30 de setembre 2010

Mongòlia

Estada: 13 dies

Destins: Ulaan Baatar, Desert del Gobi, Kharkhorin

Moneda: 1MNT = 0.0006€ o 1€ = 1700MNT

Despeses: 602000MNT (354,5€) - 46350MNT/dia (27.2€/Dia)

A Mongòlia ens hi vam estar 13 dies en total. D’aquests, 4 d’ells els vam passar a la capital, Ulan Bataar coincidint amb el gran festival anual, el Naadam. Posteriorment vam fer una ruta pel desert del Gobi de 9 dies i finalment vam continuar el nostre viatge cap a la Xina. A UB vam estar allotjats a una guesthouse anomenada “Khongor Guesthouse”on hi vam estar molt còmodes i des d’on vam poder organitzar la ruta pel país.


Aquesta és una de les característiques més importants de Mongòlia, si vols conèixer el país el més probable és que hagis de fer-ho amb l’ajuda d’una agència. Mongòlia és un país molt pobre i molt verge també. Té extensions de terra immenses pràcticament inalterades per l’home i això també implica que quasi no hi ha carreteres. L’única carretera en condicions que existeix és la que travessa el país de punta a punta connectant-lo amb Rússia i Xina. La resta són carreteres secundàries o directament camins de cabres. Aquest fet fa que no existeixi una xarxa de transports públics eficient (potser passa un autobús a la setmana). Per moure’t has de llogar un jeep o una furgoneta soviètica i un conductor. Només alguns conductors experts coneixen les rutes per arribar al Gobi, rutes que cada any desapareixen amb les nevades i que s’han de tornar a obrir a la primavera. Molts d’aquests conductors només parlen en mongol pel que també és necessari la presència d’un guia per fer d’intermediari i arranjar l’allotjament als gers (les cases on viuen els nòmades). Segons la nostra experiència però, no és imprescindible el guia. Amb un bon conductor que conegui les rutes i els llocs per a visitar és suficient per moure’t pel país. Per poder localitzar un conductor i un cotxe amb garanties sí que recomanem la mediació d’alguna agència d’Ulan Baatar.


Els dies que vam passar a Ulan Bataar ens van servir per aprofundir més en el coneixement de la societat mongola. La capital és on es concentra la majoria de la població del país i és la ciutat més gran i més poblada amb diferència. És una ciutat amb grans desigualtats socials i econòmiques però on s’hi percep un ambient de felicitat i vitalitat que s’encomana. Hi ha molts nens i bebès, es nota que el país funciona i que la ciutat creix. Durant el Naadam tot s’atura i els Mongols es dirigeixen a l’estadi vestits amb la roba tradicional, per assistir a les diverses proves com tir a l’arc, curses de cavalls, lluita mongola... En general UB és una ciutat caòtica però encantadora i apassionant. Les persones són molt amables en general i el riure és present a tot arreu. Les úniques pegues que hi vam trobar van ser el trànsit horrible i anàrquic i els carteristes que estan per tot arreu. Sorprenentment una gran part de la població de la capital coneix l’anglès o en tenen nocions.


Els dies que vam estar en ruta van ser potser dels més bonics i emocionants de tot el viatge. El paisatge és senzillament espectacular. En nou dies vam poder contemplar dunes, animals salvatges, camells, cavalls, glaceres, boscos, cascades, roques, estepa, desert, runes, gers, nòmades, excavacions arqueològiques... El que més ens va agradar van ser les dunes Konghor de 300 metres d’alçada. La posta de sol vista des de dalt del mar de dunes és algo que no té preu i que mai oblidarem. Una altra cosa a destacar del país és la gran presència d’animals per tot arreu. Realment són els protagonistes de l’estepa i del desert i acabes convivint amb ells en tot moment. La vida de les famílies nòmades també és molt interessant i qualsevol ruta pel país et dóna l’oportunitat de poder apropar-t’hi més i conèixer la seva forma de vida.


Finalment com a punts negatius voldríem destacar la falta d’higiene i d’aigua que vam patir durant el viatge, però per altra banda necessàries tenint en compte que viatjàvem pel desert i que a Mongòlia ni l’aigua ni el menjar hi abunden. El menjar també va ser un punt negatiu en el sentit que no hi ha gens de varietat i que has de menjar a totes hores carn de corder que és molt forta i indigesta. És molt comú patir diarrees si es viatja pel país.


Superats aquests petits tràngols, la nostra valoració és molt positiva, Mongòlia és un país que s’ha de visitar almenys un cop a la vida. És un país autèntic, salvatge i entranyable tant per la seva gent com pel seu paisatge etern i inalterable.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada