Istanbul, la ciutat dels gats

La setmana passada, en motiu del meu aniversari vam anar a Istambul. Des de Bucarest es tarda 19 hores anant en tren o 13 en bus. Vam escollir el tren perquè vam pensar que era la opció més còmoda ja que a part de deixar-te al centre de la ciutat, on solia arribar l'Orient Express, et dona més llibertat de moviments.

Va ser un xoc passar de la ciutat dels gossos i les esglésies, on vivim ara, Bucarest, a la ciutat dels gats i les mesquites. Miréssim on miréssim sempre n'hi havia. Ens vam fer un tip de caminar per la ciutat i d'entrar a algunes de les mesquites més importants, com la Mesquita Blava, i d'altres no tant conegudes com  la Mesquita de Rustem, obra de Sinan. També vam passar moltes estones observant els gats, apropant-nos-hi i acariciant-los. Però la ciutat no és només gats i mesquites, si no que té molt més.

Després d'uns petits problemes amb l'alberg vam acabar "accidentalment" allotjats al barri de Pera el més bohemi i europeu de la ciutat, on hi ha la famosa Torre de Galata; la torre dels genovesos de la ciutat que va ser la única que es va salvar de la conquesta de Constantinople l'any 1453. Aquest barri és on hi ha les botigues més eclèctiques, els bars i restaurants més "de moda" (i algun dels més interessants també) i el carrer comercial amb més encant de la ciutat. Ens vam perdre moltes tardes caminant pels carrers de la zona i possiblement és la zona de la ciutat que més ens va agradar.

Una altra àrea d'Istambul que podríem recomanar a tothom és la part asiàtica de la ciutat; Üsküdar. És aquí on vam descobrir l'autèntica ciutat lluny de la mirada dels turistes. Com la gent feia la seva vida al carrer, amunt i avall dels turonets, un cop més, això si, envoltats de mesquites. Fins i tot ens van convidar al convit d'un casament al que no vam assistir per vergonya. Si que vam poder veure part de la cerimònia, amb tots els homes asseguts o agenollats damunt les catifes i dos Imans cantant l'Alcora.

L'Islam és omnipresent a tota la ciutat, però també hi és present, en menor mesura, Bizanci o el que en queda de l'Imperi Romà d'Orient. Les fites més representatives són l'arxiconeguda Santa Sofia, la Cisterna de Yerebatan i la "mesquita" de Kariye. Les tres, que tenen més de 1500 anys d'antiguitat, són espectaculars ja sigui per la grandiositat de l'obra o per la brillantor dels seus mosaics religiosos realitzats amb pa d'or. Són imprescindibles en una visita a la ciutat. Sobretot la Kariye, que és la que queda més amagada al turisme ja que és la més allunyada del centre de la ciutat.

I per descomptat, no vam oblidar-nos de fer unes bones passejades pels Bazars. Tot i no anar de compres, els habilidosos venedors van aconseguir que sortíssim del Bazar de les espècies amb mig quilo de Delícies turques (uns dolços a base de mel) i tres tipus de te diferents.

Van ser quatre dies amunt i avall per tota la ciutat. Amb més pluja que sol però no per això una escapada desaprofitada. Vam menjar de tot. Potser el més bo va ser un sopar a Pera en un restaurant on feien un plat de kebap molt especial o la patata farcida al forn "kumpir". També vam gaudir observant la vida al carrer amb totes les botigues i la vitalitat de la gent de la ciutat. Un dels millors llocs per gaudir d'aquesta vida al carrer era possiblement el Pont de Galata on es posaven tots els pescadors dia i nit i hi havia paradetes de menjar a banda i banda, o també, l'Istiklal Caddesi al barri de Pera, una espècie de Portal de l'àngel però molt més llarg.

Així, amb quatre dies exprimits vam marxar d'Istambul en el nostre particular Orient Express. Un vagó de segona classe amb capacitat per a 90 passatgers en el que viatgem pràcticament sols; nosaltres dos i el revisor.

Xina

Estada: 32 dies

Destins: Beijing, Kaifeng, luoyang, Xi'an, Chengdu, Dali, Lijiang, La Gorja del Tigre, Yangshuo, Guilin, Guangzhou i Hong Kong

Moneda: 1Yuan = 0.12€ o 1€ = 8.5Yuan / 1 HK$ = 0.1€ o 1€ = 10 HK$

Despeses: 5540Yuan (651.7€) - 191Yuan/dia (22.5€/Dia) (Xina)
667.8 HK$ (67€) - 333.9 HK$/dia (34€/Dia) (Hong Kong)

Estada: 32 dies
Destins: Beijing, Kaifeng, luoyang, Xi'an, Chengdu, Dali, Lijiang, La Gorja del Tigre, Yangshuo, Guilin, Guangzhou i Hong Kong

Moneda: 1Yuan = 0.12€ o 1€ = 8.5Yuan / 1 HK$ = 0.1€ o 1€ = 10 HK$

Despeses: 5540Yuan (651.7€) - 191Yuan/dia (22.5€/Dia) (Xina)

667.8 HK$ (67€) - 333.9 HK$/dia (34€/Dia) (Hong Kong)

Hem passat un mes a Xina. Des de Beijing fins a Hong Kong recorrent l'interior del país. Ens hem mogut sobretot amb tren, viatjant en llitera dura, econòmic però còmode, i és una experiència que la podem recomanar a tothom. És la manera més senzilla de moure's pel país sense arruïnar-se. Un dels aspectes que més ens ha agradat ha estat poder viure de prop la vida als barris, els mercats, la gent pel carrer anant a la seva; el que menys, possiblement la Xina turística.

Si bé hem pogut gaudir de llocs que encara no els ha descobert la marabunta com Kaifeng, o el barri musulmà de Xi'an la majoria de llocs d'interès estan a rebentar de turistes xinesos i es fan difícils de gaudir. N'hi ha uns quants que tot i estar plens de gent, són tan especials que recomanem molt la seva visita, sobretot si s'hi va ben d'hora abans que la resta de turistes; Els que més ens van impressionar van ser els Guerrers de Xi'an, el Gran Buda de Leshan i les muntanyes càrstiques de Yangshuo al riu Li.

Juntament amb Yangshuo, un paisatge espectacular, l'altre paisatge de primera que hem pogut viure a Xina ha estat la Gorja del Tigre, on una cansada caminada de 2 dies permet gaudir de la naturalesa en el seu màxim esplendor.

Xina no només és paisatges i ruïnes d'interès turístic. també hi juguen un paper molt important i interessant les ciutats. Ens quedem amb Beijing i Hong Kong. La primera, tot i tenir els seus punts febles, com ara la contaminació (smog), el calor sufocant de l'estiu o la gentada en els punts més "impressionants", és un ciutat vital, amb una bona xarxa de transport públic i infinitat de racons per perdre's. Els millors? Doncs un sorprenent Districte Artístic 798, un ànec a la pequinesa inigualable i la construcció més gran de l'home en tota la humanitat, la Gran Muralla Xinesa (un secret: Huangshan).

Hong Kong, a l'altre extrem, l'última ciutat de "Xina" que vam veure va ser un xoc. Després d'un mes al país arribem a una ciutat que no té res a veure amb tot el que havíem vist en anterioritat. La primera reacció: Això no és Xina. Ni per lo bo ni per lo dolent. És una ciutat cara, sorollosa i vertical que d'alguna manera aconsegueix atrapar-te. Amb un skyline omnipresent, marisc com a menjar tradicional i una vitalitat només comparable a Nova York és una delícia per al viatger.

Per dos de nosaltres Xina ha estat l'últim destí del nostre viatge, possiblement el més significatiu. I és que Xina no deixa indiferent a ningú. Podríem arribar a la conclusió de que Xina, són moltes Xines. És un país plural on conviuen més de 50 ètnies diferents en un dels territoris més extensos del món. Ens esperàvem un país en creixement, bastant econòmic i ens hem trobat a la primera potència mundial, on no hi ha gangues i si ets turista encara menys. També hem pogut alegrar-nos la vista amb la seva gran riquesa natural i cultural i, sobretot, omplir la panxa amb una de les gastronomies més variada, saludable, gustosa i abundant.

Hi tornarem.

Episodi 16 - Hong Kong

El Gran Viatge

El Gerard, el Matc i l'Oriol acaben de començar un viatge per Àsia i més enllà. Durant els propers mesos explicaran les seves experiències a Gran Viatge. De moment estan a Malàisia on han assistit al Gran Premi a Sepang.

 

Brasov

El següent destí d'aquesta escapada per Transilvània era Brasov, una de les ciutats més importants de la zona. Ens hi esperaven l'Adina i el Mircea, una parella romanesa de 50 anys amb qui havíem contactat mitjançant Couchsurfing. Vam tenir sort i ens van recollir amb el cotxe quan anaven al mercat central de la ciutat. Vam fer la compra pels 3 dies que ens hi estàvem i vam gaudir molt amb tots els productes frescs que hi havia en aquell mercat. Fruita, verdura, ous, llet... i formatge, que és la nostra perdició.

A casa seva teníem una habitació i un ordinador per a nosaltres sols i compartíem el bany i la cuina amb el pare del Mircea. Quan vam estar instal·lats vam sortir a menjar algo que estàvem famolencs no sense abans entrar a la missa de l'Església Ortodoxa del barri d'Schei. Les decoracions de les esglésies ortodoxes no deixen de sorprendre'ns. A prop, hi havia un restaurant que es deia Casa Romaneasca i que tot i que no era el millor que em tastat oferia unes suculentes carnati, o salsitxes que estaven per llepar-se'n els dits.

Tot i el mal temps, a la tarda vam agafar el bus fins a Poiana Brasov, un Resort de Muntanya / Estació d'esquí en el que, al no ser encara temporada, vam poder caminar una estona muntanya amunt. Com plovisquejava, vam decidir tornar cap a Brasov on vam passejar per els afores del centre.

Ja l'endemà vam decidir anar a una de les atraccions més famoses de Romania, el castell de Bran. Aquest castell, a vegades mal nombrat Castell del Dràcula encara que no hi té gaire a veure, és una fortificació medieval reformada dalt d'un petit penya-segat que servia de pas fronterer entre Valàquia i Transilvània. Del castell, en perfecte estat, ens va sorprendre la seva magnitud. Per veure'n totes les sales vam tardar gairebé 3 hores. Vam allunyar-nos una mica del castell per a tenir-ne una millor perspectiva i com ja se'ns feia tard, vam comprar un formatge i vam tornar a Brasov a descobrir una mica la ciutat.

En aquest segon dia de passeig per la ciutat, ens vam apropar més al centre vorejant l'antiga muralla que servia als saxons i als magiars, a part de protecció, per a impedir l'entrada als vilatans romanesos de la zona. I d'aquí, cap a casa a descansar.

En l'últim dia del nostre viatge per aquesta pintoresca regió de Romania teníem moltes possibilitats per a fer excursions per la zona. El Parc Nacional de Piatra Craiului, fer una caminada per les muntanyes de Bucegi, visitar la ciutat de Sinaia o visitar una altra església saxona tal i com havíem fet a Biertan. Ens vam decantar per l'última opció, concretament per la fortalesa se Prejmer, patrimoni de la UNESCO.

Prejmer ens va encantar. No sabíem què ens hi trobaríem i vam descobrir una petita ciutat fortificada en forma de rusc al voltant d'una antiga església que ens va semblar molt mística donada la seva decoració neutra i la seva buidor interior. Visitar aquesta antiga fortalesa va ser molt gratificant i ens va aportar un munt d'idees en quant a l'arquitectura.

Volíem acabar el nostre viatge amb una fita memorable així que després de passejar-nos pel casc antic de Brasov vam assistir al concert d'orgue de l'Església Negra, la més famosa de la ciutat. Aquesta omnipresent construcció ennegrida per un antic incendi és espectacular tant per dins com per fora. Això si, el que més ens va agradar òbviament va ser la bona acústica de la nau. El concert va durar només 30 minuts però va suposar tot un seguit de sensacions noves per a les nostres orelles.

Aquella nit, vam tenir una interessant conversa amb l'Adina que ens va explicar molts dels seus viatges per Europa, ens va recomanar un munt de llocs on anar i també com n'havia estat de difícil la vida durant els anys de la dictadura de Ceaucescu.

Al matí següent ens allunyàvem de la ciutat al pas lent del tren Personal que ens tornava a casa. 4 hores per recórrer 160 km. 4 hores per assimilar tots els paisatges espectaculars, les antigues esglésies, tant les fortificades com les ortodoxes o les protestants, els carrerons amb cases tradicionals, el menjar...

Si visiteu Transilvània, estem segurs que us sorprendrà.

Sighisoara + voltants

Vam iniciar el nostre viatge des de Bucuresti, on vam agafar un tren accelerat (bastant directe i ràpid). Poc a poc vam veure com el paisatge es transformava i com deixàvem enrere les terres planes de Valàquia per endinsar-nos a la frondosa Transilvània. Passats els Alps Romanesos vam veure com el paisatge canviava i es tornava més verd i suau. Les ciutats grises deixaven pas als poblets amables i pintorescos. Tot el que vèiem semblava tret d’un conte antic del segle XIX. Les casetes de pedra i fusta, la palla acumulada en una muntanya, els carros de cavalls, els animals... ens vam submergir en aquest món i llavors vam arribar a Sighisoara.

Ja des del tren vam poder percebre el seu perfil elegant i agosarat. Les punxes de les esglésies gòtiques s’elevaven turó amunt i dominaven tot el poble. Un cop allà vam localitzar fàcilment el nostre alberg (Nathan’s Villa Hostel, barat, net i molt ben equipat) i ens vam posar a voltar. De seguida vam percebre la presència dels gitanos, molt més visible que a Bucuresti. A Transilvània els gitanos viuen als afores dels pobles, en barraques enmig del fang, sense serveis mínims i en condicions higièniques deplorables. No obstant, durant el dia van i vénen amunt i avall amb els seus carros tirats pels cavalls, viatjant als trens personal (els trens lents i barats que paren a totes les estacions) d’un poble a l’altre per vendre les seves mercaderies, venent verdures a les parades del mercat... són l’ànima de Transilvània.

Com definir Sighisoara? Jo la definiria com la perfecta harmonia entre el camp, la història i la bellesa. Sense perdre el seu caràcter de poble petit i personal amb les seves casetes i el bosc a tocar dels barris, posseeix un dels centres històrics més espectaculars que hem vist mai. La ciutadella i el casc antic estan perfectament conservats i contenen una gran varietat d’esglésies gòtiques i d’edificis medievals del segle XV. S’hi percep fortament la cultura saxona, com a tota Transilvània, ja que els saxons van conquerir aquesta terra i hi van viure durant molts segles. El resultat de tot això és el llegat en forma d’esglésies fortificades, castells o cementiris alemanys que es pot trobar en qualsevol poble de la zona. A Sighisoara hi vam estar molt a gust amb els nostres amics Nils i Katrin. És una ciutat perfecta per caminar ja que les distàncies no són gaire grans, el millor que es pot fer es perdre’s pels seus carrerons i anar més enllà del centre, visitar els barris esquitxats de casetes que s’ubiquen harmònicament en els turons o passejar al llarg del riu quan la lluna està a dalt del cel. Per menjar, vam gaudir més d’una nit al restaurant Rustic, on per preus molt assequibles es pot degustar la millor cuina tradicional romanesa.

A part de Sighisoara s’han de visitar també els poblets del voltant tots ells, igual que Sighisoara, declarats patrimoni de la humanitat. S’hi pot arribar amb el tren personal fins a Medias i després agafant de d’allà un autobús. Una altra opció és anar-hi en bicicleta des de Sighisoara com per exemple el poble d’Apold. Anar-hi representa una magnífica excursió per carreteres secundàries visitant pel camí altres poblets encantadors. Nosaltres però vam triar anar a Biertan. Per anar-hi vam agafar el tren fins a Dumbraveni i des d’allà vam recórrer 2 km a peu amb una gitana molt simpàtica i 8 km en cotxe amb un hongarès molt amable. A Biertan ens vam quedar literalment sense respiració de tant bonic com era. És un poble molt autèntic on el temps ha quedat aturat. L’església fortificada és senzillament perfecta i commovedora. S’eleva damunt del turó envoltada per una triple muralla, als seus peus s’hi estenen tot de casetes amb horts, animals, palla, flors... realment algo preciós i impossible de veure en cap altre lloc que no sigui Transilvània. Els camperols, les senyores amb mocadors i els homes amb barret i mostatxo, els gitanos, els hongaresos, els cavalls, els carros, els nens de pell fosca amb els ulls verds, les vinyes... tot era massa per a nosaltres, aquell lloc desprenia pau i harmonia. Biertan va ser potser la visita més bonica i màgica de tot el viatge. Si aneu a Transilvània no deixeu de visitar Sighisoara i els voltants. Si algun dia em perdo, busqueu-me allà.

Episodi 15 - Yangshuo i Guangzhou

Episodi 14 - Lijiang i la Gorja del salt del Tigre

Mongòlia

Estada: 13 dies

Destins: Ulaan Baatar, Desert del Gobi, Kharkhorin

Moneda: 1MNT = 0.0006€ o 1€ = 1700MNT

Despeses: 602000MNT (354,5€) - 46350MNT/dia (27.2€/Dia)

A Mongòlia ens hi vam estar 13 dies en total. D’aquests, 4 d’ells els vam passar a la capital, Ulan Bataar coincidint amb el gran festival anual, el Naadam. Posteriorment vam fer una ruta pel desert del Gobi de 9 dies i finalment vam continuar el nostre viatge cap a la Xina. A UB vam estar allotjats a una guesthouse anomenada “Khongor Guesthouse”on hi vam estar molt còmodes i des d’on vam poder organitzar la ruta pel país.

Aquesta és una de les característiques més importants de Mongòlia, si vols conèixer el país el més probable és que hagis de fer-ho amb l’ajuda d’una agència. Mongòlia és un país molt pobre i molt verge també. Té extensions de terra immenses pràcticament inalterades per l’home i això també implica que quasi no hi ha carreteres. L’única carretera en condicions que existeix és la que travessa el país de punta a punta connectant-lo amb Rússia i Xina. La resta són carreteres secundàries o directament camins de cabres. Aquest fet fa que no existeixi una xarxa de transports públics eficient (potser passa un autobús a la setmana). Per moure’t has de llogar un jeep o una furgoneta soviètica i un conductor. Només alguns conductors experts coneixen les rutes per arribar al Gobi, rutes que cada any desapareixen amb les nevades i que s’han de tornar a obrir a la primavera. Molts d’aquests conductors només parlen en mongol pel que també és necessari la presència d’un guia per fer d’intermediari i arranjar l’allotjament als gers (les cases on viuen els nòmades). Segons la nostra experiència però, no és imprescindible el guia. Amb un bon conductor que conegui les rutes i els llocs per a visitar és suficient per moure’t pel país. Per poder localitzar un conductor i un cotxe amb garanties sí que recomanem la mediació d’alguna agència d’Ulan Baatar.

Els dies que vam passar a Ulan Bataar ens van servir per aprofundir més en el coneixement de la societat mongola. La capital és on es concentra la majoria de la població del país i és la ciutat més gran i més poblada amb diferència. És una ciutat amb grans desigualtats socials i econòmiques però on s’hi percep un ambient de felicitat i vitalitat que s’encomana. Hi ha molts nens i bebès, es nota que el país funciona i que la ciutat creix. Durant el Naadam tot s’atura i els Mongols es dirigeixen a l’estadi vestits amb la roba tradicional, per assistir a les diverses proves com tir a l’arc, curses de cavalls, lluita mongola... En general UB és una ciutat caòtica però encantadora i apassionant. Les persones són molt amables en general i el riure és present a tot arreu. Les úniques pegues que hi vam trobar van ser el trànsit horrible i anàrquic i els carteristes que estan per tot arreu. Sorprenentment una gran part de la població de la capital coneix l’anglès o en tenen nocions.

Els dies que vam estar en ruta van ser potser dels més bonics i emocionants de tot el viatge. El paisatge és senzillament espectacular. En nou dies vam poder contemplar dunes, animals salvatges, camells, cavalls, glaceres, boscos, cascades, roques, estepa, desert, runes, gers, nòmades, excavacions arqueològiques... El que més ens va agradar van ser les dunes Konghor de 300 metres d’alçada. La posta de sol vista des de dalt del mar de dunes és algo que no té preu i que mai oblidarem. Una altra cosa a destacar del país és la gran presència d’animals per tot arreu. Realment són els protagonistes de l’estepa i del desert i acabes convivint amb ells en tot moment. La vida de les famílies nòmades també és molt interessant i qualsevol ruta pel país et dóna l’oportunitat de poder apropar-t’hi més i conèixer la seva forma de vida.

Finalment com a punts negatius voldríem destacar la falta d’higiene i d’aigua que vam patir durant el viatge, però per altra banda necessàries tenint en compte que viatjàvem pel desert i que a Mongòlia ni l’aigua ni el menjar hi abunden. El menjar també va ser un punt negatiu en el sentit que no hi ha gens de varietat i que has de menjar a totes hores carn de corder que és molt forta i indigesta. És molt comú patir diarrees si es viatja pel país.

Superats aquests petits tràngols, la nostra valoració és molt positiva, Mongòlia és un país que s’ha de visitar almenys un cop a la vida. És un país autèntic, salvatge i entranyable tant per la seva gent com pel seu paisatge etern i inalterable.

Episodi 13 - Dali i Lijiang

Episodi 12 - Xi'an i Chengdu

Kaifeng i Luoyang

Episodi 10 - Beijing

Episodi 9 - Mongòlia Tour 2

Episodi 8 - Mongòlia Tour 1

Episodi 7 - Ulaanbaatar

Rússia

Estada: 16 dies

Destins: Sant Petersburg, Moscou, Irkutsk i Ulan-Ude

Moneda: 1RUB = 0.026€ o 1€ = 38RUB

Despeses: 14333 RUB (377€) - 896RUB/dia (23.5€/Dia)

A Sant Petersburg i Moscou vam dormir a casa de gent russa gràcies al Couchsurfing. 3 nits a cada ciutat. Lo bo del couchsurfing és que pots conèixer gent local, compartir menjar i cultura. També que si estàs en un bon lloc et pots sentir com a casa. I, que t'estalvies uns quants calerons, sobretot en un país tan car com Rússia. Lo dolent de l'experiència és que on vam trobar allotjament no estàvem gaire cèntrics i perdíem bastant temps en desplasaments.

Al tren hi hem passat 6 nits en total. En 3a classe, compartiments oberts de 6 persones. Còmodes però una mica sorollosos. Hem dormit 4 nits en hostal, 2 a Irkutsk i 2 a UU. El preu per nit era de 500RUB en dormitori per persona. Hostals tranquils, amb internet i poca gent. També vam dormir unes hores a la Kolmaty Olmata d'Ulan-Ude, que és una espècie d'hotel que hi ha en cada estació de tren a Rússia.

Ens ha sorprès molt el menjar. Pensàvem que seria poc variat i insípid però ans al contrari. Hem tastat molts plats russos exquisits que no sabíem ni que existien. A més, als supermercats s'hi pot trobar de tot i nosaltres hem aprofitat per cuinar-nos pasta, truites de patates, amanides...

Ah, el vodka no és la beguda tradicional de Rússia. En canvi, l'kvas és el que tots els russos prenen a tothora. És una beguda amb un gust a coca-cola, amb textura similar a la cervesa, preparada amb blat i sense alcohol. Al carrer estava ple de venedors d'kvas. En quant al menjar rus, hem tastat el grichka (fajols), amanides de peix, generalment salmó o arengada, omul fumat, pastes de patata i verduretes, borsch (sopa de remolatxa), pelmenys, blinis, un munt de dolsos, tè, menjar buriat...

A les ciutats hem utilitzat bastant el transport públic que costava entre 10 i 26 RUB, generalment metro i tramvies. Per moure'ns dins del país hem viatjat en tren, sempre en 3a classe (la 2a costa el doble). El tren ha estat la despesa més important de la nostra estada a Rússia. Ens ha agradat l'experiència perquè són trajectes tranquils on pots descansar, intentar comunicar-te amb els russos, llegir, menjar i poca cosa més.

Amb el cinturó apretat, no hem pogut fer totes les activitats turístiques però si unes quantes. Destacaríem potser, l'Hermitage, un museu amb una obra interminable i el Banya, on vam poder relaxar-nos una bona estona entre la piscina i la sauna. També és interessant visitar esglésies i convents i, amb una mica de sort, trobar-se amb alguna cerimònia en procés.

Rússia ha estat un país diferent de com l'esperàvem. Per una banda, ens ha agradat molt la nostra estada al país ja que les ciutats que hem visitat ens han deixat molt bones expressions. Sobretot Irkutsk i el llac Baikal. Per una altra banda, ens hem vist una mica "maltractats" per la gent que no feia cap mena d'esforç per ajudar-nos quan ho necessitavem sobretot alhora de comprar bitllets i en tots els tràmits d'entrada i sortida del país. El que més malament hem portat potser ha estat la severitat i serietat d'alguns russos seguit de la forta presència militar que en els carrers encara es percep. De totes maneres també hem conegut gent encantadora que ens ha ajudat i aconsellat, tant en les experiències de Couchsurfing com en el transiberià.

Volem destacar també la gran barreja ètnica i cultural que hem trobat al país. Abans d'anar-hi t'imagines que els russos són tots rossos amb els ulls blaus però la realitat és una altra. Allà hem pogut veure des de buriats, que tenen les faccions mongoloides, gent amb la pell fosca, procedent de països com Kazakhstan, gitanos procedents del Caucas i molts immigrants d'altres parts d'Àsia.

Rússia ha heredat bastantes coses negatives de la seva etapa comunista com són les interminables operacions burocràtiques que s'han de fer sempre per qualsevol tràmit o la severitat de totes les administracions i la gent en general. És el país on es vénen més béns de luxe del món en contrast amb la gran pobresa que encara regna en alguns sectors de la població. Per a nosaltres ha estat molt interessant poder conèixer un país amb tants anys d'història i tant hermètic encara. Tot i no haver estat fàcil recomanem l'experiència.

Episodi 6 - Baikal i Ulan-Ude

Episodi 5 - Irkutsk

Episodi 4 - Transiberia (Rectificat)

Episodi 4 - Transsiberian

Tenim problemes tecnics amb el video, l'audio no funciona. Quan disposem d'un ordinador millor ho arreglarem!

Episodi 3 - Nit al tren i Moscou

Episodi 2 - Sant Petersburg

Episodi 1 - Arribada a Sant Petersburg

L'equipatge

Recordeu que podeu veure els vídeos en HD

Quant hem gastat abans de marxar

DESPESES TOTALS (Xavi) - 559.5€


Vols - 350€
Barcelona - Milà (Easyjet) - 22€
Milà - St Petersburg (Air Berlin) - 94€
Hong Kong - Singapur (Tiger Airways) - 46€
Singapur - Yogyakarta (Air Asia) - 33€
Bali - Kuala Lumpur (Air Asia) - 24€
Kuala Lumpur - Londres Stansted (Air Asia) - 106€
Londres Stansted - Barcelona (Easyjet) - 25€


Visats - 176€
Rússia - 86€
Mongòlia - 60€
Xina - 30€

Altres - 33.5€
Renovar el domini www.viatjant.com - 5€
Carregar el compte Skype - 11.5€
Llibre "Chino para viajar" - 5€
Bus aeroport Londres - 12€

La Ruta del Tigre a Internet

Marxem de viatge d'aquí 15 dies. La Ruta del Tigre. Un trajecte que ens durà des Sant Petersburg fins al cor d'Àsia amb el transsiberià, creuant Mongòlia pel Gobi o descobrint Xina i la seva història mil·lenària.

Aquest blog donarà pas als "minireportatges" que gravem de les nostres experiències. Seran viíeos curts de fins a 5 minuts on es puguin veure el més divertit, curiós o interessant del viatge. Fent una ullada al blog podeu veure que estem connectats al facebook on penjarem actualitzacions, comentaris i sobretot, les fotografies, al Youtube on es penjaran al nostre canal els vídeos, al twitter des d'on anem fent comentaris d'actualitat relacionats amb la Ruta del Tigre i formspring, una eina de preguntes-respostes per a tots els dubtes que tingueu. també us podeu fer seguidors del blog si voleu.

A part de tot això, la idea és escriure un diari de viatge. Un recull escrit, similar al de "Viatjant a Amèrica" on es narrarà el dia a dia i les millors vivències d'aquesta travesia que està a punt de començar. Aquest "llibre" l'anirem escrivint poc a poc, a mesura que avanci el viatge i el revisarem un cop haguem tornat.

Si voleu conèixer les nostres experiències de més a prop, o bé us agrada la web, o veieu els nostres vídeos o les nostres fotos i ens voleu ajudar a seguir viatjant no dubteu a fer una donació simbòlica. Us enviarem per e-mail els escrits de la Ruta del Tigre i (potser) alguna sorpreseta més.

Podeu trobar fàcilment el botor de Donar a la barra lateral. Les donacions són via Paypal que és el mètode més segur de pagament a internet.

Visats

El llibreter de Kabul

Amb ganes d'afegir novetats al blog mentre estem parats i no viatgem... ara m'atreveixo amb les ressenyes de llibres, en aquest cas El llibreter de Kabul, d'Asne Seierstad, una jove periodista noruega de renom. Aquest llibre ha rebut un munt de premis i jo trobo que amb raó.

En un Afganistan just sortit de la guerra, on s'estan recuperant les llibertats, l'autora ens apropa a la vida d'una familia de classe mitjana. Et poses el burka, i vius de molt a prop els conflictes interns de la família, el paper denigrant de la dona i les reminiscències de l'islamisme més radical en una societat que just comença a retallar-se la barba i a desfer-se de les imposicions del govern talibà. També, de mà de la família del Sultan, el protagonista, arribes a veure i viure altres moments clau del país.


- Asne Seierstad

- El llibreter de Kabul

- 340 pàgines

- Col. El Balancí, núm 480

- Edicions 62

Abissínia

  

L'Abissínia és el primer restaurant etíop de Barcelona. És un local amb una decoració molt acollidora i un menjar per llepar-se'n els dits. Ara bé, millor no llepar-se'ls ja que es considera de mala educació. Altres "normes" són menjar amb tres dits de la mà dreta, rentar-se les mans abans i després de menjar i agafar els aliments en petites porcions ajudant-se de la injera.

I, què és la injera, us preguntareu. És el pa tradicional etíop fet amb teff, que és un tipus de cereal. La nostra recomanació és que us demaneu un "plat combinat" que durà la injera i a sobre una mica de diferents tipus de menjars com carns especiades i un pèl picants de vedella i de pollastre (també es pot demanar el combinat vegetarià), verduretes amb salses molt gustoses, patates, i amanida. Us encantarà.


Direcció: c\Torrent de les flors, 55, 08024, Barcelona
Telèfon: 932130785
Horari: Ds i Dg migdia i Dl-Dg nit (20:30 - 00:30)
Preu: menys de 20€

Mapa d'Irkutsk

Mostra IRKUTSK en un mapa més gran

La mafia russa

La setmana passada vam anar a fer el visat de turista per a Rússia i no va ser gaire fàcil. 

Primer havíem de preparar tota la documentació. Fotos carnet, passaport, els documents de l'assegurança, emplenar el formulari i, el més estrany, una carta d'invitació i un "Touristic Voucher".

Aquests dos documents es demanen per a fer el visat i en teoria signifiquen que per entrar a Rússia necessitaries una invitació al país per part d'un ciutadà rus (amb els seus corresponents maldecaps burocràtics) i també que dónes constància via agència de viatges del teu recorregut al país. Com això és impossible, el que es fa és tramitar-ho mitjançant una agència de viatges. Aquesta et facilita els dos documents amb informació falsa pagant 17€ (normalment es cobra més; això és el que vam pagar nosaltres).

Un cop amb tota la documentació ja preparada, el següent pas era portar-la al consolat per a fer el tràmit. A la web deia que per fer un visat turístic s'havia d'anar a unes determinades agències de viatges perquè no donaven abast amb tantes sol·licituds, però nosaltres, tossuts, vam decidir intentar-ho. Per anar-hi vam haver de demanar hora, previ pagament de 2.5€ a una empresa que es diu Chloe Producciones S.A. que gestiona qui entra o no al consolat rus. No hi havia cap altra opció.

Doncs arribem al consolat a l'hora indicada, a l'Avinguda Pearson de Pedralbes, després d'escalar la muntanya, amb la llengua fora,  sortegem al goril·la rus amb cara de pocs amics, el detector de metalls  i ens dirigim a la finestreta de visats. Sense haver de fer ni un segon de cua perquè no hi havia ningú més, li donem els papers al bon home que hi havia darrere la finestreta que "amablement" ens diu que nyet, que pels visats turístics hem d'anar a una de les 2 úniques agències de viatges de Barcelona que ho gestionen.

No tenim cap altre opció.  Hem d'anar a una d'aquestes sospitoses agències perquè ens facin ells "totes les gestions". Anem a una, Iberrussia, que està al Passeig de Gràcia on sembla que es dediquin exclusivament a tramitar visats. La broma ens costa 35€ pel visat + 35€ de despeses de gestió. Ens ho tindran preparat la setmana vinent.

jyevytr

bhvjhseytughy

hgfetyw

yeusety

1

hdutvwv5ur

El petit Bangkok

Iniciem aquesta secció on parlarem sobre restaurants ètnics de Barcelona, menjars que trobem mentre estem de viatge, plats típics i altres curiositats culinàries, parlant d'El petit Bangkok, el millor restaurant tailandès de Barcelona. Vaig descobrir aquest restaurant per casualitat i, després de veure la bona crítica a Gourmeticat, vaig decidir provar l'exòtica cuina tailandesa.

És un restaurant molt petit, tant que només hi caben uns 15 o 20 comensals alhora. Imprescindible reservar. Per a dos persones recomano agafar 3 primers i un segon i si et quedes amb gana, que no, doncs postre. Dels primers, els rotllets i les broquetes estan boníssims, però el que més em va agradar va ser el Nam toke kai, una amanida de pollastre amb verduretes que duia una salsa amb llima, menta i cacahuets de la que encara estic buscant-ne la recepta. De segons hi trobem una àmplia varietat de woks i currys. Els currys, com a mínim els que he provat, són immillorables. Vedella, porc, pollastre, gambes o vegetals amb el curry a escollir i acompanyat amb verduretes. Acompanyeu-lo amb arròs i us en llepareu els dits.



Direcció: c\Saragossa 85, 08006 Barcelona
Telèfon: 616185196
Horari: Dm-Ds de 13 a 16 y de 20 a 23:30 / Dg de 13 a 16
Preu: menys de 20€

El mapa de la Ruta del Tigre

Mostra La Ruta del Tigre en un mapa més gran

Presentació

Una nova incorporació

No serem 2 si no 3 aquest estiu. La Laia s'afegeix al viatge i ens cuidarà durant la primera meitat. Concretament des de Sant Petersburg fins a Chengdu (a meitats del trajecte per la Xina). Ja té els bitllets i tot (passant per Kuala Lumpur i Londres... que si no el preu es disparava).

Algú més s'apunta?

I ja que estic tant posat amb les novetats doncs també dir que hem decidit canviar-li el nom al viatge. A partir d'ara serà la Ruta del tigre per motius que en breu descobrireu.

vlogging

Aquesta senzilla càmara de video que hem comprat per menys de 100€ serà la que filmarà el nostre viatge aquest estiu. Així és, hem decidit llançar-nos al desconegut món del videoblogging de viatges. En comptes del diari que vaig anar escrivint per Amèrica Central, per Àsia podreu viure més d'aprop les nostres aventures.

Seran videos  en HD d'uns 5 minuts de durada (o menys) que anirem penjant quan  internet ens ho permeti. Estaran editats de manera senzilla (encadenat de vídeos) ja que no durem equip informàtic de suport i es podran veure al blog, youtube i facebook. També podreu seguir actualitzacions via twitter i facebook.

Ja tenim la càmara i hem fet les primeres proves. No és cap meravella però el resultat és prou nítid. Grava HD de 720 fins 60fps, és petita, funciona amb piles, té un software d'edició incorporat, es pot penjar directament a youtube i s'enregistra en targetes SD. El millor, sense cap dubte, el preu.

Sobre la Torre de Pisa i la gent que la suporta

Dia 5, 6/2, Pisa

Amb les piles carregades però amb una mica de mandra no m'he llevat gaire d'hora aquest matí. He arribat a Pisa que gairebé eren les 12 del matí però tot i amb això m'ha sobrat temps. La primera impresió ha estat bona. Millor que la primera impresió que em va donar Florència, una ciutat caòtica en la seva trama viària i agobiant en el seu tracte al turisme. Pisa també té el problema del turisme però, com a mínim pel que jo he vist, la ciutat té un ambient molt més amable i relaxat que l'altra ciutat Toscana que he visitat.

Els peus em porten ells sols a la Piazza dei Miracoli on es troba el complex monumental que fa famosa la ciutat arreu del món. En aquesta gran esplanada de gespa verda hi ha el Baptisteri, el Camposanto, un parell de museus, la catedral i, sopratutto, la Torre inclinada de Pisa, valgui la redundància. Aquesta torre, única en el món suposo, és famosa per estar torçada cap a sud per uns problemes en els ciments. Aquesta característica que la fa única és aprofitada per un munt de turistes per a fer-se la típica foto "original" aguantant la torre que es cau. Jo m'ho he passat millor fent fotos de la gent en postures rares que no pas fent fotos de la torre. He visitat el baptisteri, la catedral i el camposanto però ni se m'ha passat pel cap pujar a la torre ja que costava 15€. Això és gravíssim!

Quan no em puc cuinar el menjar intento dinar o sopar en llocs que no tinguin la carta en anglès, siguin econòmics i no estiguin massa plens. N'he trobat un a prop de la Piazza dei Cavalieri que reunia les condicions i que per 8€ m'han servit 3 plats, beguda, cafè i postre! A Itàlia! Lo bo és que un dels plats era deliciós. Mai havia provat el carpaccio de peix espasa amb rúcula (sense rúcula tampoc l'havia tastat) i m'ha sorprès molt gratament. El recomano.

Després de prendre'm l'espresso i amb la panxa plena he anat a passejar pels diversos lungarnos vora el riu i he vist un parell o tres d'esglésies una de les quals m'ha cridat força l'atenció, Santa Maria della Spina, ja que es troba construïda just a la riba del riu com barrant el pas al carrer que té al cantó. Molt curiosa tota blanca i d'un tamany exageradament petit.

Cansat de tant caminar els últims dies i amb els peus adolorits he fet via cap a l'aeroport on he donat per concluït el viatge de la millor manera possible, llegint un llibre molt relacionat amb el meu proper viatge, En Siberia, de Colin Thubron, un relat escruixidor sobre una Sibèria postcomunista que no fa res per a despertar d'un llarg adormiment, ans al contrari sembla que s'enfonsi irremeiablement i per sempre en el permafrost de l'Àrtic.

*Si voleu veure les fotos del viatge, cliqueu aquí.

Més no es pot veure

Dia 4, 5/2, Florència

Florència és una ciutat petita però que té un munt de coses a veure. Crec que amb 3 dies n'hi ha suficient per a visitar-la una primera vegada però jo m'he pres el viatge amb molta calma i he estat llargues estones carregant les piles i m'hi he quedat un 4t dia. En aquest últim dia a la ciutat he intentat veure tot el què em faltava, que no era pas poc. Després d'avui puc dir que ho he vist gairebé tot.

A primera hora, i molt a prop de l'hostal, he anat al Museu/convent de San Marc on es troben pintures i frescos de Fra Angelico, un frare del convent que va adquirir cert renom com a artista durant el renaixement.

En un recorregut que m'ha dut de nord a sud de la ciutat la següent parada ha estat les Cappelle Medicee, o altrament dites Capelles Medicci, que és on hi ha les restes funeràries d'aquesta històrica família de la ciutat. L'esplendor de la família es pot veure a l'Església de San Lorenzo on Michelangelo va projectar la nova sagristia.

Ahir no vaig tenir temps de visitar el Palazzo Vecchio, al costat dels Uffizi, i per això estava a la llista de "coses" pendents. En aquest palau ha estat, després de 4 dies sense parar, quan he començat a estar-ne una mica tip de tant art amb motius religiosos i al final, el què m'he mirat amb més deteniment ha estat la Sala del mapes on n'hi havia de molt antics i ben curiosos.

I d'aquí a l'altra banda del riu pel Ponte Vecchio per arribar fins a l'Església de Santa maria dil Carmine on hi ha la famosa Capilla Brancacci de brunnelleschi amb frescos de Masaccio i Masolino. Poca cosa més. He dinat un entrepà amb embotit recent tallat en una xarcuteria i m'he dirigit, sota la pluja, a l'última parada del dia i de la ciutat, el Palazzo Pitti on he tingut sensacions contradictòries. Per una banda, la galeria d'art modern més fluixa que he vist mai. Per l'altra, una galeria palatina que per mi, és de lo millor de la ciutat. Una exposició d'obres robades i recuperades, sales de les famílies nobles que havien habitat el palau i una col·lecció gens menyspreable d'art renaixentista; una joia.

He tornat a l'hostal i, per sort, ja no estava sol. Havien arribat 3 argentins que estan passant un temps a Roma aprenent Italià. Amb ells he compartit el sopar i una bona xerrada futbolística sobre jugadors argentins com Saviola, Riquelme... i molts d'altres.

Unes vistes increibles

Dia 3, 4/2, Florència

Dels museus importants de Florència encara no havia vist el més important o conegut, la Galleria degli Uffizi. És el museu més gran i en les seves 45+ sales s'hi poden trobar obres molt conegudes com la Primavera o el Naixement de Venus de Botticelli, o l'Anunciació de Leonardo.També obres d'altres artistes de renom com Rafael, Tiziano, Masaccio, Tintoretto, Rembrandt i un llarg etcètera.

Al sortir del museu estava al riu i al fons veia San Miniato al Monte i m'ha atret com un iman. De camí he parat a Piazzale Michaelangelo des d'on hi ha les millors vistes de la ciutat. Ho recomano a tothom, tot i l'excursió que suposa. Pots tenir una bona perspectiva dels monuments de la ciutat i, sobretot, del que representa el Duomo en la geografia de Firenze.

San Miniato al monte, allà a prop, és una de les primeres esglésies de Florència i destaca per la seva característica façana de marbres blanc i verd. també l'interior és molt ric i força interessant de veure ja que és diferent a totes les altres esglésies de la ciutat. De baixada he passat pel Ponte Vechio, un dels llocs més coneguts i visitats pels turistes.

Cansat i amb ganes d'escriure una mica sobre les meves experiències a Praga i Florència he tornat a l'hostal. Allà he conegut a l'amo que m'ha estat explicant que normalment a l'estiu sempre està ple però que ara és temporada baixa i no hi ha gaire gent. Per no haver-hi gent, no hi ha ningú, i després de fer-me el sopar l'home, molt simpàtic, ha tancat la cuina i se n'ha anat. Al cap de poca estona ha passat algo surrealista. Jo sol al hostal, piquen al timbre i curiós vaig a fer de maruja, però sense obrir. Eren tres noies de parla anglesa carregades amb bosses que semblava volien passar la nit a l'hostal. Aquí jo he tingut un dilema. Obro o no? Si obro què dic? Ei que estic jo sol a l'hostal i no hi ha ningú que hi treballi... passeu, passeu o... no, ho sento no us puc deixar passar.

Al final m'he allunyat sigilosament de la porta i he tornat a l'ordinador. Al cap de poca estona han deixat de picar. Espero que hagin trobat un lloc on passar la nit.

David...

Dia 2, 3/2, Florència

No feia gaire bon dia, plovia una mica i feia bastant fred, així que m'he muntat el dia per a poder passar-lo bastant en interiors, en museus i galeries, i el primer d'aquests ha estat la Galleria dell'Accademia on entre moltes altres obres trobem l'arxiconegut de Miquel Àngel. Per molts aquesta esculptura de marbre de carrara de 5 metres d'alçada és la perfecció. Ningú havia fet ni va a tornar a fer mai una escultura tant exactament igual al cos humà com aquella. A mi m'agraden més les escultures de Bernini, però.

I d'aquí al Museu Bargello que es troba en un palau renaixentista. Aquest té una bona colecció d'estàtues i de pintures de l'època però, per a mi, el més important són les taules del Baptisteri. Abans de fer la cúpula, Ghiberti i Brunnelleschi van participar en un concurs per a veure qui faria una de les portes del Baptisteri. El segon va fer una representació de l'escena en què Abraham ofereix al seu fill Isaac a déu que aleshores es va considerar molt atrevida ja que trencava tots els esquemes i les pautes conseguint plasmar el moment exacte de l'escena.

He seguit descobrint el centre, llocs tant especials com la Chiesa di Orsanmichele que és una església amb dos naus de 3 arcs cadascuna amb les estàtues situades a l'exterior. Poca cosa més m'ha donat temps de fer abans de que es fes fosc i tornés a l'hostal. Bé sí, he anat a veure el Palazzo Medicci, un altre palau renaixentista amb una petita col·lecció d'art i una capella força interessant.

A l'hostal no hi havia ningú més allotjat i quan m'anava a cuinar el sopar la dona de l'hostal s'ha ofert a cuinar-me els papardelle amb tomàquet. Després se n'ha anat i m'he quedat completament sol en un hostal amb capacitat per a més de 20 persones.

Ryanair funciona... i més coses (Toscana)

Dia 1, 2/2, Florència

Després de "descansar" un parell de dies per casa he tornat a marxar de viatge, aquest cop a la Toscana, concretament a Florència i a Pisa que és el què em donarà temps de veure. El viatge ha començat a les 4 de la matinada quan m'ha sonat l'alarma i he estat capaç de llevar-me tot i només haver dormit 2 hores. He anat fins a l'estació del nord on havia d'agafar un bus que em portés a l'aeroport de Girona. Per a tots els que es preguntin si els vols de 2€ de Ryanair són de debò, la resposta és afirmativa. Un vol com tots els altres, amb l'única diferència que són una mica més estrictes per als temes d'equipatge de mà i que has d'arribar fins a l'avió caminant uns 50 metres.

El vol aterrava a Pisa i he agafat un tren fins a Florència (1h, 5.7€) acompanyat d'un jubilat que es dedica a viatjar pel món transportant mèdula òssea com a voluntari (amb despeses pagades). Jo de gran vull ser com ell. Una hora després he arribat a Florència i he anat caminant fins a l'hostal a deixar la motxilla. I d'aquí, al centre que està a 15 minuts a peu. El primer que he vist ha estat la Catedral de Santa Maria dei Fiori, o altrament coneguda com Duomo. Aquesta església, concretament la cúpula que suporta, és una icona del renaixement. Quan arreu d'Europa pensaven encara en construir catedrals gòtiques, Brunneleschi es va inventar un nou sistema per a construïr la cúpula més magnificent vista mai fins aleshores. Una cúpula que havia de presidir tota la Toscana, ser visible des d'arreu i un símbol del renaixement de la ciutat de Florència.

Per pujar a la cúpula he hagut de pagar 8€. Els primers 8€ d'una llarga llista d'entrades que encara hem queden per pagar, i és que Florència és molt cara. Ara bé, les vistes immillorables. Després de baixar les gairebe 500 escales i d'estar-me una bona estona voltant per dins i fora de la catedral, el baptisteri i la torre de Giotto, m'he encaminat cap al Mercato Centrale per a trobar algo per fer un mos ràpid.

Ja amb la panxa plena, he anat a veure una altra església, la de Santa Maria Novella de la qual en destaca la façana, d'Alberti, un altre dels grans arquitectes del renaixement. Estava bastant cansat i després d'una breu passejada per la Piazza della Repubblica i una breu ullada al Palazzo Strozzi he decidit tornar a l'hostal a dormir una estona. Però a l'hostal hi havia 2 australianes, la Gemma i la Dans, que volien sí o sí anar a prendre un gelat tot i el fred que feia.

Hem anat al centre a buscar un mexicà amic seu, el Jaime, i cap a una de les moltes gelateries que hi ha Firenze. A mi no em venia de gust un gelat així que m'he hagut de confotrmar amb un gofre amb nutella. Elles 2 marxaven d'hora al matí següent i jo estava rebentat així que poc després del gelat hem marxat cap a l'hostal on jo, en 5 segons ja estava dormint.

A la riba del Moldava

Dia 5, 29/1

Avui era l'últim dia del viatge (per mí, ja que la Laia es queda un dia més), i hem aprofitat per anar a visitar un altre museu, el Kampa, que es troba a la riba del Moldava. És un petit museu d'art modern que amaga obres de Kupka i Otto Gutfreund. El més curiós del museu es troba a fora d'aquest on hi ha dos obres força especials. Una es tracta de nadons gegants situats a un cantó de l'edifici del museu i l'altra, uns pingüins de plàstic groc arrenglerats a la riba del riu.

Creuant a l'altra banda del Moldava hem passat per el Teatre Nacional i davant del dancing House de Gehry on hem vist un restaurant xinès que ens ha cridat l'atenció. Ens agrada bastant el menjar asiàtic i no podíem marxar de Praga sense degustar uns econòmics i saborosos plats xinesos.

Després de dinar no em quedava molt de temps així que hem hagut de decidir què veiem, si el Turó del Petrin amb unes fabuloses vistes de la ciutat o la torre de la televisió, i hem triat el segon. Es tracta d'una torre construïda durant els últims anys del comunisme que sembla una llançadora d'un coet espacial. És l'edifci més alt de la ciutat i segur que des de dalt hi ha unes vistes esplèndides; llàstima que anava amb el temps just i no hem pogut descobrir-ho.

Si us agrada més una imatge, que mil paraules, cliqueu per veure les fotografies del viatge.

* El controvertit artista David Cerny és l'autor dels nadons gegants del Kampa (nadons que també podem veure gatejar a la torre de la televisió) i, entre d'altres obres, de l'esculptura Entropa que li va encarregar el president de la república Txeca com motiu de la presidència europea del país.*

Frantisek Kupka

Dia 4, 28/1


Ahir a la nit vem estar veient una peli a casa la Tereza, Love Exposure (la premiada pel públic al Baff de l'any passat, una pel·lícula japonesa que no deixa indiferent a ningú), i com ens vem estar fins tard, avui ens hem mig adormit i hem arribat tard a la nostra "cita" amb l'Eva. Lo bo és que ella directament s'ha adormit!

El pla original era anar al Museu d'Art Modern i així hem fet nosaltres 2 (l'Eva se'ns ha unit més tard). D'aquest museu ens ha sorprès lo gran que era i la quantitat d'artistes txecs de gran nivell que no coneixíem. De tots ells, un ens ha cridat encara més l'atenció. Es tractava de Frantisek Kupka. Aquest artista txec, sobre el qual fa poc hi ha hagut la primera exposició a Barcelona, va ser un pintor prolífic que, més que cap altre, va deixar plasmada una llarga evolució del realisme fins a l'art abstracte.

Tan gran era el museu que fins i tot després de dinar hi hem hagut de tornar per acabar-lo de veure. Això sí; dinar de qualitat. Hem anat a un restaurant txec i hem provat unes quantes coses tradicionals per a veure què ens smeblaven. Una sopeta de verdures ben calenta, goulash, carn amb salsa de bolets... això sí, el què més ens ha agradat ha estat el knedliky, una espècie de pa bimbo però concentrat que segur intentaré fer quan torni a casa. Si a més, fas el knedliky amb mermelada de gerds per dins, no es pot demanar més.

Tanta estona al museu, que quan hem arribat a casa jan era fosc i gairebé l'hora de sopar. Un sopar lleuger i cap a Zizkov, el barri on abans vivia la Tereza. Allà hem anat a un bar-restaurant on hem demanat més menjar. Aquest cop ha estat un plat que duia una espècie de bombes o nyoquis gegants amb cansalada per dins i un acompanyament de col i ceba.

No podem parar de menjar.

Qui millor que l'Eva per ensenyar-nos la ciutat?

Dia 3, 27/1


Avui l'Eva tenia el dia lliure així que ens ha acompanyat en la nostra visita a la ciutat. Hem quedat amb ella al barri de Malastrana des d'on hem començat un recorregut que seguia el camí dels reis. Aquest camí s'inicia a dalt de tot del turó, on hi ha el Castell de Praga i la Catedral de Sant Vitus. Després de fer la volta per dins i per fora hem començat a baixar, primer passant pel carrer dels orfebres i després ja endinsant-nos més al centre, prop d'una de les ribes del Moldava.

Quan erem davant de l'Església de Sant Estanislau (una diferent de la d'ahir) hem decidit que els 15 o més sota zero que feia eren massa per nosaltres i que necessitàvem una xocolata calenta i a la primera cafeteria que hem trobat, no ens ho hem pensat 2 cops i hem entrat de seguida.

Un cop recuperats, hem continuat pel camí dels reis que creua el pont de Carles IV, el més emblemàtic de la ciutat, i després hem anat seguint el recorregut fins al final, la Torre de la Pols. D'aquí hem girat cua i hem anat a veure el barri jueu, o el que en queda, i ja després, cansats i morts de fred, hem fet via cap a casa la Tereza per dinar.

Per segon dia consecutiu he fet una migdiadaa, tot i que aquest cop ha estat curteta perquè la Laia i l'Eva m'han despertat per anar a visitar el veí barri de Baba. Es tracta d'un barri d'estil funcionalista construït els anys 30 que aleshores era tota una innovació en arquitectura. Llàstima que s'hagi fet fosc tan ràpid i haguem hagut de tornar cap al pis.

Teodor

Despistadament voltant per Praga

Dia 2, 26/1


M'he llevat a les 8, m'he pres un suc i galetes i he agafat el tramvia. M'ha estranyat que ningú validés el bitllet i jo, que no en tenia ni en podia comprar allà mateix, doncs tampoc he picat. Resulta que a Praga la gent es compra abonaments de transport públic que duren fins a 1 any i que només s'han de picar el primer cop. Així ningú ha de fer l'esforç de treure le bitllet de la cartera cada vegada. Un cop al metro ja he pogut comprar el bitllet corresponent. Total que no sabia ben bé on començar així que m'he baixat al centre a l'estació d'Starometská.

I d'aquí doncs en 2 minuts m'he plantat a la Plaça de la Ciutat Vella, el que es considera el centre de Praga, que està envoltada de diversos edificis emblemàtics com són l'Església de Nostra Senyora del Tyn, l'Església de Sant Nicolau i la torre del rellotge. He passejat una estona pel centre, l'església de Sant Jaume, la Torre de la pols, la Casa Municipal fins que he decidit que feia massa fred com per seguir caminant pel carrer.

Així que he decidit anar al Museu Nacional situat a un extrem de la Plaça Wenceslao. El problema és que sabia més o menys on era però em guia per l'instint. I el meu instint m'ha dut a caminar una hora pels gèlids carrers de la ciutat de les 100 cúpules fins que he aconseguit trobar el museu. Per desgràcia meva el museu no era el què m'esperava. Es tractava d'una especie de museu d'història natural amb tot de fòssils i minerals i en poca estona, tornava a estar al carrer amb ganes d'anar a dinar. He arribat al pis de la Tereza just quan estaven començant a dinar ella i l'Eva així que m'hi he unit.

Just després de dinar em notava cansat i he decidit estirar-me una estoneta que s'ha acabat convertint en 2 hores i mitja. Clar, i al despertar-me ja era fosc amb lo que no he tingut temps de fer gaires coses més. Suposo que seria el cansament acumulat dels exàmens. He sortit gairebé corrents de casa per a poder, com a mínim, veure la Villa Muller de Loos abans que es fes fosc del tot i, abans de tornar al pis, he anat a comprar al supermercat. Aquí és on he vist diferències més grans respecte a Barcelona. Comprant menjar suficient per a 3 dies i dos persones, només m'he gastat 14€.

Hem sopat, i hem tret el Teodor a passejar. Quin gos més maco! És molt obedient i fa tot el que li diu la Tereza. Cap a les 11 hem anat a l'aeroport a buscar a la Laia que arribava de Barcelona després d'un llarg vol amb escala a Frankfurt. Tornant cap a l'apartament hem tingut la mala sort de punxar una roda i que ja fos massa tard pels tramvies normals així que hem hagut de caminar gairebé mitja hora a 10 o 15 sota zero. Per sort al final hem pogut arribar bé i sense més entrebancs.

Prenent-li el lloc al gos (Praga)

Dia 1, 25/1

Des que vaig tornar d'Amèrica tenia moltes ganes de fer una escapada i havent acabat els exàmens què millor que anar uns dies a Praga,  la capital de la República Txeca. I si a més pots anar convidat a casa de gent local i tens algú que t'ensenyi la ciutat millor impossible. La Laia es va unir al viatge a última hora i gràcies als seus contactes vam poder estar-nos a casa de la Tereza i el Thomas.

El vol de Wizzair (la companyia que vola a millor preu als països de l'est) em va deixar a l'aeroport de Praha a les 11 de la nit on m'estaven esperant la Tereza, el Thomas i l'Eva, una altra amiga de la Laia, per a dur-me fins a casa seva. El seu apartament, en el barri de Praha 6, consistia de 2 sales (una amb cuina i armaris, i l'altra saló, estudi i dormitori) i el bany. Jo dormiria al sofà llit que normalment estava destinat al Teodor, el dogo alemany de la Tereza, que tot i ser un animal de dimensions considerables era un gos molt simpàtic i juganer.

Al arribar al pis vaig estar xerrant una estona amb l'Eva i la Tereza, que havien estat d'Erasmus l'any passat a Barcelona i a més a més també estudien arquitectura, però al cap de poca estona (serien ja la 1 o les 2 de la matinada) se'm tancaven els ulls i vaig anar a dormir ja que l'endemà em volia llevar d'hora.

Llibres (II)

Fa uns mesos recopilava la primera part d'una llista de literatura viatgera que havia sorgit com a tema en el fòrum de viatges de geoplaneta (lonely planet en castellà). Com n'hi ha un munt i costa força temps recopilar una llista amb enllaços a pàgines que describeixin el llibre en qüestió m'ho prenc en calma. Aquí va la segona part de la llista.

- Patagonia Express, de Luis Sepúlveda (Patagònia)
- La costa de los mosquitos, de Paul Theroux (la Moskitia, Hondures)
- Las columnas de Hércules, de Paul Theroux (Espanya)
- Un hombre corriente, de Paul Rusesabagina (Rwanda)
- El camino más corto, de Manuel Legineche (volta al món)
- El precio del paraíso, de Manuel Legineche (Amazones, Bolivia)
- El corazón de las tinieblas, de Joseph Conrad (Congo)
- El vendedor de Saris, de Puia bajura (Índia)
- El vagón de las mujeres, d'Anita Naix (Índia)
- Se lo llevaron, de Loung Ung (Cambodia)
- Negro sobre negro, d'Ana Mª Briongos (Iran)
- La cueva de Alí Babá, d'Ana Mª Briongos (Iran)
- Viaje a la luz del Cham, de Rosa Regás (Síria)
- La tierra de Oz, de Manuel Leguineche (Austràlia)
- Boomerang, de Xavier Moret (Austràlia)
- Tras las huellas de la reina de Saba, de Vicente Pledel i Marian Ocaña (volta al món en 4x4)
- Bajo el sol de Kenia, Barbara Wood (Kènia)
- Pasión India, Javier Moro, (Índia)
- Los árabes del mar, de Jordi Esteva (d'Aràbia a Zanzíbar)
- Una lenta travesía. De Grecia a China por mar, de Gavin Young
- La sangre y el ámbar, de David Torres (Polònia)
- Mil soles espléndidos, de Khaled Hosseini (Afganistan)
- Margarita está linda la mar, de Sergio Ramires (Nicaragua)
- Antologia poética, de Roque Dalton
- Girona, de Josep Pla
- El dios de las pequeñas cosas, d'A. Roy (Índia)
- Madre del arroz, de R. Manicka (Àsia)
- Los días de Birmania, de George Orwell (Myanmar)
- Viento del este, viento del oeste, de Pearl S. Buck (Xina)
- La buena tierra, de Pearl S. Buck (Xina)
- Todo bajo el cielo, de Matilde Asensi (Xina)
- Memorias de una Geisha, d'A Golden (Japó)
- Vida de una Geisha, de M. Iwasaki (Japó)

prova2

Mapa de la Toscana

Mostra Toscana en un mapa més gran