VIATGE A ROMA - Dia 2

La lloba

Dia 2 (21/09)

Em desperto a les 7:30, em dutxo, em faig el dinar i m'agafo l'esmorzar per emportar. En 5 minuts em planto a la zona de la Roma Antiga. Tinc un recorregut marcat per al dia i començo al Fòrum de Trajà que és el més modern de tots els que hi ha. Aquest fou acabat l'any 113 dC i amb la columna de Trajà commemorant la victòria a Dàcia, al Mar Negre. És com un museu inacabat ja que hi ha sales buides sense res. A més estic completament sol. L'edifici està en bon estat, suposo que reconstruït en bona part ja que els maons vermellosos així ho donen a entendre. El millor és la possibilitat de passejar-se per tot l'exterior. De fet des de l'hemicicle s'intueix la multitud que hi ha en les zones més turístiques de la Roma Antiga. També des de l'exterior es pot gaudir de la vista de la Casa dels cavallers de Rodes. Del s.XII, és d'una bellesa estètica impressionant i difícil de trobar en aquells anys de barbàrie.

Com a turista que sóc no em salvo de les multituds i ara em toca aguantar 15 minuts de cua perquè m'acabin donant una entrada gratuïta que serveix per al Fòrum romà, el Monte Palatino i el Coliseu. La recomanació és de visitar primer el fòrum i el Monte Palatino ja que d'aquesta manera us estalvieu les llargues cues del Coliseu. Entrant a mà dreta trobem, entre d'altres ruïnes, l'Arc de Settimo Severo amb el turó del Campidoglio al fons. De la part del fòrum el que més m'impressiona és la Basílica de Massenzio de la que tot i que només en queden 3 arcs laterals, aquests adquireixen unes dimensions tals, que es fa difícil imaginar la basílica sencera. Pujo a la colina Palatina i admiro les vistes de la ciutat. Roma és una de les ciutats amb 7 turons, com San Francisco o Lisboa, i aquest n'és un dels 7. Es pot veure des de la cúpula del Vaticà, el Coliseu, les Termes de Caracalla, fins a lo més proper, que és el Circo Massimo que avui en dia és una pista de footing.

Ruïnes al Fòrum Romà

Baixo fins a l'Arc de Constantí davant del Coliseu i ja només veient la cua m'espanto. Aconsegueixo fer només 5 minuts de cua però dins està ple igual. Quina decepció. És equiparable a la Sagrada Família; una màquina de fer diners que ha perdut el seu valor. Només aconsegueixo aguantar 10 minuts a dins. Trobo un lloc tranquil per dinar davant del Coliseu on ara sí en puc observar tranquil·lament els seus arcs amb els diferents tipus de capitells. Definitivament no m'agraden les multituds.

Les següents en el meu itinerari són dos esglésies, la de Sant Climent i la de San Giovanni en Laterano. La segona és una de les esglésies més grans de Roma i la façana és el més especial de la basílica. Quan surto de San Giovanni em perdo una mica de camí a les Termes de Caracalla que tenen més de 2000 anys d'antiguitat i estan molt derruïdes fent que sigui difícil veure que succeïa allà aleshores. Començo a tancar el recorregut del dia caminant per la vora del Circo Massimo. Pujo un turó fins a la Basílica de Santa Sabina, d'origen paleocristià. Molt a prop de l'església, a la Plaça dels cavallers de Malta, hi ha una petita porta on veig una vintena de persones aglomerades mirant pel forat del pany. Em poso a la cua i espero el meu torn. Quan em toca mirar, acosto l'ull i veig un passadís d'arbustos amb les fulles d'un verd intens que mostren al final de tot la cúpula del Vaticà; aquesta imatge se’m quedarà gravada per sempre. Baixo el turó i arribo a l'església de Santa Maria in Cosmedin a la riba del Tevere on hi ha la Bocca della veritá. Se suposa que si hi poses la mà a dins et concedeix un desig. En aquesta riba del riu i al costat de l'església, hi ha el Fòrum Boari i l'arc de Giano.

Els meus peus estan molt adolorits però encara he de caminar una mica més, el cansament es comença a notar però el meu recorregut segueix fins al Teatre Marcelo que està pujant pel riu al costat de la sinagoga. És particular perquè després de la caiguda de l'Imperi Romà va anar patint petites transformacions com la incorporació de botigues en els seus arcs fins a perdre la seva funció originària. A més a més, s’ha de dir que s’hi havia construït cases fent que fins fa poc no es sabés que aquella zona havia estat un teatre. Aquí m'he trobat amb l'Abel, l'extremeny, i hem xerrat una estona fins que cadascú ha seguit el seu camí.

Teatre Marcelo

Un pont al Tevere

Segueixo caminant pel carrer fins a arribar al peu de les escales del Campidoglio. Quan arribes a la plaça que va fer Miquel Àngel no es pot observar bé la bellesa en les proporcions, és per això, que recomano buscar un lloc una mica elevat per veure-la millor. Al Campidoglio hi ha diverses coses d'interès: per una banda, caminant fins la part de darrere, es pot observar des de dalt el Fòrum Romà. A la mateixa plaça es troba l'entrada dels museus capitolis, repartits en tres edificis que envolten la plaça. Cal destacar l'estàtua de Remus i Ròmul, l'exposició amb restes de l'antiguitat: parts dels fonaments de la casa de Marc Aureli, emperador romà del s.II dC del qual en queda l'estàtua imponent de bronze que es troba a la sala principal dels museus. A l'exposició temporal hi ha quadres de Tintoretto, Tiziano, Rubens o Caravaggio entre d'altres.S'ha d'anar en compte amb les senyalitzacions de la connexió subterrània dels museus ja que no són molt explícites.

La Plaça del Campidoglio

Per observar bé, com deia abans, l'el·lipse de la Plaça del Campidoglio n'hi ha prou amb pujar les escales fins a l'església de Santa Maria in Aracoeli, però en són tantes (124) que gairebé ningú hi puja fent que l'església quedi pràcticament buida. Pel que fa als capitells són tots diferents entre si, característica comuna en l’època ja que s’acostumava a utilitzar els dels temples antics o els trobats en ruïnes; el terra és original i la nau central molt espaiosa. Porto més de 10 hores caminant sense parar. M'aturo només un parell de minuts a la Plaça Venècia (Plaça Catalunya a la barcelonina) per observar-ne la imponent tomba a Victor Manuel II que fou el primer rei de la Itàlia unificada mentre es posa a plovisquejar. Em compro uns trossos de pizza de camí ja cap a l'hostal desitjant arribar per descansar.