VIATGE A ROMA - Dia 5 i Conclusions

Dia 5 (24/09)

A primera hora del matí segueixo la rutina dels últims dies, m'aixeco, em dutxo, em faig el dinar, avui em faig la bossa, i surto de l'hostal. És l'últim dia però el penso aprofitar ja que l'avió no em surt fins a les 10 de la nit. Visito el Museu d'Art Oriental jo sol. De fet com l'obren quan arribo m'han d'anar obrint les llums segons passo per les sales. A la primera, hi ha un recull de fotografies d'Afganistan i el Pakistan. Més endavant, trobo tot un seguit d'objectes premedievals que no es diferencien gaire dels europeus. Em criden molt l'atenció les monedes antigues perquè són totes irregulars. Dels estris i utensilis que hi ha exposats en destaca un plat de color turquesa provinent d'Iran que data del s. XVI aC.

Poc a poc vaig veient un recull d'art oriental que va des de peces del Tibet o el Nepal fins a una exposició de pintura coreana contemporània. També s'hi poden trobar gerros xinesos de porcellana. He de confessar que l'art no occidental m'atrau força ja que amaga una faceta de la història que no conec gaire, per no dir gens. Això si, aquest museu era bastant petit i en mitja horeta ja l'he visitat. Avui m'espera una llarga llista de museus de característiques ben diferents; el que més gràcia em fa és la Galeria Borghese per a la qual s'ha de trucar demanant hora per a poder-hi entrar.

Ara toca anar al Palazzo massimo alle terme que és la sala que em quedava per veure del Museu Nacional Romà. Així com al Museu d'Art Oriental m'han fet gràcia les monedes, aquí ocupen tota una sala al soterrani, estan classificades per època i es pot observar la millora en la tècnica amb el pas del temps. Poc a poc van sent més rodones i els relleus amb cares o altres elements en el centre de la moneda com més noves són, més qualitat tenen.

L'estàtua més impressionant és el bronze de Dionisi que està en perfecte estat després de 2000 anys. Al primer pis és on hi ha les escultures mentre que al segon hi trobem els frescs de la Villa di Livia, mosaics de la Villa di Baccano, el més conegut dels quals el de les 4 aurigues. En aquest museu també hi ha una còpia perfecta del Discòbol original, frescos de la Villa Farnesina i mosaics en bon estat de conservació.

Molt a la vora hi ha l'església de Santa Maria degli Angeli construïda per Miquel Àngel a partir de la construcció anterior d'una part dels banys dioclecians. El Museu Dioclecià està en obres i per tant no hi puc entrar. Al Palazzo Barberini hi ha una de les col·leccions del Museu Nacional d'Art Antic. Són unes quantes sales amb pintures d'artistes com Tintoretto, Tiziano, El Greco, Caravaggio, Giulio Romano, Rafael, Holbein... Un luxe vaja. Entre aquest museu i el següent, la Galeria Borghese hi ha la Piazza Spagna, un dels punts més turístics de la ciutat, gran escalinata amb una església a dalt de tot. Passo bastant de llarg ja que de tornada em ve de camí.

La Galeria Borghese està situada al gran parc que hi ha al nord de la ciutat. És una mica complicat entrar-hi ja que s'ha de fer cua per recollir les entrades reservades, després fer una altra cua per a deixar la jaqueta i, finalment, per intuïció sortir al parc i pujar a la primera planta on es comença la visita del museu. No obstant, he de dir que és probablement el museu que més m'ha agradat de tots els que he vist. És tot un seguit de sales d'una arquitectura riquíssima amb les columnes i les parets amb granit de diversos colors, els sostres amb frescs i entremig frisos i capitells d'or. A cada sala hi ha una escultura central, moltes d'elles de Bernini, i a més un munt de pintures i escultures a les parets. He de reconèixer que Bernini és el mestre de Roma. El més gran de tots els que han passat per la històrica ciutat. La cara del seu David és la més expressiva que he vist mai en una escultura.

També hi ha, en el museu, altres escultures seves com Apolo i Dafne i El ratto di proserpina en que estan esculpides fins i tot les llàgrimes en el rostre de la noia. A l'última sala el que hi destaquen són els 6 Caravaggios que hi ha. El que més m'impressiona és un autoretrat molt tètric que em sona d'haver-lo vist però no se on. A l'altra part de la galeria hi ha la pinacoteca on s'hi pot trobar l'obra d'artistes conegudíssims com Berruguete, Lotto, Romano, Rafael amb la Deposizione de Cristo on la cara del crist mort sembla que encara expressi un intens dolor, Botticelli, pinturicchio, el mateix Bernini, Rubens o Tiziano. No sóc un expert en art però veure tantes obres i de tanta qualitat és quelcom que no es pot fer cada dia. Tants museus, per això, em fan venir gana i dino el tupper que porto a un banc de l'immens parc. Avui torna a tocar pasta i carn, es fa repetitiu però ja és l'últim dia.

Dins del parc on estic em queden els dos últims museus del viatge el primer dels quals és la Galeria d'Art Modern. Hi ha una exposició temporal de l'artista postmodern Schifano, que utilitza en moltes de les obres vidres, alguns d'ells de colors, col·locant-los davant de la pintura. El quadre més conegut és un NO vermell sobre un fons blanc en pintura esmaltada. Altres extravagàncies en els seus quadres, o més ben dit efectes originals, és el fet d'arrugar la tela o de pintar el marc com si fos una continuació de la tela. A part de l'exposició temporal hi ha dos parts al museu que són les sales del s. XIX i les del s. XX. He de dir que visitant l'obra del s. XIX em sento una mica incult ja que a part de Monet no conec a cap altre artista.

En canvi, quan arribo a la segona zona del museu em trobo una mica més entre coneguts. Sense anar més lluny, a la primera sala hi ha obres de Degas, van Gogh i Cezanne. Un repàs de l'obra de Balla mostra la seva evolució des de l'expressionisme fins a l'art abstracte compartint protagonisme amb Boccioni. Uns metres més enllà i a la mateixa paret hi ha obres dels cubistes Severini i Braque. Un sentiment de joia m'emplena quan arribo a una sala apoteòsica on omplen les parets obres de Miró, Kandinsky i Balla; i, al centre, un Mondrian. És la primera vegada que en veig un en viu i en directe i he de confessar que el neoplasticisme és una de les meves debilitats pel que fa a l'art. M'encanta. Per si fos poc avantguardisme, molt a prop es troben els futuristes Marinetti, Benedetta i Modigliani. No hi podien faltar dues de les obres més trencadores de l'artista que va marcar un abans i un després en l'art contemporani. Es tracta de Fontaine i Rue de bicyclette de Marcel Duchamp. Descobreixo un pintor que no coneixia i l'obra del qual em captiva, Fortunato.

Acabo la visita observant obres de Pollock i Tàpies mentre intento processar tota la informació que m'ha entrat pels ulls en les últimes hores. He de dir que és un dels museus més infravalorats de Roma. És cert que Roma està plena de museus on s'exposen obres dels grans mestres del renaixement i del barroc però fer un petit incís i admirar durant una estona pintures d'art modern i contemporani crec que és una bona teràpia a seguir i ho recomano amb convicció.

Ara sí, això ja s'acaba i em disposo a visitar l'últim museu del viatge, el Museu Nacional Etrusc de la Villa Giulia. Té aquest nom perquè era la residència del Papa Giulio III. Els jardins d'aquest palau estan molt ben cuidats i tenen racons curiosos per on passejar abans d'entrar a visitar la col·lecció del museu. A destacar, les estàtues d'Eracle i Apollo di Veio i un frontispici gegant d'un temple del qual no recordo el nom. La major part de col·lecció són gerres, plats i ànfores. El museu és bastant petit i en poca estona ja estic de camí cap a la que serà l'última església del viatge. De fet, si no m'equivoco, és a més, l'última de les grans esglésies de Roma que em queda per visitar. Es tracta de Santa Maria del Popolo a la Piazza del Popolo. Les columnes, antigues, són de pedra, igual que el terra que està ple de tombes; en canvi, les parets de les naus laterals són de marbre. Un home toca l'orgue i, tot i que la plaça està bastant plena de gent, es crea una atmosfera tranquil·la i relaxada.

Començo a caminar cap a l'hostal fent un recorregut per la zona, tornant a passar per la Piazza Spagna, la Fontana di Trevi, que aquest cop sí que estava plena d'aigua de color turquesa i de gent; i sense adonar-me'n entro a una altra església que és de Bernini i té una decoració molt carregada, Santa Maria della Trinita.

Recullo la bossa a l'hostal, agafo el metro, després el tren, i finalment pujo a l'avió de camí cap a casa.

FI

M'agradaria afegir unes paraules. Tot el que he escrit és la meva experiència personal, com vaig viure el viatge i com el vaig transcriure al paper. Per tant, és un relat completament subjectiu fet des del meu punt de vista. Si algú troba molt inexactes alguns dels detalls de les obres o esglésies que descric durant el viatge que deixi un comentari que jo estaré encantat d'aprendre coses noves.

Penso que m'he passat amb l'extensió amb que explico el viatge però he de dir que per a mi significava un assaig narratiu en primera persona al que no estic gens acostumat. Si algú s'ha aconseguit llegir tot el totxo del viatge agrairia un comentari per a millorar la meva manera d'escriure (reconec que no en tinc n'idea) i també un comentari sobre què en penseu de la meva experiència. En propers relats crec que intentaré fer una narració més general sobre el dia a dia i no tant fins a l'últim detall. Crec que així seria més fàcil de llegir i no es faria pesat que és el que us haurà passat amb aquest text.

Era la primera vegada que viatjo sol. Volia veure com me'n sortia viatjant jo sol i la veritat és que molt bé. No és difícil conèixer gent a l'hostal i durant el dia els meus pensaments no m'avorrien en excés. De fet m'he fixat que la majoria de gent o bé viatja sola o màxim de dos en dos. També viatjant sol podia anar al pas que a mi m'interessava sense dependre de ningú. Experiència positiva.

Si algú vol informació o consells per a visitar Roma que m'escrigui un comentari que intentaré ajudar amb molt de gust.

Em sembla que això és tot.

VIATGE A ROMA - Dia 4

La Basílica de San Pietro

Dia 4 (23/09)

Avui em llevo més d'hora, a les 6:30, perquè a l'hostal es comenta que el Vaticà s'emplena molt ràpid. Agafo el metro a l'estació de Termini, que és l'estació central de Roma, i baixo a Ottaviano a prop dels museus vaticans. El primer que vull visitar, per això, és la Basílica de San Pietro. Amb el Pantheon és l'edifici més majestuós que he vist a Roma, i crec que en ma vida. Com no són ni les 8 gaudeixo de les vistes sense aglomeracions. La plaça de Bernini, és la digna entrada a una església que val la pena visitar. La columna que ocupa el centre de la plaça per a que la basílica romangui sempre al centre com a element més important, les dos fonts als nuclis de l'el·lipse envoltada d'un corredor de columnes i com a culminació un “passeig” trapezoïdal que dona entrada al Vaticà.

Columnes de la basílica

Les columnes de la basílica són immenses, hi ha un munt d'estàtues, frescos per tot arreu... No puc fer res més que rendir-me davant la excel·lència de Bernini i Miquel Àngel. Tot i que l'església és gratuïta el tresor i la cúpula són de pago. A mi el tresor no m'ha agradat. He constatat que l'església és asquerosament rica, però això ja ho sabia. La cúpula, en canvi, si que val la pena. Puges molt amunt i veus l'església des d'una altra perspectiva. I a dalt de tot, pots veure Roma millor que des del Gianicolo. S'hi puja donant voltes entre les dues parets de la cúpula. Després de més de dos hores donant voltes per l'església ja és hora d'anar tirant cap als museus.

La plaça vista des de la cúpula

La cua per entrar és llarga, i com sóc al Vaticà, que això ja no és Roma, aquí si que he de pagar l'entrada. El museu és bastant gran i hi ha tantíssima gent que pot arribar a atabalar. Ha sigut un error per part meva. Si hagués arribat més d'hora no hauria de passar per aquest mal tràngol. És a dir, recomano anar a primera hora als museus per poder visitar-los d'una manera més relaxada. O, encara millor, m'he assabentat que els dimecres al matí hi ha missa a la basílica i que és el millor moment per anar al museu. Si us passa com a mi, el que recomano és agafar-s'ho amb calma i alternar les sales conegudes amb els espais amb menys concurrència de públic. De fet, el gruix de la gent segueix el cartell que posa Capilla Sixtina sense mirar gairebé res més mentre les altres sales estan gairebé buides.

Els museus vaticans

Començo la visita per l'edifici que hi ha entrant a mà dreta, concretament en el pavelló dels carruatges on estan ordenats cronològicament fins arribar al famós “Papamòvil”. En aquesta zona també s'hi troba la Pinacoteca on el quadre més rellevant és la Transfigurazione de Rafael. Una mica més enllà hi ha dues Madonnas enfrontades l'una davant de l'altra, de Tiziano i Giulio Romano respectivament. M'agrada més la de Romano perquè crec que encerta més amb els colors. També en aquesta zona visito el museu etnològic, que és un recull d'art cristià dels diferents continents del món. Fins aquí tot bé.

Aquí és on comença a haver-hi molta gent. Dues de les estàtues més importants, el Laocoont i el Belvedere,es troben al pati octogonal. El museu gregorià és força entretingut i és on s'hi recull restes egípcies i etrusques. Per aquí hi ha la Scala de Bramante i la veritat és que ha estat una sorpresa perquè no la coneixia. En canvi, la galeria lapidària i la del Braccio Nuovo les trobo bastant monòtones. A l'altra banda hi ha un llarg passadís amb tapissos i mapes antics que porten a les estances de Rafael. A partir d'aquí ja no em cal posar els peus al terra ja que la multitud està decidida a arrossegar-me a pas lent però constant; ja estic molt a prop de la Capella Sixtina i es nota.

La Scala de Bramante

Trobo un petit oasi de calma just abans de l'obra de Miquel Àngel. Es tracta d'unes sales laterals al camí marcat on hi ha una col·lecció d'art contemporani de temàtica religiosa. La llista d'artistes coneguts és llarguíssima (Delgado, Chillida, Dalí, Botero, Bacon, Moore, Bracque, Le Corbusier!...). I la gent em mira com si fos un “bitxo raro”. Arribo a la cèlebre capella i no és com jo m'imaginava, és millor encara. És una de les obres mestres de la història, un sostre gegantí amb innumerables escenes bíbliques que deixen bocabadat a gairebé tothom. Això si, mareja una mica.

Surto satisfet del museu, una mica aclaparat i com ja són les 2 busco un lloc on dinar (quan m'he despertat aquest matí després de dormir menys de 3 hores no em venia gens de gust cuinar així que he decidit que avui dino bé). He trobat una piadineria que es diu Il nostro Pranzo on sona música jazz i hi ha un ambient molt acollidor. No és un restaurant per a turistes. Demano una piadina di crudo e mozzarella, aigua i panna cotta al caramello de postre. Em costa 8.40€. Acabo la visita a Ciutat del Vaticà amb una passejada vora el Castel Sant'Angelo.

A continuació visito una de les sales del Museu Nacional Romà, el Palazzo Altemps que és una col·lecció d'estàtues romanes. Estic ja bastant saturat de tant art, esglésies, basíliques, catedrals i per això, de camí al següent museu entro a dos esglésies més. La de San Agostino i la de San Antonio dei portoguesi que tot i que és molt petita és una de les més ornamentades que he vist fins ara. El museu és el de l'Ara Pacis, de Richard Meier. És un edifici minimalista la funció del qual és protegir el monument de l'altar de la pau del s. I aC. Al costat del museu hi ha el Mausoleu d'August que està cara a cara amb el Pantheon. Els dos edificis, a gairebé un quilòmetre de distància l'un de l'altre estaven units per una antiga via romana. No es pot entrar al mausoleu ja que es troba en restauració i sembla que n'hi ha per temps.

El museu de l'Ara Pacis

Una de les intencions del viatge era la d'alternar l'arquitectura antiga amb arquitectura contemporània i per aquest motiu volia visitar un Palazzetto de Nervi, l'auditori del Renzo Piano i el Maxxi de la Zaha Hadid. He calculat malament les distàncies. Des d'on estava són més de 2.5 km i quan en porto 2 es posa a ploure a més no poder. A més a més els meus peus ja no em responen. Avui no camino més. Agafo un bus que em deixa davant de la parada de metro de Flaminio, a la Piazza del Popolo, i d'allà el metro cap a la Casa Olmata. A l'habitació xerro amb les sueques i amb el txec, que es diu Petr. Al final m'adormo i no són ni les deu. Això si, no per molta estona; les sueques, que havien sortit de festa, quan tornen es passen la nit fent soroll. Un dels petits problemes de dormir en habitació compartida. És la última nit i la única que he tingut problemes amb lo que l'experiència no es pot considerar negativa.

VIATGE A ROMA - Dia 3

L'església de San Carlo alle quatro fontane

Dia 3 (22/09)

Torno a aixecar-me d'hora per aprofitar bé el dia i a les 8:45 ja sóc al carrer. Em dirigeixo cap a Santa Maria Maggiore, punt d'interès més proper a l'hostal, és una de les 5 basíliques principals de Roma i té els seus orígens en el s. V dC. Avui la cosa va de temples ja que a continuació visito dos de les mostres més belles d'arquitectura barroca a Roma. En el mateix carrer trobem San Carlo alle Quattro Fontane de Borromini i San Andrea al Quirinale de Bernini. He de dir que San Carlo és probablement la meva església preferida de Roma. Rep aquest nom perquè està situada en una cantonada on l'arquitecte hi va col·locar 4 fonts. Cada font està ornamentada de manera diferent i en una de les 4 es troba l'església adaptant-se al solar irregular. Soluciona la façana amb un mantell ondulant de pedra i és per molts considerada una de les obres mestres del barroc. A dins, en canvi, destaca més per la sobrietat en la decoració. També barroca però possiblement la seva antítesis és San Andrea que tenint una façana molt sòbria es destapa a l'interior amb una decoració carregada de cromatisme i diferents materials.

Passejant arribo a la Fontana di Trevi i em trobo amb que no té aigua. La trobo curiosa perquè sembla que estigui incrustada a la part de darrera d’un edifici. He comprat un tros de pizza que estava boníssim, àpat ràpid i italià, a 1€ els 100 gr. Recomano no comprar-la en els llocs més turístics ja que sol ser més car i, si és en un carreró deixat de la mà de déu millor i també preguntar quina pizza ha sigut l'última a sortir del forn, perquè sens dubte estarà més bona.

Des de la Piazza della Minerva es veu la part de darrere del Pantheon. Abans, però, entro a la Chiesa di Santa Maria sopra Minerva. Crida molt l'atenció el contrast entre l'austeritat de la façana principal i la majestuositat de l'interior.

Ara bé, quan em trobo davant d'un edifici com el Panteó d'Agrippa el que em passa és que senzillament em quedo sense paraules per descriure el que veig i sento.

El Pantheon

Tot i que va ser construït per primer cop en el s. I aC, la construcció actual data de l'any 126 dC, és un temple dedicat a tots els Déus romans un dels pocs edificis respectats pels bàrbars durant els saquejos de Roma que acabà sucumbint al poder de l'església cristiana qui en va anar ordenant el desmantellat amb el pas dels anys, deixant-lo nu dels rics marbres i coure que originalment ornamentaven l'interior. No obstant, ni tan sols la decoració posterior n'espatlla l'essència. Una esfera perfecta en defineix l'interior. La cúpula que a dia d'avui, gairebé 2000 anys després de la seva construcció, segueix sent una de les més grans, representa el cel i l'òcul, de gairebé 9 metres de diàmetre, la llum del Sol. A nivell del terra, hi ha 8 absis, que alternen la forma rectangular i circular, que avui en dia contenen nínxols, un d'ells el de Rafael. A sobre hi ha les finestres que donen a una galeria que no és accessible al públic. A l'exterior, el nàrtex el formen 8 columnes amb capitells corintis en façana i 3 files de 4 columnes a l'interior. En el fris es pot llegir la inscripció sobre l'arquitecte i el frontó ha perdut les estàtues que el decoraven.

Detall de l'interior de la cúpula del Pantheon

Tot i que està ple de gent, gaudeixo de l'experiència. Possiblement he estat mitja hora de rellotge bocabadat observant tot el que m'envolta. He donat la volta per dins, per fora, m'he apropat, m'he allunyat i no puc treure'm el somriure de la boca. Sóc com un nen amb sabates noves. Se m'està fent tard i tinc l'itinerari molt atapeït.

Pel camí vaig entrant en algunes esglésies que no tenia marcades en el recorregut com Sant'Ivo alla Sapienza de Borromini, que està molt a prop de la Piazza Navona i té un claustre rectangular de dimensions considerables, la Chiesa di Santa Maria in Montorone o la Basílica di Sant'Andrea della Valle en la que els vidres grocs creen un reflex daurat en tota la nau principal. Es diu que a Roma hi ha una església a cada cantonada però crec que en realitat n'hi ha dos. Aquestes 3 esglésies estan en els 200 metres que separen el Pantheon de la Piazza Navona.

Esculptura de Bernini a la Piazza Navona

La Piazza Navona és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat. Un antic circ romà on avui en dia s'hi pot trobar pintura, música, alguna escultura de Bernini, palaus neoclàssics, i la petita església de Nostra Signora del Sacro Cuore que és de planta gairebé quadrada amb tres naus d'igual alçada. Molt a prop està el Campo dei Fiori que té molts turistes i poques flors. És una petita plaça amb un mercat típic i un ambient pintoresc. Marxo cap al Palazzo Farnese mentre un músic toca Over the Rainbow de la Judy Garland. Al palau Farnese, embaixada francesa, no s'hi pot entrar si no és amb reserva i sempre amb visita guiada, a les 3,4 i 5, en italià o en francès.

Estic de mala sort ja que al creuar el Tíber em trobo la Villa Farnesina tancada (tanca a la 1 i és la 1:10) i al costat la Colezione Corsini que els dilluns també tanca. (Un breu comentari respecte els horaris: qualsevol guia posa els dies i hores que obre cada monument o museu, recomano tenir-ho en compte a l'hora d'organitzar-se el viatge o les visites. També dir que els dilluns és el dia més complicat ja que la majoria de museus estan tancats). Després de la meva petita falta de previsió, escalo, i dic escalo perquè la pujada ho mereix, el Gianicolo. Un cop a dalt, dino contemplant la vista de tota la ciutat des del mirador.

Baixo per la Via Garibaldi fins al Tempietto de Bramante que està dins de l'embaixada espanyola, i tot i que està tancat, és veu bé des de la reixa. Segueixo al barri del Trastevere on trobem l'església de Santa Maria in Trastevere, basílica que té tots els capitells i les columnes de marbre; el sostre és d'or i destaca bastant.

Tempietto de Bramante

No tenia clar si visitar les catacumbes o l'EUR pel qual m’he decantat. Aquest és un barri creat per a l'Exposició Universal de Roma l'any 1942. Tracta d'arquitectura feixista i, per tant, el retorn al classicisme és evident degut als edificis monumentals on impera la simetria tant en la urbanització com en l'estètica de les façanes. Posteriorment, Nervi va fer un Palau dels Esports amb motiu dels Jocs Olímpics de 1960 que apareix com element central del barri. Hi ha un gran parc que està en obres. També Nervi va dissenyar l'únic edifici que sobresurt en tot el barri, el Palazzo della Civiltà Italiana que destaca sobretot per la frase que hi té inscrita (Un popolo di poeti, di artisti, di eroi, di santi, di pensatori, di scienziati, di navigatori, di transmigratori).

Si, com jo, teniu 5 dies o menys per visitar Roma, o bé no teniu una relació intrínseca amb l’art, no aneu a l'EUR ja que tot el que resulta tant interessant sobre el paper decepciona en la realitat. D'aprofitable només uns quants museus als que no vaig poder entrar ja que a part d'estar tancats els dilluns, només obren pel matí. El barri és una zona desolada de la ciutat on les distàncies entre qualsevol cosa són considerables i on tampoc s'hi veu en cap moment ningú pel carrer.

Agafo el metro i com està molt ple baixo una parada abans, a Coliseu. A sobre de la boca del metro és on he trobat les millors vistes del Coliseu. Aquí s'acabava el que tenia previst veure avui però encara és d'hora, per tant, consulto la guia i vaig fins a San Pietro in Vincoli on el terra restaurat de marbre xoca amb les columnes jòniques de l'Edat Antiga. Aquí es troba una famosa escultura de Miquel Àngel, el Moisès que guarda la tomba d'un Papa.

De pura casualitat trobo l'església de Santa Pradesse. Just al costat d'una botiga de queviures on acabava de comprar un pot de salsa pesto, hi ha una porta de fusta oberta de bat a bat que deixa entreveure, al fons d'un passadís, una altra porta, també oberta, on encara més lluny hi ha una paret de color daurat amb un mosaic d'or i una capella d'or, quanta opulència!

Un cop a l'hostal descanso un parell d'hores. Està el Gabriel, un noi txec i dos noies que són sueques . Avui toca sopar a la terrassa per 2€. Durant el sopar coneixem a dues americanes de Chicago, la Kyla i la Megan i a dos noruecs dels que no recordo el nom. Després de sopar continuem la xerrada al pub irlandès que hi ha a sota l'hostal. Quan tanquen el bar anem amb el Luigi “The Guru”, que és el cambrer, a un bar amb molta pinta de clandestí. A les 4 no puc més i marxo a l'hostal.

VIATGE A ROMA - Dia 2

La lloba

Dia 2 (21/09)

Em desperto a les 7:30, em dutxo, em faig el dinar i m'agafo l'esmorzar per emportar. En 5 minuts em planto a la zona de la Roma Antiga. Tinc un recorregut marcat per al dia i començo al Fòrum de Trajà que és el més modern de tots els que hi ha. Aquest fou acabat l'any 113 dC i amb la columna de Trajà commemorant la victòria a Dàcia, al Mar Negre. És com un museu inacabat ja que hi ha sales buides sense res. A més estic completament sol. L'edifici està en bon estat, suposo que reconstruït en bona part ja que els maons vermellosos així ho donen a entendre. El millor és la possibilitat de passejar-se per tot l'exterior. De fet des de l'hemicicle s'intueix la multitud que hi ha en les zones més turístiques de la Roma Antiga. També des de l'exterior es pot gaudir de la vista de la Casa dels cavallers de Rodes. Del s.XII, és d'una bellesa estètica impressionant i difícil de trobar en aquells anys de barbàrie.

Com a turista que sóc no em salvo de les multituds i ara em toca aguantar 15 minuts de cua perquè m'acabin donant una entrada gratuïta que serveix per al Fòrum romà, el Monte Palatino i el Coliseu. La recomanació és de visitar primer el fòrum i el Monte Palatino ja que d'aquesta manera us estalvieu les llargues cues del Coliseu. Entrant a mà dreta trobem, entre d'altres ruïnes, l'Arc de Settimo Severo amb el turó del Campidoglio al fons. De la part del fòrum el que més m'impressiona és la Basílica de Massenzio de la que tot i que només en queden 3 arcs laterals, aquests adquireixen unes dimensions tals, que es fa difícil imaginar la basílica sencera. Pujo a la colina Palatina i admiro les vistes de la ciutat. Roma és una de les ciutats amb 7 turons, com San Francisco o Lisboa, i aquest n'és un dels 7. Es pot veure des de la cúpula del Vaticà, el Coliseu, les Termes de Caracalla, fins a lo més proper, que és el Circo Massimo que avui en dia és una pista de footing.

Ruïnes al Fòrum Romà

Baixo fins a l'Arc de Constantí davant del Coliseu i ja només veient la cua m'espanto. Aconsegueixo fer només 5 minuts de cua però dins està ple igual. Quina decepció. És equiparable a la Sagrada Família; una màquina de fer diners que ha perdut el seu valor. Només aconsegueixo aguantar 10 minuts a dins. Trobo un lloc tranquil per dinar davant del Coliseu on ara sí en puc observar tranquil·lament els seus arcs amb els diferents tipus de capitells. Definitivament no m'agraden les multituds.

Les següents en el meu itinerari són dos esglésies, la de Sant Climent i la de San Giovanni en Laterano. La segona és una de les esglésies més grans de Roma i la façana és el més especial de la basílica. Quan surto de San Giovanni em perdo una mica de camí a les Termes de Caracalla que tenen més de 2000 anys d'antiguitat i estan molt derruïdes fent que sigui difícil veure que succeïa allà aleshores. Començo a tancar el recorregut del dia caminant per la vora del Circo Massimo. Pujo un turó fins a la Basílica de Santa Sabina, d'origen paleocristià. Molt a prop de l'església, a la Plaça dels cavallers de Malta, hi ha una petita porta on veig una vintena de persones aglomerades mirant pel forat del pany. Em poso a la cua i espero el meu torn. Quan em toca mirar, acosto l'ull i veig un passadís d'arbustos amb les fulles d'un verd intens que mostren al final de tot la cúpula del Vaticà; aquesta imatge se’m quedarà gravada per sempre. Baixo el turó i arribo a l'església de Santa Maria in Cosmedin a la riba del Tevere on hi ha la Bocca della veritá. Se suposa que si hi poses la mà a dins et concedeix un desig. En aquesta riba del riu i al costat de l'església, hi ha el Fòrum Boari i l'arc de Giano.

Els meus peus estan molt adolorits però encara he de caminar una mica més, el cansament es comença a notar però el meu recorregut segueix fins al Teatre Marcelo que està pujant pel riu al costat de la sinagoga. És particular perquè després de la caiguda de l'Imperi Romà va anar patint petites transformacions com la incorporació de botigues en els seus arcs fins a perdre la seva funció originària. A més a més, s’ha de dir que s’hi havia construït cases fent que fins fa poc no es sabés que aquella zona havia estat un teatre. Aquí m'he trobat amb l'Abel, l'extremeny, i hem xerrat una estona fins que cadascú ha seguit el seu camí.

Teatre Marcelo

Un pont al Tevere

Segueixo caminant pel carrer fins a arribar al peu de les escales del Campidoglio. Quan arribes a la plaça que va fer Miquel Àngel no es pot observar bé la bellesa en les proporcions, és per això, que recomano buscar un lloc una mica elevat per veure-la millor. Al Campidoglio hi ha diverses coses d'interès: per una banda, caminant fins la part de darrere, es pot observar des de dalt el Fòrum Romà. A la mateixa plaça es troba l'entrada dels museus capitolis, repartits en tres edificis que envolten la plaça. Cal destacar l'estàtua de Remus i Ròmul, l'exposició amb restes de l'antiguitat: parts dels fonaments de la casa de Marc Aureli, emperador romà del s.II dC del qual en queda l'estàtua imponent de bronze que es troba a la sala principal dels museus. A l'exposició temporal hi ha quadres de Tintoretto, Tiziano, Rubens o Caravaggio entre d'altres.S'ha d'anar en compte amb les senyalitzacions de la connexió subterrània dels museus ja que no són molt explícites.

La Plaça del Campidoglio

Per observar bé, com deia abans, l'el·lipse de la Plaça del Campidoglio n'hi ha prou amb pujar les escales fins a l'església de Santa Maria in Aracoeli, però en són tantes (124) que gairebé ningú hi puja fent que l'església quedi pràcticament buida. Pel que fa als capitells són tots diferents entre si, característica comuna en l’època ja que s’acostumava a utilitzar els dels temples antics o els trobats en ruïnes; el terra és original i la nau central molt espaiosa. Porto més de 10 hores caminant sense parar. M'aturo només un parell de minuts a la Plaça Venècia (Plaça Catalunya a la barcelonina) per observar-ne la imponent tomba a Victor Manuel II que fou el primer rei de la Itàlia unificada mentre es posa a plovisquejar. Em compro uns trossos de pizza de camí ja cap a l'hostal desitjant arribar per descansar.

VIATGE A ROMA - Les millors fotografies

La cúpula de la Basilica de San Pietro al Vaticà

El Coliseu

El Pantheon

L'Arc de Constantí

Capitell compost a Ostia Antica

VIATGE A ROMA - Intro i dia 1

Fa molts mesos que no actualitzo el blog. És per això que em plantejo aquesta nova etapa (del blog) amb ganes d'esciure més i millor. També en canvio la configuració a una de més sèria i en trec els traductors que són bastant inexactes. En les següents entrades relataré el viatge que vaig fer a Roma a mitjans de setembre del 2008. Per fer l'explicació més planera d'entrada començo amb les xifres del viatge:

Roma 20-24/09/2008

Vol – 103€
Vaig volar amb Clickair i el preu hagués pogut ser més baix si hagués escollit uns altres horaris però per aprofitar més el temps vaig anar al matí i tornar a la nit.
Allotjament – 76€
Situada al centre de la ciutat la Casa Olmata és un dels hostals més econòmics que vaig trobar (19€/nit). A més els comentaris penjats a Internet eren positius. Amb el preu hi anava inclòs l'esmorzar (per emportar) i l'habitació de 7 persones (amb bany propi). L'idioma vehicular, l'anglès. Tenia una terrassa amb vistes de la ciutat on hi havia els fogons per cuinar. Cada dos nits es feia un sopar vegetarià a la terrassa pel preu de 2€. Això era el millor de l'hostal ja que a més de menjar per un preu irrisori podies conèixer gent de tot el món.
Despeses – 110€
Vaig reduir les despeses caminant molt, preparant-me el dinar de cada dia abans de sortir i sopant o bé a l'hostal o bé trossos de pizza a pes. Les hagués reduït encara més si no hagués entrat al tresor del vaticà que, en la meva opinió, no valia la pena i no m'hagués comprat un candau que després no vaig utilitzar.
Total gastat – 289€
Gastat/dia – 37.2€-
Gastat/dia (vol inclòs) – 57.8€

*Cal tenir en compte que un viatge amb tantes visites a llocs d'interès com el que em disposo a explicar m'hagués sortit bastant més car si no fos perquè els estudiants d'arquitectura de la UE tenim (a Roma) l'entrada gratuïta a tot arreu. És bo informar-se dels descomptes disponibles.

Altres dades
Hores caminades per dia: 11
Climatologia: Va ploure un dia. Fred a les nits i clima temperat durant el dia.
Fotografies realitzades: 1152
Les podeu trobar a FOTOGRAFIES


DIARI

Dia 1 (20/09)

Arribo a l'aeroport de Fiumicino a les 11:45 després de gairebé dues hores de vol i com no he facturat surto directament en busca del tren que em porti al centre. Costa 5.5€ i va en direcció Roma Tiburtina parant a tot arreu. Jo em baixo a Roma Ostiense que és on puc fer el transbord més ràpid fins a l'hostal. Aprofitant que a la zona hi ha un parell de coses que m'interessen surto al carrer i em trobo al davant de la piràmide de Caio Cestio que és una tomba romana a la egípcia. Volia visitar les obres del Mercato generale de Koolhas però encara no han començat. Compro el menjar que em faré per dinar els següents dies (pasta, salsa, carn, aigua i xocolatines) i ja per fi arribo a l'hostal.

Deixo la motxilla que ja pesava i me'n vaig a Ostia Antica. Es tracta de l'antiga ciutat portuària de Roma i es troba a uns 15 quilòmetres al sud d'aquesta. Actualment són unes ruïnes arqueològiques. És un lloc tranquil on els arbres tenen una dimensió descomunal i es pot visitar l'antiga ciutat sense aglomeracions. És gegant. En destacaria l'amfiteatre i que hi ha carrers que et poden fer imaginar com seria la vida fa 2000 anys. Després de caminar-hi durant 3 hores estic rebentat.

Quan torno a l'hostal conec a alguns companys d'habitació; l'Abel que és extremeny, el Gabriel de Canadà i dos aussies dels que no recordo el nom. Amb ells 4 m'assec a sopar a la terrassa, i és que un sopar per 2€ a l'aire lliure sempre ve de gust. Amb l'Abel i el Gabriel anem a veure el Coliseu. Està il·luminat i és tot per nosaltres, increible. Després d'un dia força llarg a les 12 ja sóc al llit.