VIATGE A ROMA - Dia 3

L'església de San Carlo alle quatro fontane

Dia 3 (22/09)

Torno a aixecar-me d'hora per aprofitar bé el dia i a les 8:45 ja sóc al carrer. Em dirigeixo cap a Santa Maria Maggiore, punt d'interès més proper a l'hostal, és una de les 5 basíliques principals de Roma i té els seus orígens en el s. V dC. Avui la cosa va de temples ja que a continuació visito dos de les mostres més belles d'arquitectura barroca a Roma. En el mateix carrer trobem San Carlo alle Quattro Fontane de Borromini i San Andrea al Quirinale de Bernini. He de dir que San Carlo és probablement la meva església preferida de Roma. Rep aquest nom perquè està situada en una cantonada on l'arquitecte hi va col·locar 4 fonts. Cada font està ornamentada de manera diferent i en una de les 4 es troba l'església adaptant-se al solar irregular. Soluciona la façana amb un mantell ondulant de pedra i és per molts considerada una de les obres mestres del barroc. A dins, en canvi, destaca més per la sobrietat en la decoració. També barroca però possiblement la seva antítesis és San Andrea que tenint una façana molt sòbria es destapa a l'interior amb una decoració carregada de cromatisme i diferents materials.

Passejant arribo a la Fontana di Trevi i em trobo amb que no té aigua. La trobo curiosa perquè sembla que estigui incrustada a la part de darrera d’un edifici. He comprat un tros de pizza que estava boníssim, àpat ràpid i italià, a 1€ els 100 gr. Recomano no comprar-la en els llocs més turístics ja que sol ser més car i, si és en un carreró deixat de la mà de déu millor i també preguntar quina pizza ha sigut l'última a sortir del forn, perquè sens dubte estarà més bona.

Des de la Piazza della Minerva es veu la part de darrere del Pantheon. Abans, però, entro a la Chiesa di Santa Maria sopra Minerva. Crida molt l'atenció el contrast entre l'austeritat de la façana principal i la majestuositat de l'interior.

Ara bé, quan em trobo davant d'un edifici com el Panteó d'Agrippa el que em passa és que senzillament em quedo sense paraules per descriure el que veig i sento.

El Pantheon

Tot i que va ser construït per primer cop en el s. I aC, la construcció actual data de l'any 126 dC, és un temple dedicat a tots els Déus romans un dels pocs edificis respectats pels bàrbars durant els saquejos de Roma que acabà sucumbint al poder de l'església cristiana qui en va anar ordenant el desmantellat amb el pas dels anys, deixant-lo nu dels rics marbres i coure que originalment ornamentaven l'interior. No obstant, ni tan sols la decoració posterior n'espatlla l'essència. Una esfera perfecta en defineix l'interior. La cúpula que a dia d'avui, gairebé 2000 anys després de la seva construcció, segueix sent una de les més grans, representa el cel i l'òcul, de gairebé 9 metres de diàmetre, la llum del Sol. A nivell del terra, hi ha 8 absis, que alternen la forma rectangular i circular, que avui en dia contenen nínxols, un d'ells el de Rafael. A sobre hi ha les finestres que donen a una galeria que no és accessible al públic. A l'exterior, el nàrtex el formen 8 columnes amb capitells corintis en façana i 3 files de 4 columnes a l'interior. En el fris es pot llegir la inscripció sobre l'arquitecte i el frontó ha perdut les estàtues que el decoraven.

Detall de l'interior de la cúpula del Pantheon

Tot i que està ple de gent, gaudeixo de l'experiència. Possiblement he estat mitja hora de rellotge bocabadat observant tot el que m'envolta. He donat la volta per dins, per fora, m'he apropat, m'he allunyat i no puc treure'm el somriure de la boca. Sóc com un nen amb sabates noves. Se m'està fent tard i tinc l'itinerari molt atapeït.

Pel camí vaig entrant en algunes esglésies que no tenia marcades en el recorregut com Sant'Ivo alla Sapienza de Borromini, que està molt a prop de la Piazza Navona i té un claustre rectangular de dimensions considerables, la Chiesa di Santa Maria in Montorone o la Basílica di Sant'Andrea della Valle en la que els vidres grocs creen un reflex daurat en tota la nau principal. Es diu que a Roma hi ha una església a cada cantonada però crec que en realitat n'hi ha dos. Aquestes 3 esglésies estan en els 200 metres que separen el Pantheon de la Piazza Navona.

Esculptura de Bernini a la Piazza Navona

La Piazza Navona és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat. Un antic circ romà on avui en dia s'hi pot trobar pintura, música, alguna escultura de Bernini, palaus neoclàssics, i la petita església de Nostra Signora del Sacro Cuore que és de planta gairebé quadrada amb tres naus d'igual alçada. Molt a prop està el Campo dei Fiori que té molts turistes i poques flors. És una petita plaça amb un mercat típic i un ambient pintoresc. Marxo cap al Palazzo Farnese mentre un músic toca Over the Rainbow de la Judy Garland. Al palau Farnese, embaixada francesa, no s'hi pot entrar si no és amb reserva i sempre amb visita guiada, a les 3,4 i 5, en italià o en francès.

Estic de mala sort ja que al creuar el Tíber em trobo la Villa Farnesina tancada (tanca a la 1 i és la 1:10) i al costat la Colezione Corsini que els dilluns també tanca. (Un breu comentari respecte els horaris: qualsevol guia posa els dies i hores que obre cada monument o museu, recomano tenir-ho en compte a l'hora d'organitzar-se el viatge o les visites. També dir que els dilluns és el dia més complicat ja que la majoria de museus estan tancats). Després de la meva petita falta de previsió, escalo, i dic escalo perquè la pujada ho mereix, el Gianicolo. Un cop a dalt, dino contemplant la vista de tota la ciutat des del mirador.

Baixo per la Via Garibaldi fins al Tempietto de Bramante que està dins de l'embaixada espanyola, i tot i que està tancat, és veu bé des de la reixa. Segueixo al barri del Trastevere on trobem l'església de Santa Maria in Trastevere, basílica que té tots els capitells i les columnes de marbre; el sostre és d'or i destaca bastant.

Tempietto de Bramante

No tenia clar si visitar les catacumbes o l'EUR pel qual m’he decantat. Aquest és un barri creat per a l'Exposició Universal de Roma l'any 1942. Tracta d'arquitectura feixista i, per tant, el retorn al classicisme és evident degut als edificis monumentals on impera la simetria tant en la urbanització com en l'estètica de les façanes. Posteriorment, Nervi va fer un Palau dels Esports amb motiu dels Jocs Olímpics de 1960 que apareix com element central del barri. Hi ha un gran parc que està en obres. També Nervi va dissenyar l'únic edifici que sobresurt en tot el barri, el Palazzo della Civiltà Italiana que destaca sobretot per la frase que hi té inscrita (Un popolo di poeti, di artisti, di eroi, di santi, di pensatori, di scienziati, di navigatori, di transmigratori).

Si, com jo, teniu 5 dies o menys per visitar Roma, o bé no teniu una relació intrínseca amb l’art, no aneu a l'EUR ja que tot el que resulta tant interessant sobre el paper decepciona en la realitat. D'aprofitable només uns quants museus als que no vaig poder entrar ja que a part d'estar tancats els dilluns, només obren pel matí. El barri és una zona desolada de la ciutat on les distàncies entre qualsevol cosa són considerables i on tampoc s'hi veu en cap moment ningú pel carrer.

Agafo el metro i com està molt ple baixo una parada abans, a Coliseu. A sobre de la boca del metro és on he trobat les millors vistes del Coliseu. Aquí s'acabava el que tenia previst veure avui però encara és d'hora, per tant, consulto la guia i vaig fins a San Pietro in Vincoli on el terra restaurat de marbre xoca amb les columnes jòniques de l'Edat Antiga. Aquí es troba una famosa escultura de Miquel Àngel, el Moisès que guarda la tomba d'un Papa.

De pura casualitat trobo l'església de Santa Pradesse. Just al costat d'una botiga de queviures on acabava de comprar un pot de salsa pesto, hi ha una porta de fusta oberta de bat a bat que deixa entreveure, al fons d'un passadís, una altra porta, també oberta, on encara més lluny hi ha una paret de color daurat amb un mosaic d'or i una capella d'or, quanta opulència!

Un cop a l'hostal descanso un parell d'hores. Està el Gabriel, un noi txec i dos noies que són sueques . Avui toca sopar a la terrassa per 2€. Durant el sopar coneixem a dues americanes de Chicago, la Kyla i la Megan i a dos noruecs dels que no recordo el nom. Després de sopar continuem la xerrada al pub irlandès que hi ha a sota l'hostal. Quan tanquen el bar anem amb el Luigi “The Guru”, que és el cambrer, a un bar amb molta pinta de clandestí. A les 4 no puc més i marxo a l'hostal.