Brasov

El següent destí d'aquesta escapada per Transilvània era Brasov, una de les ciutats més importants de la zona. Ens hi esperaven l'Adina i el Mircea, una parella romanesa de 50 anys amb qui havíem contactat mitjançant Couchsurfing. Vam tenir sort i ens van recollir amb el cotxe quan anaven al mercat central de la ciutat. Vam fer la compra pels 3 dies que ens hi estàvem i vam gaudir molt amb tots els productes frescs que hi havia en aquell mercat. Fruita, verdura, ous, llet... i formatge, que és la nostra perdició.

A casa seva teníem una habitació i un ordinador per a nosaltres sols i compartíem el bany i la cuina amb el pare del Mircea. Quan vam estar instal·lats vam sortir a menjar algo que estàvem famolencs no sense abans entrar a la missa de l'Església Ortodoxa del barri d'Schei. Les decoracions de les esglésies ortodoxes no deixen de sorprendre'ns. A prop, hi havia un restaurant que es deia Casa Romaneasca i que tot i que no era el millor que em tastat oferia unes suculentes carnati, o salsitxes que estaven per llepar-se'n els dits.

Tot i el mal temps, a la tarda vam agafar el bus fins a Poiana Brasov, un Resort de Muntanya / Estació d'esquí en el que, al no ser encara temporada, vam poder caminar una estona muntanya amunt. Com plovisquejava, vam decidir tornar cap a Brasov on vam passejar per els afores del centre.

Ja l'endemà vam decidir anar a una de les atraccions més famoses de Romania, el castell de Bran. Aquest castell, a vegades mal nombrat Castell del Dràcula encara que no hi té gaire a veure, és una fortificació medieval reformada dalt d'un petit penya-segat que servia de pas fronterer entre Valàquia i Transilvània. Del castell, en perfecte estat, ens va sorprendre la seva magnitud. Per veure'n totes les sales vam tardar gairebé 3 hores. Vam allunyar-nos una mica del castell per a tenir-ne una millor perspectiva i com ja se'ns feia tard, vam comprar un formatge i vam tornar a Brasov a descobrir una mica la ciutat.

En aquest segon dia de passeig per la ciutat, ens vam apropar més al centre vorejant l'antiga muralla que servia als saxons i als magiars, a part de protecció, per a impedir l'entrada als vilatans romanesos de la zona. I d'aquí, cap a casa a descansar.

En l'últim dia del nostre viatge per aquesta pintoresca regió de Romania teníem moltes possibilitats per a fer excursions per la zona. El Parc Nacional de Piatra Craiului, fer una caminada per les muntanyes de Bucegi, visitar la ciutat de Sinaia o visitar una altra església saxona tal i com havíem fet a Biertan. Ens vam decantar per l'última opció, concretament per la fortalesa se Prejmer, patrimoni de la UNESCO.

Prejmer ens va encantar. No sabíem què ens hi trobaríem i vam descobrir una petita ciutat fortificada en forma de rusc al voltant d'una antiga església que ens va semblar molt mística donada la seva decoració neutra i la seva buidor interior. Visitar aquesta antiga fortalesa va ser molt gratificant i ens va aportar un munt d'idees en quant a l'arquitectura.

Volíem acabar el nostre viatge amb una fita memorable així que després de passejar-nos pel casc antic de Brasov vam assistir al concert d'orgue de l'Església Negra, la més famosa de la ciutat. Aquesta omnipresent construcció ennegrida per un antic incendi és espectacular tant per dins com per fora. Això si, el que més ens va agradar òbviament va ser la bona acústica de la nau. El concert va durar només 30 minuts però va suposar tot un seguit de sensacions noves per a les nostres orelles.

Aquella nit, vam tenir una interessant conversa amb l'Adina que ens va explicar molts dels seus viatges per Europa, ens va recomanar un munt de llocs on anar i també com n'havia estat de difícil la vida durant els anys de la dictadura de Ceaucescu.

Al matí següent ens allunyàvem de la ciutat al pas lent del tren Personal que ens tornava a casa. 4 hores per recórrer 160 km. 4 hores per assimilar tots els paisatges espectaculars, les antigues esglésies, tant les fortificades com les ortodoxes o les protestants, els carrerons amb cases tradicionals, el menjar...

Si visiteu Transilvània, estem segurs que us sorprendrà.