Al bus cap a Tapachula he conegut al Nico, un suís que porta a Mèxic gairebé 6 mesos treballant a un hotel de Playa del Carmen. De seguida hem congeniat i hem decidit que passaríem uns dies plegats. Així que un cop hem baixat del bus ens les hem ingeniat per arribar al nostre destí del dia, San Pedro.
Després de passar 13 hores en un bus fins a Tapachula, hem agafat un colectivo fins a la frontera. Un cop creuada la frontera hem compartit un taxi fins a la ciutat del Carmen. Allà, hem agafat un Chicken Bus fins a San Marcos. D'allà, un altre que anava en direcció a Guatemala City baixant-nos en mig de la carretera. Aquí, hi havia un tercer que ens ha dut fins a Sololá i d'allà el quart, fins a Panajachel.
De Panajachel que està a la riba del llac Atitlán hem agafat una llanxa motora fins al nostre destí final, San Pedro. Més o menys així ha sigut el nostre dia. Cal dir que tot i que no hem fet res d'especial ha estat tota una experiència que dificilment oblidarem.
Els Chicken Buses són antics autobusos escolars dels EUA que els han pintat de coloraines i serveixen com a transport oficial arreu del país. Tot i tenir unes 40 places s'emplenen i arriben a portar 60 persones asseient-se'n 6 a cada fila. Com a curiositats, dir que la gent és molt porca ja que tiren tots els papers i els plàstics per la finestra, també que es té servei a domicili ja que cada cop que s'aturen pujen 25 venedors oferint-ne els menjars més suculents. Sense oblidar-nos que cada conductor porta un petit Michael Schumacher a dins i que les aturades són continues, i llargues, ja que estan asfaltant totes les carreteres en un tram o altre.
Després de passar 13 hores en un bus fins a Tapachula, hem agafat un colectivo fins a la frontera. Un cop creuada la frontera hem compartit un taxi fins a la ciutat del Carmen. Allà, hem agafat un Chicken Bus fins a San Marcos. D'allà, un altre que anava en direcció a Guatemala City baixant-nos en mig de la carretera. Aquí, hi havia un tercer que ens ha dut fins a Sololá i d'allà el quart, fins a Panajachel.
De Panajachel que està a la riba del llac Atitlán hem agafat una llanxa motora fins al nostre destí final, San Pedro. Més o menys així ha sigut el nostre dia. Cal dir que tot i que no hem fet res d'especial ha estat tota una experiència que dificilment oblidarem.
Els Chicken Buses són antics autobusos escolars dels EUA que els han pintat de coloraines i serveixen com a transport oficial arreu del país. Tot i tenir unes 40 places s'emplenen i arriben a portar 60 persones asseient-se'n 6 a cada fila. Com a curiositats, dir que la gent és molt porca ja que tiren tots els papers i els plàstics per la finestra, també que es té servei a domicili ja que cada cop que s'aturen pujen 25 venedors oferint-ne els menjars més suculents. Sense oblidar-nos que cada conductor porta un petit Michael Schumacher a dins i que les aturades són continues, i llargues, ja que estan asfaltant totes les carreteres en un tram o altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada