Dels museus importants de Florència encara no havia vist el més important o conegut, la Galleria degli Uffizi. És el museu més gran i en les seves 45+ sales s'hi poden trobar obres molt conegudes com la Primavera o el Naixement de Venus de Botticelli, o l'Anunciació de Leonardo.També obres d'altres artistes de renom com Rafael, Tiziano, Masaccio, Tintoretto, Rembrandt i un llarg etcètera.
Al sortir del museu estava al riu i al fons veia San Miniato al Monte i m'ha atret com un iman. De camí he parat a Piazzale Michaelangelo des d'on hi ha les millors vistes de la ciutat. Ho recomano a tothom, tot i l'excursió que suposa. Pots tenir una bona perspectiva dels monuments de la ciutat i, sobretot, del que representa el Duomo en la geografia de Firenze.
San Miniato al monte, allà a prop, és una de les primeres esglésies de Florència i destaca per la seva característica façana de marbres blanc i verd. també l'interior és molt ric i força interessant de veure ja que és diferent a totes les altres esglésies de la ciutat. De baixada he passat pel Ponte Vechio, un dels llocs més coneguts i visitats pels turistes.
Cansat i amb ganes d'escriure una mica sobre les meves experiències a Praga i Florència he tornat a l'hostal. Allà he conegut a l'amo que m'ha estat explicant que normalment a l'estiu sempre està ple però que ara és temporada baixa i no hi ha gaire gent. Per no haver-hi gent, no hi ha ningú, i després de fer-me el sopar l'home, molt simpàtic, ha tancat la cuina i se n'ha anat. Al cap de poca estona ha passat algo surrealista. Jo sol al hostal, piquen al timbre i curiós vaig a fer de maruja, però sense obrir. Eren tres noies de parla anglesa carregades amb bosses que semblava volien passar la nit a l'hostal. Aquí jo he tingut un dilema. Obro o no? Si obro què dic? Ei que estic jo sol a l'hostal i no hi ha ningú que hi treballi... passeu, passeu o... no, ho sento no us puc deixar passar.
Al final m'he allunyat sigilosament de la porta i he tornat a l'ordinador. Al cap de poca estona han deixat de picar. Espero que hagin trobat un lloc on passar la nit.
Al sortir del museu estava al riu i al fons veia San Miniato al Monte i m'ha atret com un iman. De camí he parat a Piazzale Michaelangelo des d'on hi ha les millors vistes de la ciutat. Ho recomano a tothom, tot i l'excursió que suposa. Pots tenir una bona perspectiva dels monuments de la ciutat i, sobretot, del que representa el Duomo en la geografia de Firenze.
San Miniato al monte, allà a prop, és una de les primeres esglésies de Florència i destaca per la seva característica façana de marbres blanc i verd. també l'interior és molt ric i força interessant de veure ja que és diferent a totes les altres esglésies de la ciutat. De baixada he passat pel Ponte Vechio, un dels llocs més coneguts i visitats pels turistes.
Cansat i amb ganes d'escriure una mica sobre les meves experiències a Praga i Florència he tornat a l'hostal. Allà he conegut a l'amo que m'ha estat explicant que normalment a l'estiu sempre està ple però que ara és temporada baixa i no hi ha gaire gent. Per no haver-hi gent, no hi ha ningú, i després de fer-me el sopar l'home, molt simpàtic, ha tancat la cuina i se n'ha anat. Al cap de poca estona ha passat algo surrealista. Jo sol al hostal, piquen al timbre i curiós vaig a fer de maruja, però sense obrir. Eren tres noies de parla anglesa carregades amb bosses que semblava volien passar la nit a l'hostal. Aquí jo he tingut un dilema. Obro o no? Si obro què dic? Ei que estic jo sol a l'hostal i no hi ha ningú que hi treballi... passeu, passeu o... no, ho sento no us puc deixar passar.
Al final m'he allunyat sigilosament de la porta i he tornat a l'ordinador. Al cap de poca estona han deixat de picar. Espero que hagin trobat un lloc on passar la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada