paradisíaca. I, més o menys, l'he trobat. Era a les cabanyes de Robinson, i bé, no era precisament paradisíac l'interior de l'illa amb una desena de cabanyetes però quan miraves a l'aigua tot era molt maco.
A més, estava gairebé tot sòl ja que només hi havia una parella americana a part de mi. Així que m'he passat el dia de l'aigua a la tumbona i de la tumbona a l'aigua. Una estona xerrant amb la Liz i el Roberto i l'altra llegint l'últim llibre que m'ha caigut a les mans, el Quijote.
El problema en aquests llocs és que, com no hi ha electricitat, quan es fa fosc ja no hi ha res a fer i al cap de poca estona no tens més remei que anar-te'n a dormir. Ara bé, la manca de contaminació lumínica té conseqüències inesperades com un cel estrellat com mai havia vist. Només ha faltat l'estel fugas.
A tot això, dir que aquesta experiència l'he viscut a l'arxipèlag de San Blas compost de 365 illes paradisíaques, algunes d'elles, que es troba a la costa caribenya de Panamà. Només s'hi pot arribar amb jeep (costa la ronyonada de 25$ per trajecte) i un cop allà hi ha infinitat d'opcions per a dormir des de preus assequibles (17.5$ amb tres àpats, però sense incloure ni la llanxa ni les excursions) fins a cabanyes amb tots els luxes.
Meec, meec!
Dia 64, 20/8, Ciutat de Panamà
S'ha despertat el dia ben plujós però això no era motiu per a deixar de fer l'excursió del dia al Canal de Panamà. Aquest canal artificial fou construït a principis de s.XX per els Estats Units per a facilitar el transport marítim de mercaderies arreu del món. Gràcies al canal la travesia del Pacífic a l'Atlàntic, o al revés, durava dues setmanes menys.
Els vaixells tarden unes 12 hores en creuar els 80 km del canal i passen per 3 encluses diferents. Des de ciutat de Panamà el més fàcil és anar a veure'ls passar a les encluses de Miraflores on el trànsit més intens té lloc entre 9 i 11 del matí i entre 3 i 5 de la tarda. Allà tens com un petit museu que explica la història del canal, et passen un video i tens seient en primera fila, showman inclòs, per a veure com van passant els vaixells.
Els vaixells tenen unes dimensions impresionants i van carregats de contenedors. Un vaixell dels grans pot arribar a pagar més de 300mil dòlars per a creuar el canal. Tot això són curiositats que expliquen allà. Val la pena anar al canal i fer-li una visita però ja aviso que a part del gran tamany dels vaixells no hi ha gaire cosa més a veure-hi, com a mínim en aquell tros. El canal es pot navegar més amunt i gaudir-ne de la rica fauna i flora.
Ticabus
Dia 63, 19/8, frontera Costa Rica/Panamà
Continuació d'un llarg viatge en autobús. El més llarg fins ara, 27 hores. S'ha acabat fent pesat i no precisament per la durada del viatge. Com deia a la capsalera de l'última entrada vaig agafar el bus cap a Rivas en direcció Panama City. El bus no era directe i feia una parada d'una hora a San José. Després continuava, de nit, de San José fins al destí final.
La companyia que fa aquest trajecte, i molts altres per la ruta panamericana, és Ticabus. La cosa funciona de tal manera que tu pagues una quantitat més elevada del que costa el transport normal i, a canvi, ells et duen d'un punt A a un punt B, generalment de diferents països, sense parades i amb eficient puntualitat.
Mentida! Bé, no del tot però jo no em torno a pujar a un dels seus busos ni boig. El problema succeeix a l'hora de creuar fronteres. Quan jo vaig solet i m'arribo en bus fins a una frontera, la creuo tranquil.lament a peu i, tot seguit, continuo el meu camí en un altre bus en la direcció desitjada. Quan vas en un autobús amb 50 persones més pot passar, o molt segurament passarà, que algú tingui problemes amb el seu passaport, visat o el que sigui. A més els 5 minuts que un individu inverteix en creuar una frontera es converteixen en 10 vegades més quan el grup el formen 50.
Tot aquest diàleg ve per a les 5, ni 4 ni 6 sino que 5 hores que hem hagut d'esperar per a creuar la frontera Costa Rica - Panamà amb els brasos creuats i sense fer res.
Continuació d'un llarg viatge en autobús. El més llarg fins ara, 27 hores. S'ha acabat fent pesat i no precisament per la durada del viatge. Com deia a la capsalera de l'última entrada vaig agafar el bus cap a Rivas en direcció Panama City. El bus no era directe i feia una parada d'una hora a San José. Després continuava, de nit, de San José fins al destí final.
La companyia que fa aquest trajecte, i molts altres per la ruta panamericana, és Ticabus. La cosa funciona de tal manera que tu pagues una quantitat més elevada del que costa el transport normal i, a canvi, ells et duen d'un punt A a un punt B, generalment de diferents països, sense parades i amb eficient puntualitat.
Mentida! Bé, no del tot però jo no em torno a pujar a un dels seus busos ni boig. El problema succeeix a l'hora de creuar fronteres. Quan jo vaig solet i m'arribo en bus fins a una frontera, la creuo tranquil.lament a peu i, tot seguit, continuo el meu camí en un altre bus en la direcció desitjada. Quan vas en un autobús amb 50 persones més pot passar, o molt segurament passarà, que algú tingui problemes amb el seu passaport, visat o el que sigui. A més els 5 minuts que un individu inverteix en creuar una frontera es converteixen en 10 vegades més quan el grup el formen 50.
Tot aquest diàleg ve per a les 5, ni 4 ni 6 sino que 5 hores que hem hagut d'esperar per a creuar la frontera Costa Rica - Panamà amb els brasos creuats i sense fer res.
18 d’agost 2009
Nicaragua
Dia 62, 18/8, bus de Nicaragua a Panamà. Resum de Nicaragua
Bàsicament, avui és la història de com hem sortit d'Ometepe per, un cop a Rivas, agafar cadascú un camí diferent. El meu m'ha portat a comprar un tiquet d'autobus que em duria en 27 hores a Ciutat de Panamà. Aprofito per a colar-hi el resum de Nicaragua.
Estada: 13 dies
Recorregut: León, caminada pels volcans, Granada, San Juan del Sur i Illa d'Ometepe
Moneda: 1 Córdoba Nica = 0.035 € o 1€ = 28.24 NIO (23/8)
Despeses: 5600 Córdobas (184€) - 431 C/Dia (14.2€/Dia)
DADES
Allotjament: 1230 Córdobas (40.5€) - 94.6 Córdobas/Dia (3.1€/Dia)
- León (2 nits), La Casona - 85 C en dormitori de 3, bany compartit. El més brut i ronyós de tot el viatge. Horrible.
- León (1 nit), Lazybones - 160 C en dormitori de 12, bany compartit. Matalàs comodíssim. Un lloc molt net i agradable, amb cafè i internet gratis i, també, piscina. Una mica car, això si.
- Granada (3 nits), The Bearded Monkey - 120 C en dormitori de 12, bany compartit. El lloc no és res de l'altre món però és un bon lloc on conèixer altres viatgers. Bona relació qualitat preu.
- San Juan del Sur (3 nits), Esperanza - 100 C en hamaca, bany compartit. Un hostal nou que s'està obrint camí. Molt bon ambient i a 5 metres de la platja.
- Ometepe (2 nits), Hotel Venecia - 120 C en dormitori de 5, bany privat. Habitacions molt confortables a la vora del llac. L'únic problema és que està en un lloc molt avorrit.
Alimentació: 1691.5 Córdobas (55.6€) - 130 Córdobas/Dia (4.27€/Dia)
Estic cansat de menjar arròs amb frijoles o el que ve a ser la variant nica, gallopinto, on es menja tot barrejat. Al gallopinto l'acompanya un bon tros de carn, ja sigui bistec de res o costilla de cerdo. No pot faltar tampoc plàtan fregit que resulta que no es la mateixa planta a la que nosaltres li diem plàtan. Allò és el banano, que també n'hi ha.
Si el que es vol és menjar al carrer, la millor opció és buscar una senyora que estigui venent nacatamales on el menjar està envolicat en una fulla de plàtan. A dins si sòl trobar la yuca aixafada amb trosos de carn adobada. Això em va agradar molt. A les zones de costa és comú trobar-se peix fresc i, com no, ceviche.
Transport: 440 Córdobas (14.5€) - 33.8 Córdobas/Dia (1.1€/Dia)
Trajectes (tots en transport públic)
- Aeroport de Managua - León, 3h, 50
- León - Granada, 4h, 60
- Granada - Laguna de Apoyo - Granada, 2x 0.5h, 27
- Granada - San Juan del Sur, 3h, 44
- Playa Maderas - San Juan del Sur, 0.5h, 50
- San Juan del Sur - Cerro Verde (Ometepe), 5h, 105 (inclou 2h en ferry)
- Cerro Verde - Concepción - Cerro Verde, 2x 1h, 34
- Ometepe - Rivas, 3h, 55
Activitats: 1900 Córdobas (62.5€) - 146.2 Córdobas/Dia (4.8€/Dia)
- Volcano trekking, Quetzaltrekkers, 50$
- Classe de surf, amb transport i lloguer de taula, 25$
- Lloguer de taula de surf, 5$
- Volcà Concepción, 15$
Despeses de viatge: 338.5 Córdobas (11.1€) - 26 Córdobas/Dia (0.85€/Dia)
En aquest país han estat ben poques. Internet en gran part, també xampú que es gasta de ràpid que no vegis. Ah, i rentar la roba.
CONCLUSIONS
És el país més pobre de Centre Amèrica i es nota. Es palpa certa inseguretat a Managua i es nota, sobretot, quan parles amb altres viatgers. Això no treu que sigui un país amb molts atractius. Jo recomano visitar-lo sobretot per la seva varietat i perquè és molt econòmic. He gastat uns 15 euros per dia però fent molts esforsos. Com era tant econòmic he aprofitat i he fet la tira d'activitats que en altres països no em podia permetre.
A diferència de Guatemala, el transport és econòmic i és bastant ràpid anar d'un lloc a l'altre. A més no tens en gaires llocs la sensació que tot està fet expressament pels turistes. On si et sents una mica atabalat pel turisteo és a Granada i, de diferent manera ja que és platja i totes les platges del món en major o menor mesura ho són, a San Juan del Sur. Estic segur que sense boira Ometepe és preciós i, si passeu un dia per Nicaragua, no deixeu d'anar als volcans d'avora León ja que és un paisatge espectacular.
Bàsicament, avui és la història de com hem sortit d'Ometepe per, un cop a Rivas, agafar cadascú un camí diferent. El meu m'ha portat a comprar un tiquet d'autobus que em duria en 27 hores a Ciutat de Panamà. Aprofito per a colar-hi el resum de Nicaragua.
Estada: 13 dies
Recorregut: León, caminada pels volcans, Granada, San Juan del Sur i Illa d'Ometepe
Moneda: 1 Córdoba Nica = 0.035 € o 1€ = 28.24 NIO (23/8)
Despeses: 5600 Córdobas (184€) - 431 C/Dia (14.2€/Dia)
DADES
Allotjament: 1230 Córdobas (40.5€) - 94.6 Córdobas/Dia (3.1€/Dia)
- León (2 nits), La Casona - 85 C en dormitori de 3, bany compartit. El més brut i ronyós de tot el viatge. Horrible.
- León (1 nit), Lazybones - 160 C en dormitori de 12, bany compartit. Matalàs comodíssim. Un lloc molt net i agradable, amb cafè i internet gratis i, també, piscina. Una mica car, això si.
- Granada (3 nits), The Bearded Monkey - 120 C en dormitori de 12, bany compartit. El lloc no és res de l'altre món però és un bon lloc on conèixer altres viatgers. Bona relació qualitat preu.
- San Juan del Sur (3 nits), Esperanza - 100 C en hamaca, bany compartit. Un hostal nou que s'està obrint camí. Molt bon ambient i a 5 metres de la platja.
- Ometepe (2 nits), Hotel Venecia - 120 C en dormitori de 5, bany privat. Habitacions molt confortables a la vora del llac. L'únic problema és que està en un lloc molt avorrit.
Alimentació: 1691.5 Córdobas (55.6€) - 130 Córdobas/Dia (4.27€/Dia)
Estic cansat de menjar arròs amb frijoles o el que ve a ser la variant nica, gallopinto, on es menja tot barrejat. Al gallopinto l'acompanya un bon tros de carn, ja sigui bistec de res o costilla de cerdo. No pot faltar tampoc plàtan fregit que resulta que no es la mateixa planta a la que nosaltres li diem plàtan. Allò és el banano, que també n'hi ha.
Si el que es vol és menjar al carrer, la millor opció és buscar una senyora que estigui venent nacatamales on el menjar està envolicat en una fulla de plàtan. A dins si sòl trobar la yuca aixafada amb trosos de carn adobada. Això em va agradar molt. A les zones de costa és comú trobar-se peix fresc i, com no, ceviche.
Transport: 440 Córdobas (14.5€) - 33.8 Córdobas/Dia (1.1€/Dia)
Trajectes (tots en transport públic)
- Aeroport de Managua - León, 3h, 50
- León - Granada, 4h, 60
- Granada - Laguna de Apoyo - Granada, 2x 0.5h, 27
- Granada - San Juan del Sur, 3h, 44
- Playa Maderas - San Juan del Sur, 0.5h, 50
- San Juan del Sur - Cerro Verde (Ometepe), 5h, 105 (inclou 2h en ferry)
- Cerro Verde - Concepción - Cerro Verde, 2x 1h, 34
- Ometepe - Rivas, 3h, 55
Activitats: 1900 Córdobas (62.5€) - 146.2 Córdobas/Dia (4.8€/Dia)
- Volcano trekking, Quetzaltrekkers, 50$
- Classe de surf, amb transport i lloguer de taula, 25$
- Lloguer de taula de surf, 5$
- Volcà Concepción, 15$
Despeses de viatge: 338.5 Córdobas (11.1€) - 26 Córdobas/Dia (0.85€/Dia)
En aquest país han estat ben poques. Internet en gran part, també xampú que es gasta de ràpid que no vegis. Ah, i rentar la roba.
CONCLUSIONS
És el país més pobre de Centre Amèrica i es nota. Es palpa certa inseguretat a Managua i es nota, sobretot, quan parles amb altres viatgers. Això no treu que sigui un país amb molts atractius. Jo recomano visitar-lo sobretot per la seva varietat i perquè és molt econòmic. He gastat uns 15 euros per dia però fent molts esforsos. Com era tant econòmic he aprofitat i he fet la tira d'activitats que en altres països no em podia permetre.
A diferència de Guatemala, el transport és econòmic i és bastant ràpid anar d'un lloc a l'altre. A més no tens en gaires llocs la sensació que tot està fet expressament pels turistes. On si et sents una mica atabalat pel turisteo és a Granada i, de diferent manera ja que és platja i totes les platges del món en major o menor mesura ho són, a San Juan del Sur. Estic segur que sense boira Ometepe és preciós i, si passeu un dia per Nicaragua, no deixeu d'anar als volcans d'avora León ja que és un paisatge espectacular.
Semiescalada a Concepción
Dia 61, 17/8, Ometepe
Vam decidir amb el Sefi que tocava moure's una mica i teníem dues opcions: escalar el volcà Maderas o el volcà Concepción. Ens hem decidit pel Concepción i ja ens veieu a les 6 del matí fent via cap al peu de la muntanya. Teníem un guia per a nosaltres 2 i ell ens ha guiat cap amunt.
El problema ha estat que a mesura que anàvem pujant vèiem que la boira ens anava envoltant fins al punt que quan s'ha acabat la densa vegetació per a donar pas a les desèrtiques llengües de lava del volcà hem pogut veure que la nostra visibilitat no anava més enllà de 10 metres. Caminar per caminar sense veure res no ens ha semblat molt bona idea així que quan portàvem una hora entre la més espesa boira hem decidit que el millor seria baixar. Baixant hem pogut gaudir d'un minut de vistes. Pagar 15$ per un minut de vistes no paga la pena.
Hem arribat tot decaiguts de l'excursió però no ha durat gaire l'ensopiment ja que hem trobat un pescador que caminava per la vora del llac amb la pesca del dia. Li hem comprat un peix bastant gros per un euro i hem comensat a preparar la foguera. Mentre s'encenia el foc hem anat a les granges de la vora a comprar patates, tomaquets, alls i cebes per a acompanyar el peixet. Ho hem cuinat tot a les brases i al cap de poc reposava al nostre estòmac.
Ometepe
Dia 60, 16/8, de San Juan del Sur a Ometepe
Un altre dia sense gaires coses a explicar. A vegades n'hi ha d'haver també d'aquests, no? Ens hem llevat tard, que de tant en tant s'agraeix i amb el Cain i el Sefi hem anat fins a Ometepe. Hem tardat unes 4 hores i hem arribat al destí final, Cerro Verde, que serien ja les 5 de la tarda. Compartíem habitació amb unes profesores neozelandeses, per cert, habitació amb matalassos de 20cm de gruix, tot un luxe. I més tard també hem compartit sopar i poca cosa més perquè el lloc estava mort. Mort com nosaltres que estàvem ben cansats.
I a mi que no m'agrada la platja
Dia 59, 15/8, San Juan del Sur
Doncs sí. Avui ha tornat a tocar platgeta i no ha estat pas exempta d'emocions fortes. Semblava que seria un dia relaxat però de cop i volta la gent ha decidit que volia anar a la platja. I jo, doncs m'hi he apuntat. Hi havia un israelita que tenia un tot-terreny i la gent hi ha anat pujant. He estat l'últim en pujar. Erem 12 en el cotxe; sort que era un trajecte curt.
Així que hem estat banyant-nos i fent el burro a la platja. Com era una platja que estava plena de surfistes a mi m'han tornat a entrar ganes de provar-ho així que he llogat una taula per una hora. Aquest cop era una "shortboard" i era molt més difícil posar-se de peu a l'aigua. Però al final ho he aconseguit.
En aquest hostal, l'Esperanza, com el disc de Manu Chao, és on he conegut més gent des que vaig estar a Tulum. I ha servit per a que la experiència al poble sigués molt positiva, però toca moure's cap al següent destí, l'illa d'Ometepe.
17 d’agost 2009
15 d’agost 2009
Descobrint Granada
Dia 56, 12/8, Granada
Granada és una altra ciutat colonial amb la seva malla de carrers perpendicular al voltant del zócalo central on se situen els edificis administratius. Una altra de tantes. Perquè ja n'he visitat un munt. Així que he intentat conèixer Granada des d'un altre angle.
Al matí hem anat a esmorzar a un lloc que hi havia a davant de l'estació d'autobusos on m'han fet uns ous ferrats per llepar-se'n els dits. Després he ajudat al Brian a fer uns tràmits burocràtics ja que amb el meu "Español Experto" ho tinc tot més fàcil que els demés guiris. Em feia mal al cap i per això he passat la resta de la tarda a l'hostal.
Però, a la nit, hem tornat a sortir a menjar fora, aquest cop a un altre restaurant de carrer, on per sort hi havia cadires. Per variar, ens han servit carn amb gallopinto i plàtan fregit; el mateix que serveixen a tots els restaurants del país crec. Després hem anat a donar un tomb pel zócalo on hi havia una espècie de trileros. Quan ens hem adonat que era un timo de joc tots havíem perdut algo de calers. Jo, uns 30 cèntims d'euro.
Granada és una altra ciutat colonial amb la seva malla de carrers perpendicular al voltant del zócalo central on se situen els edificis administratius. Una altra de tantes. Perquè ja n'he visitat un munt. Així que he intentat conèixer Granada des d'un altre angle.
Al matí hem anat a esmorzar a un lloc que hi havia a davant de l'estació d'autobusos on m'han fet uns ous ferrats per llepar-se'n els dits. Després he ajudat al Brian a fer uns tràmits burocràtics ja que amb el meu "Español Experto" ho tinc tot més fàcil que els demés guiris. Em feia mal al cap i per això he passat la resta de la tarda a l'hostal.
Però, a la nit, hem tornat a sortir a menjar fora, aquest cop a un altre restaurant de carrer, on per sort hi havia cadires. Per variar, ens han servit carn amb gallopinto i plàtan fregit; el mateix que serveixen a tots els restaurants del país crec. Després hem anat a donar un tomb pel zócalo on hi havia una espècie de trileros. Quan ens hem adonat que era un timo de joc tots havíem perdut algo de calers. Jo, uns 30 cèntims d'euro.
Una història molt comuna
Dia 57, 13/8, de Granada a San Juan del Sur
Avui m'he passat bona part del dia viatjant des de Granada a San Juan del Sur a l'Oceà Pacífic. Anàvem un grup de 6 de tota la gent que he conegut a Granada i una de les noies, la Kieve ens ha explicat el què li va passar ahir quan va arribar a Managua. Aquesta és la seva història però podria ser la de qualsevol altre ja que més o menys a tothom qui viatja per aquests països li n´ha passat una de similar.
Ella va sortir a primera hora del matí de Granada amb direcció a León. El bus no va directe i per això havia de parar a Managua. Quan es baixa del bus s'adona que l'han deixat al mig del no res. Bé, a ella i a 2 senyores més. Aquestes senyores li pregunten a on va i curiosament el destí és el mateix. Just allà hi ha un taxi i les senyores li proposen de compartir taxi fins a la terminal d'on surten els busos cap a León.
La Kieve, a qui tot allò li fa mala espina, diu que no que ella no es puja al taxi i li tornen a insistir. A la tercera vegada l'agafen del cabell i la foten a dins. Amb un gavinet al coll la condueixen fins a un lloc apartat on la fan esperar al cotxe mentre li regiren la motxilla. Li treuen tot el que volen i tornen al cotxe. Llavors li agafen la cartera i li demanen el número secret de la targeta. Després d'uns quants cops ella cedeix i els hi dóna. Van a un caixer automàtic, treuen tots els calers que poden, 400$, i tornen al cotxe.
Li tornen el passaport, la targeta i són tan tan amables que fins i tot li donen algo de diners per a tornar cap a Granada. Una història de tantes.
Avui m'he passat bona part del dia viatjant des de Granada a San Juan del Sur a l'Oceà Pacífic. Anàvem un grup de 6 de tota la gent que he conegut a Granada i una de les noies, la Kieve ens ha explicat el què li va passar ahir quan va arribar a Managua. Aquesta és la seva història però podria ser la de qualsevol altre ja que més o menys a tothom qui viatja per aquests països li n´ha passat una de similar.
Ella va sortir a primera hora del matí de Granada amb direcció a León. El bus no va directe i per això havia de parar a Managua. Quan es baixa del bus s'adona que l'han deixat al mig del no res. Bé, a ella i a 2 senyores més. Aquestes senyores li pregunten a on va i curiosament el destí és el mateix. Just allà hi ha un taxi i les senyores li proposen de compartir taxi fins a la terminal d'on surten els busos cap a León.
La Kieve, a qui tot allò li fa mala espina, diu que no que ella no es puja al taxi i li tornen a insistir. A la tercera vegada l'agafen del cabell i la foten a dins. Amb un gavinet al coll la condueixen fins a un lloc apartat on la fan esperar al cotxe mentre li regiren la motxilla. Li treuen tot el que volen i tornen al cotxe. Llavors li agafen la cartera i li demanen el número secret de la targeta. Després d'uns quants cops ella cedeix i els hi dóna. Van a un caixer automàtic, treuen tots els calers que poden, 400$, i tornen al cotxe.
Li tornen el passaport, la targeta i són tan tan amables que fins i tot li donen algo de diners per a tornar cap a Granada. Una història de tantes.
Surfejant les onades
Dia 58, 14/8, San Juan del Sur
Doncs aquí em teniu a San Juan del Sur gaudint de les aigües del pacífic per primera vegada a la meva vida. Ahir a la tarda vaig gaudir de la primera posta del sol que veia a la costa i era preciosa. El cel es va tenyir de colors càlids que anaven canviant de tonalitat durant mitja hora i la meva cara ho deia tot. Increible.
Avui m'he llevat ben d'hora perquè havia d'agafar un tot-terreny que em dugués a la platja de Maderas, una de les millors per a la pràctica del surf. Jo havia llogat un instructor per una hora i aquest m'ha ensenyat bàsicament a posar-me sobre la taula. He utilitzat una longboard i tot i que la tenia llogada per tot el dia a les tres hores ja n'estava cansat.
Així que he tornat cap a l'hostal on m'he passat bona part de la tarda descansant per a després anar a la platja a banyar-me, un altre cop, amb els últims rajos del sol.
Doncs aquí em teniu a San Juan del Sur gaudint de les aigües del pacífic per primera vegada a la meva vida. Ahir a la tarda vaig gaudir de la primera posta del sol que veia a la costa i era preciosa. El cel es va tenyir de colors càlids que anaven canviant de tonalitat durant mitja hora i la meva cara ho deia tot. Increible.
Avui m'he llevat ben d'hora perquè havia d'agafar un tot-terreny que em dugués a la platja de Maderas, una de les millors per a la pràctica del surf. Jo havia llogat un instructor per una hora i aquest m'ha ensenyat bàsicament a posar-me sobre la taula. He utilitzat una longboard i tot i que la tenia llogada per tot el dia a les tres hores ja n'estava cansat.
Així que he tornat cap a l'hostal on m'he passat bona part de la tarda descansant per a després anar a la platja a banyar-me, un altre cop, amb els últims rajos del sol.
14 d’agost 2009
Què fàcil és conèixer gent
Dia 55, 11/8, Granada i Laguna de Apoyo
Ha resultat que a l'hostal hi havia allotjat un grup de 10 catalans que estan a Nicaragua fent un projecte solidari a un poble sandinista perdut a les muntanyes. I per una altra banda, hi havia tots els viatgers d'arreu del món viatjant sols o com a molt de dos en dos. Tothom pensarà que ho he tingut molt fàcil per relacionar-me amb tants catalans per allà però tot el contrari. Com eren un grup gran només es relacionen entre ells exceptuant les curtes converses de circumstàncies.
A qui si he conegut és a molts dels que estan viatjant sols. No dic noms perquè aquest cop són 8 o 10 però s'ha format un grup de viatge bastant maco. Anaven a la Laguna de Apoyo i m'hi he ajuntat a l'últim moment. Ha estat una mica de bany, xerrades, menjar ceviche... poca cosa més però com si ens coneguéssim de tota la vida.
Quan hem tornat a la ciutat, el Brian, que és el que hi porta més temps, ens ha dut a un chiringuito de mala mort on he menjat, el fins ara, millor menú de Nicaragua. Tractava del típic tros de carn amb arròs, frijoles i plàtan fregit; boníssim.
No puc penjar les fotos. Em queden pendents.
Ha resultat que a l'hostal hi havia allotjat un grup de 10 catalans que estan a Nicaragua fent un projecte solidari a un poble sandinista perdut a les muntanyes. I per una altra banda, hi havia tots els viatgers d'arreu del món viatjant sols o com a molt de dos en dos. Tothom pensarà que ho he tingut molt fàcil per relacionar-me amb tants catalans per allà però tot el contrari. Com eren un grup gran només es relacionen entre ells exceptuant les curtes converses de circumstàncies.
A qui si he conegut és a molts dels que estan viatjant sols. No dic noms perquè aquest cop són 8 o 10 però s'ha format un grup de viatge bastant maco. Anaven a la Laguna de Apoyo i m'hi he ajuntat a l'últim moment. Ha estat una mica de bany, xerrades, menjar ceviche... poca cosa més però com si ens coneguéssim de tota la vida.
Quan hem tornat a la ciutat, el Brian, que és el que hi porta més temps, ens ha dut a un chiringuito de mala mort on he menjat, el fins ara, millor menú de Nicaragua. Tractava del típic tros de carn amb arròs, frijoles i plàtan fregit; boníssim.
No puc penjar les fotos. Em queden pendents.
No puc amb el cul
Dia 54, 10/8, de León a Granada
El Joey m'ha despertat cap a les 5 per anar a Granada i tot i que jo no tenia pressa doncs he pensat que estaria bé anar-hi acompanyat i així aprofitar el dia. Al final no hem viatjat junts perquè ell ha agafat un taxi cap a l'estació, jo no, i un cop allà no ens hem retrobat. Després de 2 busos, via Managua, i 3 hores de trajecte, he arribat a Granada i el primer que he fet ha estat anar a buscar l'hostal que tothom recomanava i instal·lar-m'hi.
El segon ha estat tumbar-me a una de les hamaques del jardí una estona el nou llibre que m'havia caigut a les mans. El tercer, seguir estirat a la hamaca la resta del dia i és que després de l'excursió dels dos últims dies no em podia ni moure. Estava tant, tant cansat que a les 9 ja estava al llit mig adormilat. Poca estona després dormia com un tronc.
El Joey m'ha despertat cap a les 5 per anar a Granada i tot i que jo no tenia pressa doncs he pensat que estaria bé anar-hi acompanyat i així aprofitar el dia. Al final no hem viatjat junts perquè ell ha agafat un taxi cap a l'estació, jo no, i un cop allà no ens hem retrobat. Després de 2 busos, via Managua, i 3 hores de trajecte, he arribat a Granada i el primer que he fet ha estat anar a buscar l'hostal que tothom recomanava i instal·lar-m'hi.
El segon ha estat tumbar-me a una de les hamaques del jardí una estona el nou llibre que m'havia caigut a les mans. El tercer, seguir estirat a la hamaca la resta del dia i és que després de l'excursió dels dos últims dies no em podia ni moure. Estava tant, tant cansat que a les 9 ja estava al llit mig adormilat. Poca estona després dormia com un tronc.
10 d’agost 2009
Amb 20kg a les espatlles
Dies 52 i 53 - 8 i 9/8 - caminant entre volcans
Com deia, m'he llevat a les 3, m'he dutxat, m'he fet la bossa i cap a Quetzaltrekkers falta gent. Aquesta agència de viatges es dedica a fer muntanyisme i en poso la web perquè tots els beneficis de cada excursíó van a parar a una ong que ajuda a nens del carrer a prop de León. Així que encara que una excursió de 2 dies m'ha costat 50US$, com a mínim era per a una bona causa. Com es veu a la foto erem 5; 2 guies, la Bree, canadenca d'Alberta, i l'Scott, d'Ohio; i, 3 clients, el Joey de California, el Louis Fillipe que era quebecuà i jo.
Ells et deixen tot el material que necessitis i 2 guies, que són voluntaris, et mostren el camí durant l'excursió. El primer que hem fet ha estat emplenar les bosses amb menjar, 9 litres d'aigua perquè no n'hi ha pel camí, la tenda de campanya i roba d'abric. La motxilla pesava com 20kg i feia por només de mirar-la. Hem esmorzat i, després, hem anat a buscar el bus que ens duria fins a l'inici del nostre recorregut.
Després de caminar uns 40 minuts entre bosc i conreus hem arribat a una zona desèrtica provocada pel volcà del Cerro Negro que és el més jove de tot Centreamèrica amb només 150 anys d'història. Aquest desert fou format en una de les més de 20 erupcions que ha tingut el volcà i que es repeteixen cada aproximadament 8 anys. Quan per fi hem arribat als peus del volcà en hem tret les motxilles i hem pujat fins al cràter. La part divertida ha estat, però, la baixada que la pots fer corrents i saltant entre la sorra volcanica.
Amb un mal d'esquena que ja començava a ser evident hem començat l'ascensió al segon volcà, las Pilas. Aquest cop amb les motxilles i superant una pendent que ha estat el tram més difícil de tota l'excursió. Un cop a dalt s'ha posat a ploure fent la experiència molt més divertida i entretinguda. Després de 10 hores caminant, per fi, hem arribat al lloc on anàvem a acampar; un dels cràters del volcà El Hoyo.
Hem muntat les tendes i com ja era fosc hem encès una foguera. Hem calentat aigua per a tè i cafè, hem cuinat pasta per sopar i, per arrodonir la jornada, hem torrat marshmallows al foc. Tots estàvem molt cansats, especialment el quebecuà que es va tornar irritant i tot, i a les 8 ja erem al llit, o millor dit, a l'estora.
Ens hem llevat amb la sortida del sol que tenyia el cel d'uns color preciós. La tarda anterior hi havia hagut boira així que no es veia res però a primera hora del matí hem pogut observar el Hoyo, que és un forat perfectament circular en un cantó d'un dels cràters del volcà, el Momotombo i el Momotombito al fons i, el nostre destí i recompensa del dia, l'Asososca on un dels cràters és un llac amb aigua ben fresqueta.
Hem explorat el Hoyo, empaquetat les bosses i a caminar un altre cop. Després de 4 o 5 eternes hores de caminar sense gairebé ni parar a l'hora de dinar hem arribat al, destí final, a l'esperada recompensa, la laguna d'Asososca. Un bon bany, un dinar vegetarià (ja que la Bree, vegetariana, s'ha encarregat que no mengessim carn durant l'excursió) i una última horeta de camí fins a la carretera on ens hem pujat a una furgo que duia cap a León.
Em feia mal tot, no em podia ni moure així que me n'he anat amb el Joey a un hostal que es pot considerat un luxe pels meus estàndars ja que costava com 5.5€. Això sí, tenia un matalàs de 20cm de gruix i he dormit com un rei.
León i Rubén Darío
Dia 51 - 7/8 - León
Els mèrits de León per a fer-li una visita són que és una dels escenaris on la revolta sandinista va tenir major importància i, també, la localitat on va passar gran part de la seva vida el poeta Rubén Darío. He visitat la seva casa museu i bé, força interessant ja que t'expliquen la seva vida i veus una mica com i on vivia. Una altra cosa és haver-se de llegir l'antologia que és infumbale quan tens 15 o 16 anys.
La resta de la ciutat és força ensopida i, a sobre, s'ha fotut a ploure durant gairebé tota la tarda així que he agafat i m'he tancat a l'hostal planificant les properes estades del viatge. A més m'he anat a dormir ben d'hora perquè a l'endemà m'aixecava a les 3 de a matinada i no era cosa de començar l'aventura, una de les millors del viatge, cansat i amb els ulls vermells.
Els mèrits de León per a fer-li una visita són que és una dels escenaris on la revolta sandinista va tenir major importància i, també, la localitat on va passar gran part de la seva vida el poeta Rubén Darío. He visitat la seva casa museu i bé, força interessant ja que t'expliquen la seva vida i veus una mica com i on vivia. Una altra cosa és haver-se de llegir l'antologia que és infumbale quan tens 15 o 16 anys.
La resta de la ciutat és força ensopida i, a sobre, s'ha fotut a ploure durant gairebé tota la tarda així que he agafat i m'he tancat a l'hostal planificant les properes estades del viatge. A més m'he anat a dormir ben d'hora perquè a l'endemà m'aixecava a les 3 de a matinada i no era cosa de començar l'aventura, una de les millors del viatge, cansat i amb els ulls vermells.
Arribada a Nicaragua
Dia 50 - 6/8 - de Guate a Nica
Em fa bastanta ràbia la situació d'Hondures. No se qui té la raó ni m'importa perquè tant Zelaya com Micheletti estan, ara mateix, destroçant el país i duent-lo a una guerra civil. Tot i que hi ha molts viatgers que passen per Hondures jo no me la volia jugar així que em vaig comprar un vol l'altre dia (175€) i he volat de Ciudad de Guatemala a Managua.
Un cop a Managua he agafat 3 busos per a arribar a León on l'objectiu és conèixer la ciutat i anar a veure algun volcà. He arribat a León que ja s'havia fet de nit i buscant hostals he anat a parar al més cutre, penso, de la ciutat. És com un dormitori buit per mi sol on els matalassos medeixen 5 cm de gruix. A sobre està ple de bixos i els llençols no tenen un color massa saludable. Això sí, per 3€ no puc demanar gaire més.
Em fa bastanta ràbia la situació d'Hondures. No se qui té la raó ni m'importa perquè tant Zelaya com Micheletti estan, ara mateix, destroçant el país i duent-lo a una guerra civil. Tot i que hi ha molts viatgers que passen per Hondures jo no me la volia jugar així que em vaig comprar un vol l'altre dia (175€) i he volat de Ciudad de Guatemala a Managua.
Un cop a Managua he agafat 3 busos per a arribar a León on l'objectiu és conèixer la ciutat i anar a veure algun volcà. He arribat a León que ja s'havia fet de nit i buscant hostals he anat a parar al més cutre, penso, de la ciutat. És com un dormitori buit per mi sol on els matalassos medeixen 5 cm de gruix. A sobre està ple de bixos i els llençols no tenen un color massa saludable. Això sí, per 3€ no puc demanar gaire més.
05 d’agost 2009
Guatemala
Estada: 14 dies
Recorregut: S. Pedro la Laguna, volcà Pacaya, Chichicastenango, Lanquín, Flores, Tikal, Livingston i Antigua
Moneda: 1 Quetzal Chapín = 0.084 € o 1€ = 11.86 GTQ (6/8)
Despeses: 3558 Quetzales (299.9€) - 254 Q/Dia (21.4€/Dia)
DADES
Allotjament: 483.5 Quetzales (40.77€) - 34.5 Quetzales/Dia (2.9€/Dia)
- San Pedro la Laguna (2 nits), Casa Elena - 30 Q en habitació doble, bany compartit. Net i tranquil, amb vistes al llac.
- Antigua (1+3 nits), Hotel Qachoch - 35 Q en dormitori de 4. La primera nit, per a pujar al Pacaya, va ser el primer que vem trobar. El segon cop vaig venir perquè era un lloc tranquil sense molta gent i és just el que necessitava. N'hi ha de millors però són més cars. A més, tenia l'habitació per mi sol.
- Chichicastenango (1 nit), Hotel teléfono - 35 Q en habitació individual, bany compartit. Molt cutre i a sobre em van picar un centenar de puces.
- Lanquín (2 nits), El retiro - 25 Q en hamaca. El millor hostal de Guatemala. Molt bon ambient amb un bar-restaurant ple a totes hores.
- Flores (1 nit), Hotel el Mirador - 35 Q en habitació doble amb bany. pots tenir vistes al llac. Molt tranquil, un lloc per dormir-hi i prou.
- Tikal (1 nit), Jaguar Inn - 70 Q en tenda de campanya. És car (la tenda de campanya era de l'hotel i tenia una matalàs a dins) però s'ha de tenir en compte que dorms a 3 passos de Tikal on els altres 2 hotels són encara més cars. Si tens la teva pròpia tenda surt més econòmic. També es pot sobornar als guàrdies de seguretat (o esperar a que s'ofereixin) per a dormir a sobre de les piràmides.
- Flores (1 nit), Hostal los Amigos - 20 Q en hamaca. Un altre hostal molt bo. Està atapeït de gent a totes hores. Tenen un restaurant vegetarià molt aconseguit i una bona biblioteca. Molt bo el tè fred d'hibiscus.
- Livingston (2 nits), Hostal Solidario los Jardines - 30 Q en habitació per a mi sol. Un lloc senzillet i massa calmat pel meu gust però no vaig saber trobar res més animat i assequible alhora.
Alimentació: 1163.75 Quetzales (98.15€) - 83.1 Quetzales/Dia (7€/Dia)
La gastronomia chapina és bastant simple. Pel que fa al menjar tradicional no falten arroç i frijoles en les comidas corridas que també solen portar carn. També és comú trobar-se pel carrer tamales, elotes i chiles rellenos. El rei, però, és el pollastre fregit ja que te'l trobes a cada cantonada. A les zones de mar és típic el ceviche i, a Livingston, el tapado.
Però també hi ha molt menjar ràpid i occidentalitzat com queso hamburguesas amb papas fritas. També s'hi troben facilment tacos mexicans però no són, ni de bon troç, igual de bons que a Mèxic.
Pel que fa a les begudes, tenen un munt de licuados de fruites amb aigua o llet que són exquisits i tot un vici. Si et demanas una agua pura és una aigua embotellada. No he vist que tinguessin cap licor local famósa part del ron zacapa, però ni tastar-lo, que és caríssim. Les fleques estan plenes de pastissos que fan caure la baba però jo m'he aficionat als gelats de la marca Sarita que estan a tot arreu.
Transport: 859.5 Quetzales (72.51€) - 61.4 Quetzales/Dia (5.18€/Dia)
Trajectes
- Tapachula - S. Pedro la Laguna, 9h, 95.5 (transport públic, inclou llanxa de Panajachel)
- S. Pedro - Antigua, 4.5h, 35 (shuttle)
- Antigua - Chichicastenango, 2.5h, 55 (shuttle)
- Chichi - Lanquín, 10h, 91 (transport públic)
- Lanquín - Flores, 8h, 125 (shuttle)
- Flores - Tikal - Flores, 1.5h, 60 (shuttle)
- Flores - Río Dulce, 5h, 100 (bus 2a classe)
- Río Dulce - Livingston, 1h, 125 (llanxa turística)
- Livingston - Antigua, 9h, 158 (llanxa a Puerto Barrios, bus 1a classe fins a Guate, taxi i bus públic fins a Antigua)
- Antigua - Aeroport, 1.5h, 45 (shuttle)
Activitats: 415 Quetzales (35€) - 29.6 Quetzales/Dia (2.5€/Dia)
- Nariz del Indio, 90
- Kayaks, 20
- volcà Pacaya, 90
- Semuc Champey, 50
- Tikal, 150
- Siete Altares, 15
Despeses de viatge: 636.25 Quetzales (53.7€) - 45.4 Quetzales/Dia (3.8€/Dia)
He comprat uns quants regals per a la familia i amics. També m'he connectat sovint a internet i he hagut de comprar una targeta de memòria per a la càmera. La bugada costava com 1€ per Kg de mitjana i també hi he inclòs uns 4€ que no sabia en què havia gastat.
CONCLUSIONS
Guatemala sofrí una cruenta guerra civil que durà 36 anys. 15 anys després del final de la guerra les conseqüències encara en són presents en un país on gran part de la gent viu en la pobresa. Tot i la pobresa el país intenta tirar endavant gràcies al turisme i al conreu del cafè, això sí, no sense problemes. N'hi ha d'altres però els principals que jo m'he trobat han estat la percepció de certa inseguretat, sense ser res concret, i la mala gestió del turisme. Això de la mala gestió ve a ser que la gent et veu amb tanta cara de dòlar quan et veuen que t'intenten cobrar de més. Sempre. També que molts cops veus impossible fer res sense un tour turístic i a preus turístics cosa que, a mi, no m'agrada. Ah, i són molt, molt guarros. Llencen tota la brossa al terra sense miraments.
Això sí. Aquests petits problemes amaguen un país preciós que té de tot. Des de volcans, alguns d'ells actius i amb rius de lava, com el Pacaya fins a piscines naturals d'aigua cristal·lina com Semuc Champey. Des de ritmes caribenys a Livingston fins als mercats tradicionals i colorits d'Antigua i Chichicastenango. Des de l'animada ciutat colonial d'Antigua fins a la relaxada vida al llac Atitlán. I, sobretot, una zona tropical enorme que amaga entre la seva vegetació alguns dels temples maies més iportants, entre ells, Tikal.
Recorregut: S. Pedro la Laguna, volcà Pacaya, Chichicastenango, Lanquín, Flores, Tikal, Livingston i Antigua
Moneda: 1 Quetzal Chapín = 0.084 € o 1€ = 11.86 GTQ (6/8)
Despeses: 3558 Quetzales (299.9€) - 254 Q/Dia (21.4€/Dia)
DADES
Allotjament: 483.5 Quetzales (40.77€) - 34.5 Quetzales/Dia (2.9€/Dia)
- San Pedro la Laguna (2 nits), Casa Elena - 30 Q en habitació doble, bany compartit. Net i tranquil, amb vistes al llac.
- Antigua (1+3 nits), Hotel Qachoch - 35 Q en dormitori de 4. La primera nit, per a pujar al Pacaya, va ser el primer que vem trobar. El segon cop vaig venir perquè era un lloc tranquil sense molta gent i és just el que necessitava. N'hi ha de millors però són més cars. A més, tenia l'habitació per mi sol.
- Chichicastenango (1 nit), Hotel teléfono - 35 Q en habitació individual, bany compartit. Molt cutre i a sobre em van picar un centenar de puces.
- Lanquín (2 nits), El retiro - 25 Q en hamaca. El millor hostal de Guatemala. Molt bon ambient amb un bar-restaurant ple a totes hores.
- Flores (1 nit), Hotel el Mirador - 35 Q en habitació doble amb bany. pots tenir vistes al llac. Molt tranquil, un lloc per dormir-hi i prou.
- Tikal (1 nit), Jaguar Inn - 70 Q en tenda de campanya. És car (la tenda de campanya era de l'hotel i tenia una matalàs a dins) però s'ha de tenir en compte que dorms a 3 passos de Tikal on els altres 2 hotels són encara més cars. Si tens la teva pròpia tenda surt més econòmic. També es pot sobornar als guàrdies de seguretat (o esperar a que s'ofereixin) per a dormir a sobre de les piràmides.
- Flores (1 nit), Hostal los Amigos - 20 Q en hamaca. Un altre hostal molt bo. Està atapeït de gent a totes hores. Tenen un restaurant vegetarià molt aconseguit i una bona biblioteca. Molt bo el tè fred d'hibiscus.
- Livingston (2 nits), Hostal Solidario los Jardines - 30 Q en habitació per a mi sol. Un lloc senzillet i massa calmat pel meu gust però no vaig saber trobar res més animat i assequible alhora.
Alimentació: 1163.75 Quetzales (98.15€) - 83.1 Quetzales/Dia (7€/Dia)
La gastronomia chapina és bastant simple. Pel que fa al menjar tradicional no falten arroç i frijoles en les comidas corridas que també solen portar carn. També és comú trobar-se pel carrer tamales, elotes i chiles rellenos. El rei, però, és el pollastre fregit ja que te'l trobes a cada cantonada. A les zones de mar és típic el ceviche i, a Livingston, el tapado.
Però també hi ha molt menjar ràpid i occidentalitzat com queso hamburguesas amb papas fritas. També s'hi troben facilment tacos mexicans però no són, ni de bon troç, igual de bons que a Mèxic.
Pel que fa a les begudes, tenen un munt de licuados de fruites amb aigua o llet que són exquisits i tot un vici. Si et demanas una agua pura és una aigua embotellada. No he vist que tinguessin cap licor local famósa part del ron zacapa, però ni tastar-lo, que és caríssim. Les fleques estan plenes de pastissos que fan caure la baba però jo m'he aficionat als gelats de la marca Sarita que estan a tot arreu.
Transport: 859.5 Quetzales (72.51€) - 61.4 Quetzales/Dia (5.18€/Dia)
Trajectes
- Tapachula - S. Pedro la Laguna, 9h, 95.5 (transport públic, inclou llanxa de Panajachel)
- S. Pedro - Antigua, 4.5h, 35 (shuttle)
- Antigua - Chichicastenango, 2.5h, 55 (shuttle)
- Chichi - Lanquín, 10h, 91 (transport públic)
- Lanquín - Flores, 8h, 125 (shuttle)
- Flores - Tikal - Flores, 1.5h, 60 (shuttle)
- Flores - Río Dulce, 5h, 100 (bus 2a classe)
- Río Dulce - Livingston, 1h, 125 (llanxa turística)
- Livingston - Antigua, 9h, 158 (llanxa a Puerto Barrios, bus 1a classe fins a Guate, taxi i bus públic fins a Antigua)
- Antigua - Aeroport, 1.5h, 45 (shuttle)
Activitats: 415 Quetzales (35€) - 29.6 Quetzales/Dia (2.5€/Dia)
- Nariz del Indio, 90
- Kayaks, 20
- volcà Pacaya, 90
- Semuc Champey, 50
- Tikal, 150
- Siete Altares, 15
Despeses de viatge: 636.25 Quetzales (53.7€) - 45.4 Quetzales/Dia (3.8€/Dia)
He comprat uns quants regals per a la familia i amics. També m'he connectat sovint a internet i he hagut de comprar una targeta de memòria per a la càmera. La bugada costava com 1€ per Kg de mitjana i també hi he inclòs uns 4€ que no sabia en què havia gastat.
CONCLUSIONS
Guatemala sofrí una cruenta guerra civil que durà 36 anys. 15 anys després del final de la guerra les conseqüències encara en són presents en un país on gran part de la gent viu en la pobresa. Tot i la pobresa el país intenta tirar endavant gràcies al turisme i al conreu del cafè, això sí, no sense problemes. N'hi ha d'altres però els principals que jo m'he trobat han estat la percepció de certa inseguretat, sense ser res concret, i la mala gestió del turisme. Això de la mala gestió ve a ser que la gent et veu amb tanta cara de dòlar quan et veuen que t'intenten cobrar de més. Sempre. També que molts cops veus impossible fer res sense un tour turístic i a preus turístics cosa que, a mi, no m'agrada. Ah, i són molt, molt guarros. Llencen tota la brossa al terra sense miraments.
Això sí. Aquests petits problemes amaguen un país preciós que té de tot. Des de volcans, alguns d'ells actius i amb rius de lava, com el Pacaya fins a piscines naturals d'aigua cristal·lina com Semuc Champey. Des de ritmes caribenys a Livingston fins als mercats tradicionals i colorits d'Antigua i Chichicastenango. Des de l'animada ciutat colonial d'Antigua fins a la relaxada vida al llac Atitlán. I, sobretot, una zona tropical enorme que amaga entre la seva vegetació alguns dels temples maies més iportants, entre ells, Tikal.
Antigua
Dia 49 - 5/8 - AntiguaAvui era el meu últim dia al país i estava a la que es la ciutat més bonica, o això diuen. Així que he aprofitat bastant el dia per a donar una volteta per els llocs més emblemàtics. Unes compres d'última hora al colorit mercat de la ciutat, una comida corrida i, sobretot, bastantes fotos ja que últimament no en penjava gaires.
És una ciutat colonial que fou la capital del país fins que un terratremol la destruí a finals s. XVIII. Al cap del anys va tornar a cobrar vida per a quedar un altre cop destruïda per un altre terratrèmol fa cosa de 30 anys. Així que, avui en dia, la ciutat està plena d'esglésies en ruïnes de les que només en queda la façana i d'edificis d'estil colonial amb las parets de colors. També està plena d'estudiants d'espanyol que venen aquí a aprendre l'idioma durant unes setmanes.
Per últim, he pujat al Cerró de la Cruz des d'on veure una panoràmica de la ciutat envoltada de dos volcans. Llàstima que estés nuvolat perquè la vista hagués pogut ser espectacular. Demà al matí vaig cap a l'aeroport per agafar un vol que em durà fins a Nicaragua, el proper destí.
Asuntos personales
Dia 48 - 4/8 - Antigua
Havia decidit dedicar el dia a "asuntos personales" però no ha sortit tot tant bé com m'esperava. Comencem pel que ha sortit malament. Volia enviar un paquet que pesava com 2kg amb coses que em sobraven i 4 regals i a l'oficina de correus m'han demanat més de 40€ per enviar objectes que no valien ni la meitat. Tenia pesos que volia canviar a quetzales i es veu que a Antigua no en canvien en cap banc, i ho he comprovat després d'entrar a més d'una desena.
El que sí ha sortit bé ha estat el meu plan de fer el gos la resta del dia. Actualitzar el blog, planificar una mica els propers dies a Nicaragua, llegir una estona, passejar pel mercat... Ah, i m'he comprat un rellotge de pulsera amb alarma per 4€ perquè vaig perdre el mòvil.
Dia tranquil. Poca cosa més.
Havia decidit dedicar el dia a "asuntos personales" però no ha sortit tot tant bé com m'esperava. Comencem pel que ha sortit malament. Volia enviar un paquet que pesava com 2kg amb coses que em sobraven i 4 regals i a l'oficina de correus m'han demanat més de 40€ per enviar objectes que no valien ni la meitat. Tenia pesos que volia canviar a quetzales i es veu que a Antigua no en canvien en cap banc, i ho he comprovat després d'entrar a més d'una desena.
El que sí ha sortit bé ha estat el meu plan de fer el gos la resta del dia. Actualitzar el blog, planificar una mica els propers dies a Nicaragua, llegir una estona, passejar pel mercat... Ah, i m'he comprat un rellotge de pulsera amb alarma per 4€ perquè vaig perdre el mòvil.
Dia tranquil. Poca cosa més.
04 d’agost 2009
La ciutat més perillosa del món
Dia 47 - 3/7 - de Livingston a Antingua via Guatemala City
Un altre dia en ruta. A les 9 he agafat el ferry cap a Puerto Barrios amb el Sergi i la Bea. D'allà un bus fins a Ciudad de Guatemala. Els dos porten un mes vivint-hi i m'han explicat mil històries sobre lo perillosa que és. Han aconseguit que m'agafés una mica de por i tot. D'aquesta ciutat se'n diuen coses com que mor més gent assassinada avui en dia que quan hi havia la guerra civil; que és la ciutat del món més perillosa sense un conflicte armat de per mig; que han prohibit circular dos persones alhora en una moto perquè el de darrere solia fotre els trets; que les maras arriben a matar per un telèfon mòvil.
Això no vol dir que no s'hi pugui anar, però si algú va a C. de Guatemala doncs, sobretot, seny. Jo, per la meva banda només havia de canviar de bus i, atenent als consells del Sergi i la Bea, he agafat un taxi que m'ha portat d'una estació a l'altra. Així, amb aquest segon bus he arribat a Antigua on m'hi estaré, tranquil·lament, les 3 últimes nits al país.
Un altre dia en ruta. A les 9 he agafat el ferry cap a Puerto Barrios amb el Sergi i la Bea. D'allà un bus fins a Ciudad de Guatemala. Els dos porten un mes vivint-hi i m'han explicat mil històries sobre lo perillosa que és. Han aconseguit que m'agafés una mica de por i tot. D'aquesta ciutat se'n diuen coses com que mor més gent assassinada avui en dia que quan hi havia la guerra civil; que és la ciutat del món més perillosa sense un conflicte armat de per mig; que han prohibit circular dos persones alhora en una moto perquè el de darrere solia fotre els trets; que les maras arriben a matar per un telèfon mòvil.
Això no vol dir que no s'hi pugui anar, però si algú va a C. de Guatemala doncs, sobretot, seny. Jo, per la meva banda només havia de canviar de bus i, atenent als consells del Sergi i la Bea, he agafat un taxi que m'ha portat d'una estació a l'altra. Així, amb aquest segon bus he arribat a Antigua on m'hi estaré, tranquil·lament, les 3 últimes nits al país.
Garífuna
Dia 46- 2/8 - Livingston
La població de Livingston, al Carib chapín, és eminentment negra i procedent d'esclaus africans. Als habitants d'aquesta ciutat són els garífunes amb un idioma i cultura diferents a la resta del país. De garífunes se'n troben a tota la costa caribenya de centreamèrica. Només arribar ja t'adones que en aquest lloc es respira un ambient especial. Tot és molt tranquil i relaxat fins que arriba la nit quan tot s'anima a ritme de tambors.
A part del Río Dulce, amb uns paisatges espectaculars, a Livingston hi ha d'interessant les Cascadas de los Siete Altares. S'hi arriba caminant per la platja durant una hora. La platja està plena de brossa i és que la brutícia és un problema greu a Guatemala. En fi, que los 7 altares són una successió de salts d'aigua molt similars a Semuc Champey (amb color diferent). Quan arribes a l'últim hi ha una piscina natural on banyar-se i fer el mono una estona.
He conegut a una parella de catalans amb els que m'he banyat al Carib i després hem agafat el camí de tornada. Després de dinar-sopar un tapado, un altre plat típic, a base de peix i llet de coco, hem anat a explorar la vida nocturna de l'illa. I, el món està ple de catalans. Aquí a Livingston han sortit de sota les pedres.
A part del Río Dulce, amb uns paisatges espectaculars, a Livingston hi ha d'interessant les Cascadas de los Siete Altares. S'hi arriba caminant per la platja durant una hora. La platja està plena de brossa i és que la brutícia és un problema greu a Guatemala. En fi, que los 7 altares són una successió de salts d'aigua molt similars a Semuc Champey (amb color diferent). Quan arribes a l'últim hi ha una piscina natural on banyar-se i fer el mono una estona.
He conegut a una parella de catalans amb els que m'he banyat al Carib i després hem agafat el camí de tornada. Després de dinar-sopar un tapado, un altre plat típic, a base de peix i llet de coco, hem anat a explorar la vida nocturna de l'illa. I, el món està ple de catalans. Aquí a Livingston han sortit de sota les pedres.
03 d’agost 2009
3 banys
Dia 45 - 1/8 - de Flores a Livingston pel Rio Dulce
Porto uns horaris en aquest viatge que són una mcia especials. Avui, per exemple m'he aixecat a les 5:15 perquè agafava el bus de les 6 cap a Río Dulce amb la intenció d'arribar a Livingston al migdia. Fins a Río Dulce, a un dels extrems del llac Izabal, el més gran del país, hi havien 5 hores de trajecte. Un cop allà, m'he trobat que la llanxa que duïa fins a Livingston (on no s'hi pot arribar per carretera) no sortia fins la 1:30 així que no m'ha serit de res llevar-me tant d'hora i m'he hagut d'esperar al moll durant 2 hores i mitja perquè plovia a bots i barrals.
Un cop la pastera turística s'ha emplenat de gent (unes 25 persones en una barca de 5m d'eslora) s'ha fet a la mar (o al riu en aquest cas) on ens esperava el temporal. Tot i tenir un toldo la pluja mullava per tot arreu així que en uns pocs minuts estavem tots xops de cap a peus. Quan la pluja ha parat, la barca s'ha aturat a un lloc amb aigües termals. Sense ni treurem la roba xopa m'he tirat a l'aigua que estava bullint i, després de fer el burro una estona, he decidit arrodonir la jornada de banys a l'aigua del riu.
Quan per fi he arribat a Livingston ja eren les 5 de la tarda i estava famèlic. Així que he entrat al primer restaurant que he trobat i m'he demanat un ceviche. Bua! El millor que he provat des que va començar el viatge. El ceviche és un plat de peix cru que depenent del lloc del món es prepara d'una manera o d'una altra. Aquí me l'han servit en una sopa de tomàquet i llimona que estava exquisita i tenia les gambetes, o camarones com diuen ells flotant amb verduretes.
Només arribar a Livingston t'adones que aquesta ciutat és molt diferent de la resta del país però això ja ho explico en la propera entrada.
Porto uns horaris en aquest viatge que són una mcia especials. Avui, per exemple m'he aixecat a les 5:15 perquè agafava el bus de les 6 cap a Río Dulce amb la intenció d'arribar a Livingston al migdia. Fins a Río Dulce, a un dels extrems del llac Izabal, el més gran del país, hi havien 5 hores de trajecte. Un cop allà, m'he trobat que la llanxa que duïa fins a Livingston (on no s'hi pot arribar per carretera) no sortia fins la 1:30 així que no m'ha serit de res llevar-me tant d'hora i m'he hagut d'esperar al moll durant 2 hores i mitja perquè plovia a bots i barrals.
Un cop la pastera turística s'ha emplenat de gent (unes 25 persones en una barca de 5m d'eslora) s'ha fet a la mar (o al riu en aquest cas) on ens esperava el temporal. Tot i tenir un toldo la pluja mullava per tot arreu així que en uns pocs minuts estavem tots xops de cap a peus. Quan la pluja ha parat, la barca s'ha aturat a un lloc amb aigües termals. Sense ni treurem la roba xopa m'he tirat a l'aigua que estava bullint i, després de fer el burro una estona, he decidit arrodonir la jornada de banys a l'aigua del riu.
Quan per fi he arribat a Livingston ja eren les 5 de la tarda i estava famèlic. Així que he entrat al primer restaurant que he trobat i m'he demanat un ceviche. Bua! El millor que he provat des que va començar el viatge. El ceviche és un plat de peix cru que depenent del lloc del món es prepara d'una manera o d'una altra. Aquí me l'han servit en una sopa de tomàquet i llimona que estava exquisita i tenia les gambetes, o camarones com diuen ells flotant amb verduretes.
Només arribar a Livingston t'adones que aquesta ciutat és molt diferent de la resta del país però això ja ho explico en la propera entrada.
02 d’agost 2009
Nova incorporació!!
Doncs si, tenim un nou fitxatge pel viatge que ens espera pel sud est! Que, al costat del super rulu que està donan el Xavi, semblarà com una escapada a la Costa Brava... jajajjaa
Jo espero poder arribar-hi a temps, i dic això perque fa unes setmanes vaig tenir un accident de moto a Formentera... Demà em fan un ingert de pell al empeine del peu, però espero que no hi hagi cap problema i tot vagi segons el previst i pugui marxar el dia que tenim previst, tinc un mes i una setmana per acabar de curar!
Al que anàvem, tenim un nou fitxatge, el Gerard (Pingu pels amics!). Ell va marxar a Austràlia cap al mes de Maig... i encara ronda per allà, ha estat malvivin com un gitano i viatjant pel pais... anda que no s'ho ha muntat bé! El cas és que com que li queda aprop ha decidit apuntar-se, gracies també als preus ridículs dels vols de Air Asia!!! Encara no sap quin dia arribarà a Kuala Lumpur, segurament arribarà el dia 8, dos dies abans que nosaltres i ens vindrà a buscar a l'aeroport, tot un luxe!! En uns dies comprarà els bitllets, també comprarà els mateixos vols que nosaltres per anar a Chiang Mai i per tornar de Phnom Penh. Ara, el que no se és si tornarà amb nosaltres, perque crec que aquest Pingu té ganes de seguir viatjant, qui sap si l'India serà el seu proxim destí...
Així que quan arribem a Kuala Lumpur l'equip serà de 3 persones! un número perfecte per trobar habitacions privades tirades de preu (la de Kuala Lumpur amb AC ens costa uns 3 euros la nit, per cap).
L'altre company no us l'he presentat, i ja em va caure bronca!!! jajajaja es diu Marc (Costa pels amics!), ell i jo som els que marxarem junts desde Reus. El Costa va ser el que primer va començar a indagar al sud est, i ha desembocat en tot això, merci!!! Ell i jo quasi sempre em sigut companys inseparables de viatge i de birres, hem recorregut mig Europa a bord d'un InterRail, hem visitat Amsterdam més d'un cop i més de dos... Hem anat al Euskadi, i més destins nacionals... vamos que som companys de viatge quasi inseparables. És d'aquells que li dius, venga nem aquí i en 40 minuts estem compran els vols en plan locura, mola mazo!! jajaja
Bueno, ja us he presentat als que integrarem aquest viatge, ara queda curar-me i anar preparant el terreny. Aniré actualitzant aquests dies i més quan el viatge estigui a les portes, faré una mica de plagi de lo que va explicar en Xavi abans de marxar.
Salut
Jo espero poder arribar-hi a temps, i dic això perque fa unes setmanes vaig tenir un accident de moto a Formentera... Demà em fan un ingert de pell al empeine del peu, però espero que no hi hagi cap problema i tot vagi segons el previst i pugui marxar el dia que tenim previst, tinc un mes i una setmana per acabar de curar!
Al que anàvem, tenim un nou fitxatge, el Gerard (Pingu pels amics!). Ell va marxar a Austràlia cap al mes de Maig... i encara ronda per allà, ha estat malvivin com un gitano i viatjant pel pais... anda que no s'ho ha muntat bé! El cas és que com que li queda aprop ha decidit apuntar-se, gracies també als preus ridículs dels vols de Air Asia!!! Encara no sap quin dia arribarà a Kuala Lumpur, segurament arribarà el dia 8, dos dies abans que nosaltres i ens vindrà a buscar a l'aeroport, tot un luxe!! En uns dies comprarà els bitllets, també comprarà els mateixos vols que nosaltres per anar a Chiang Mai i per tornar de Phnom Penh. Ara, el que no se és si tornarà amb nosaltres, perque crec que aquest Pingu té ganes de seguir viatjant, qui sap si l'India serà el seu proxim destí...
Així que quan arribem a Kuala Lumpur l'equip serà de 3 persones! un número perfecte per trobar habitacions privades tirades de preu (la de Kuala Lumpur amb AC ens costa uns 3 euros la nit, per cap).
L'altre company no us l'he presentat, i ja em va caure bronca!!! jajajaja es diu Marc (Costa pels amics!), ell i jo som els que marxarem junts desde Reus. El Costa va ser el que primer va començar a indagar al sud est, i ha desembocat en tot això, merci!!! Ell i jo quasi sempre em sigut companys inseparables de viatge i de birres, hem recorregut mig Europa a bord d'un InterRail, hem visitat Amsterdam més d'un cop i més de dos... Hem anat al Euskadi, i més destins nacionals... vamos que som companys de viatge quasi inseparables. És d'aquells que li dius, venga nem aquí i en 40 minuts estem compran els vols en plan locura, mola mazo!! jajaja
Bueno, ja us he presentat als que integrarem aquest viatge, ara queda curar-me i anar preparant el terreny. Aniré actualitzant aquests dies i més quan el viatge estigui a les portes, faré una mica de plagi de lo que va explicar en Xavi abans de marxar.
Salut
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)