La capital de l'imperi maia

Dies 43 i 44 - 30 i 31/7 - Tikal

Aquestes són les últimes ruïnes que visito a Mesoamèrica. I com no podia ser d'altra manera, m'he deixat les millors per al final. Tikal, al Petén, la regió més gran de Guatemala, va ser durant molt de temps la ciutat maia més important rivalitzant amb Palenque, a Mèxic, o Copán a Hondures. Aquest passat esplendor, es tradueix avui en dia a una zona arqueològica immensa envoltada de densa selva i una variada fauna que fan de la visita una experiència única.

Per arribar amb transport públic la cosa estava ben difícil així que vaig haver d'agafar un shuttle de la companyia San Juan Travel Agency que té com un monopoli del transport a la zona. Arribant a Tikal cap a les 4 després d'una hora de viatge vaig anar a visitar el parc fins a les 6, l'hora de tancada. Simplement una ullada ràpida per a tornar-hi demà (el ticket comprat passades les 3 de la tarda és vàlid a l'endemà, això sí, el preu, 150Q (uns 13.5€) és una barabaritat).

He passat la nit en una tenda de campanya al Jaguar Inn. Allà te'n poden proporcionar una o si duus la teva t'hi pots instal·lar. Volia veure la sortida del sol però com no obrien fins les 6 i el sol aquí surt a les 5:45 no he arribat a temps. S'hi pot entrar abans amb un caríssim tour organitzant o amb un, igual de car, soborn al guarda de seguretat. Això sí, el sobron està ben jerarquitzat. Hi ha un preu per a quedar-se a dormir a dins de les ruïnes, un preu per a entrar de matinada... tot té el seu preu.

En fi, que jo m'he llevat a les 5:45 i he entrat a primera hora a la zona arqueològica. Com és molt molt gran tot i haver-hi bastant gent te'ls trobes amb comptagotes. Això sí, diuen que només estan desenterrats i restaurats el 13% de tots els temples de la ciutat. També, com a curiositat, on avui hi ha jungla i edificis milenaris, quan la ciutat estava en ple funcionament no hi havia ni un sol arbre pel mig. Els arbres que hi ha actualment, tenen com a molt, 300 anys; 700 menys que els edificis més nous.

El que fa especial a Tikal, en part, és la seva extensa fauna. És molt molt fàcil de veure animalons o, com a mínim, de sentir-los a tothora. Jo he vist zipotes, galls d'indi, tucans, esquirols, monos, falcons, altres ocellets, orugues, llagostes... Un munt vaja. També s'hi troben unes quantes espècies de serps verinoses, jaguars, pumes i panteres negres. A aquests no me'ls he trobat pas per sort.

Després de estar-me caminant per la selva unes 6 hores no podia més i estava reventat així que he agafat el shuttle de tornada a Flores d'on demà sortiré en direcció a Rio Dulce. Per cert, el món es tant tant petit que a l'hostal on m'estic hi dormen 4 catalans que estudien arquitectura a l'ETSAB com jo.