Vam iniciar el nostre viatge des de Bucuresti, on vam agafar un tren accelerat (bastant directe i ràpid). Poc a poc vam veure com el paisatge es transformava i com deixàvem enrere les terres planes de Valàquia per endinsar-nos a la frondosa Transilvània. Passats els Alps Romanesos vam veure com el paisatge canviava i es tornava més verd i suau. Les ciutats grises deixaven pas als poblets amables i pintorescos. Tot el que vèiem semblava tret d’un conte antic del segle XIX. Les casetes de pedra i fusta, la palla acumulada en una muntanya, els carros de cavalls, els animals... ens vam submergir en aquest món i llavors vam arribar a Sighisoara.
Ja des del tren vam poder percebre el seu perfil elegant i agosarat. Les punxes de les esglésies gòtiques s’elevaven turó amunt i dominaven tot el poble. Un cop allà vam localitzar fàcilment el nostre alberg (Nathan’s Villa Hostel, barat, net i molt ben equipat) i ens vam posar a voltar. De seguida vam percebre la presència dels gitanos, molt més visible que a Bucuresti. A Transilvània els gitanos viuen als afores dels pobles, en barraques enmig del fang, sense serveis mínims i en condicions higièniques deplorables. No obstant, durant el dia van i vénen amunt i avall amb els seus carros tirats pels cavalls, viatjant als trens personal (els trens lents i barats que paren a totes les estacions) d’un poble a l’altre per vendre les seves mercaderies, venent verdures a les parades del mercat... són l’ànima de Transilvània.
Com definir Sighisoara? Jo la definiria com la perfecta harmonia entre el camp, la història i la bellesa. Sense perdre el seu caràcter de poble petit i personal amb les seves casetes i el bosc a tocar dels barris, posseeix un dels centres històrics més espectaculars que hem vist mai. La ciutadella i el casc antic estan perfectament conservats i contenen una gran varietat d’esglésies gòtiques i d’edificis medievals del segle XV. S’hi percep fortament la cultura saxona, com a tota Transilvània, ja que els saxons van conquerir aquesta terra i hi van viure durant molts segles. El resultat de tot això és el llegat en forma d’esglésies fortificades, castells o cementiris alemanys que es pot trobar en qualsevol poble de la zona. A Sighisoara hi vam estar molt a gust amb els nostres amics Nils i Katrin. És una ciutat perfecta per caminar ja que les distàncies no són gaire grans, el millor que es pot fer es perdre’s pels seus carrerons i anar més enllà del centre, visitar els barris esquitxats de casetes que s’ubiquen harmònicament en els turons o passejar al llarg del riu quan la lluna està a dalt del cel. Per menjar, vam gaudir més d’una nit al restaurant Rustic, on per preus molt assequibles es pot degustar la millor cuina tradicional romanesa.
A part de Sighisoara s’han de visitar també els poblets del voltant tots ells, igual que Sighisoara, declarats patrimoni de la humanitat. S’hi pot arribar amb el tren personal fins a Medias i després agafant de d’allà un autobús. Una altra opció és anar-hi en bicicleta des de Sighisoara com per exemple el poble d’Apold. Anar-hi representa una magnífica excursió per carreteres secundàries visitant pel camí altres poblets encantadors. Nosaltres però vam triar anar a Biertan. Per anar-hi vam agafar el tren fins a Dumbraveni i des d’allà vam recórrer 2 km a peu amb una gitana molt simpàtica i 8 km en cotxe amb un hongarès molt amable. A Biertan ens vam quedar literalment sense respiració de tant bonic com era. És un poble molt autèntic on el temps ha quedat aturat. L’església fortificada és senzillament perfecta i commovedora. S’eleva damunt del turó envoltada per una triple muralla, als seus peus s’hi estenen tot de casetes amb horts, animals, palla, flors... realment algo preciós i impossible de veure en cap altre lloc que no sigui Transilvània. Els camperols, les senyores amb mocadors i els homes amb barret i mostatxo, els gitanos, els hongaresos, els cavalls, els carros, els nens de pell fosca amb els ulls verds, les vinyes... tot era massa per a nosaltres, aquell lloc desprenia pau i harmonia. Biertan va ser potser la visita més bonica i màgica de tot el viatge. Si aneu a Transilvània no deixeu de visitar Sighisoara i els voltants. Si algun dia em perdo, busqueu-me allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada