El cañón del Sumidero

Dia 21 - 8/7 - Cañón del Sumidero, Chiapa de Corzo, San Cristóbal, to DF

El Cañón del Sumidero és una de les meravelles naturals del món. Es troba a una hora en combi de San Cristóbal i quan s'hi arriba es fa una visita de gairebé dues hores en llanxa. En aquest recorregut et van ensenyant els punts d'interès com grutes, estalactites o petits salts d'aigua. també t'hi es pot veure fauna interessant com monos aranya o cocodrils.

El que el fa especial és que tot i no ser gaire ample en un punt el penyassegat arriba al quilòmetre d'altura. Tant alt que gairebé ni es veu. Just d'aquell punt es d'on es van suicidar un munt d'indis per a no sotmetre's a l'esclavització per part d'Hernán Cortés. Al llarg del riu és tot molt bonic ja que el penyassegat és d'un color verd intens degut als arbres que hi creixen però un cop baixes la vista a nivell d'aigua, t'adones que no tot és tan bonic. L'aigua és d'un color verd-marronós i està plena de totes les deixalles dels pobles del voltant. Jo l'he batejat amb el nom de "Cañón del Vertedero" ja que l'hi escau més.

Tornant hem parat a Chiapa del Corzo, un poble que més enllà del mercat de fruites, verdures, artesanies... que tenen idèntic tots els pobles de la zona no tenia cap altre interès. En la visita al cañon he conegut a una família de Lleida, la Pilar i els seus fills, Estela i Robert, que estan passant les vacances a Mèxic. I, molt amablement, m'han convidat a dinar! És la primera vegada que em conviden a algo en aquest viatge i m'ha sapigut greu i tot. Ah, i eren els primers catalans a qui em trobava en les 3 setmanes que duc entre NY i Mexic.

Em quedaven només unes hores a San Cristóbal i he decidit aprofitar-les per acabar de veure la ciutat i fer-ne les fotos de rigor. He visitat la Catedral i l'Església de Santo Domingo i he tornat a passejar pels Andadores, que són carrers peatonals plens de vida. A les 6:30 he agafat un autocar en direcció Mexico DF. Les fotos les penjaré en la propera entrada.