Istanbul, la ciutat dels gats

La setmana passada, en motiu del meu aniversari vam anar a Istambul. Des de Bucarest es tarda 19 hores anant en tren o 13 en bus. Vam escollir el tren perquè vam pensar que era la opció més còmoda ja que a part de deixar-te al centre de la ciutat, on solia arribar l'Orient Express, et dona més llibertat de moviments.

Va ser un xoc passar de la ciutat dels gossos i les esglésies, on vivim ara, Bucarest, a la ciutat dels gats i les mesquites. Miréssim on miréssim sempre n'hi havia. Ens vam fer un tip de caminar per la ciutat i d'entrar a algunes de les mesquites més importants, com la Mesquita Blava, i d'altres no tant conegudes com  la Mesquita de Rustem, obra de Sinan. També vam passar moltes estones observant els gats, apropant-nos-hi i acariciant-los. Però la ciutat no és només gats i mesquites, si no que té molt més.

Després d'uns petits problemes amb l'alberg vam acabar "accidentalment" allotjats al barri de Pera el més bohemi i europeu de la ciutat, on hi ha la famosa Torre de Galata; la torre dels genovesos de la ciutat que va ser la única que es va salvar de la conquesta de Constantinople l'any 1453. Aquest barri és on hi ha les botigues més eclèctiques, els bars i restaurants més "de moda" (i algun dels més interessants també) i el carrer comercial amb més encant de la ciutat. Ens vam perdre moltes tardes caminant pels carrers de la zona i possiblement és la zona de la ciutat que més ens va agradar.

Una altra àrea d'Istambul que podríem recomanar a tothom és la part asiàtica de la ciutat; Üsküdar. És aquí on vam descobrir l'autèntica ciutat lluny de la mirada dels turistes. Com la gent feia la seva vida al carrer, amunt i avall dels turonets, un cop més, això si, envoltats de mesquites. Fins i tot ens van convidar al convit d'un casament al que no vam assistir per vergonya. Si que vam poder veure part de la cerimònia, amb tots els homes asseguts o agenollats damunt les catifes i dos Imans cantant l'Alcora.

L'Islam és omnipresent a tota la ciutat, però també hi és present, en menor mesura, Bizanci o el que en queda de l'Imperi Romà d'Orient. Les fites més representatives són l'arxiconeguda Santa Sofia, la Cisterna de Yerebatan i la "mesquita" de Kariye. Les tres, que tenen més de 1500 anys d'antiguitat, són espectaculars ja sigui per la grandiositat de l'obra o per la brillantor dels seus mosaics religiosos realitzats amb pa d'or. Són imprescindibles en una visita a la ciutat. Sobretot la Kariye, que és la que queda més amagada al turisme ja que és la més allunyada del centre de la ciutat.

I per descomptat, no vam oblidar-nos de fer unes bones passejades pels Bazars. Tot i no anar de compres, els habilidosos venedors van aconseguir que sortíssim del Bazar de les espècies amb mig quilo de Delícies turques (uns dolços a base de mel) i tres tipus de te diferents.

Van ser quatre dies amunt i avall per tota la ciutat. Amb més pluja que sol però no per això una escapada desaprofitada. Vam menjar de tot. Potser el més bo va ser un sopar a Pera en un restaurant on feien un plat de kebap molt especial o la patata farcida al forn "kumpir". També vam gaudir observant la vida al carrer amb totes les botigues i la vitalitat de la gent de la ciutat. Un dels millors llocs per gaudir d'aquesta vida al carrer era possiblement el Pont de Galata on es posaven tots els pescadors dia i nit i hi havia paradetes de menjar a banda i banda, o també, l'Istiklal Caddesi al barri de Pera, una espècie de Portal de l'àngel però molt més llarg.

Així, amb quatre dies exprimits vam marxar d'Istambul en el nostre particular Orient Express. Un vagó de segona classe amb capacitat per a 90 passatgers en el que viatgem pràcticament sols; nosaltres dos i el revisor.

Xina

Estada: 32 dies

Destins: Beijing, Kaifeng, luoyang, Xi'an, Chengdu, Dali, Lijiang, La Gorja del Tigre, Yangshuo, Guilin, Guangzhou i Hong Kong

Moneda: 1Yuan = 0.12€ o 1€ = 8.5Yuan / 1 HK$ = 0.1€ o 1€ = 10 HK$

Despeses: 5540Yuan (651.7€) - 191Yuan/dia (22.5€/Dia) (Xina)
667.8 HK$ (67€) - 333.9 HK$/dia (34€/Dia) (Hong Kong)

Estada: 32 dies
Destins: Beijing, Kaifeng, luoyang, Xi'an, Chengdu, Dali, Lijiang, La Gorja del Tigre, Yangshuo, Guilin, Guangzhou i Hong Kong

Moneda: 1Yuan = 0.12€ o 1€ = 8.5Yuan / 1 HK$ = 0.1€ o 1€ = 10 HK$

Despeses: 5540Yuan (651.7€) - 191Yuan/dia (22.5€/Dia) (Xina)

667.8 HK$ (67€) - 333.9 HK$/dia (34€/Dia) (Hong Kong)

Hem passat un mes a Xina. Des de Beijing fins a Hong Kong recorrent l'interior del país. Ens hem mogut sobretot amb tren, viatjant en llitera dura, econòmic però còmode, i és una experiència que la podem recomanar a tothom. És la manera més senzilla de moure's pel país sense arruïnar-se. Un dels aspectes que més ens ha agradat ha estat poder viure de prop la vida als barris, els mercats, la gent pel carrer anant a la seva; el que menys, possiblement la Xina turística.

Si bé hem pogut gaudir de llocs que encara no els ha descobert la marabunta com Kaifeng, o el barri musulmà de Xi'an la majoria de llocs d'interès estan a rebentar de turistes xinesos i es fan difícils de gaudir. N'hi ha uns quants que tot i estar plens de gent, són tan especials que recomanem molt la seva visita, sobretot si s'hi va ben d'hora abans que la resta de turistes; Els que més ens van impressionar van ser els Guerrers de Xi'an, el Gran Buda de Leshan i les muntanyes càrstiques de Yangshuo al riu Li.

Juntament amb Yangshuo, un paisatge espectacular, l'altre paisatge de primera que hem pogut viure a Xina ha estat la Gorja del Tigre, on una cansada caminada de 2 dies permet gaudir de la naturalesa en el seu màxim esplendor.

Xina no només és paisatges i ruïnes d'interès turístic. també hi juguen un paper molt important i interessant les ciutats. Ens quedem amb Beijing i Hong Kong. La primera, tot i tenir els seus punts febles, com ara la contaminació (smog), el calor sufocant de l'estiu o la gentada en els punts més "impressionants", és un ciutat vital, amb una bona xarxa de transport públic i infinitat de racons per perdre's. Els millors? Doncs un sorprenent Districte Artístic 798, un ànec a la pequinesa inigualable i la construcció més gran de l'home en tota la humanitat, la Gran Muralla Xinesa (un secret: Huangshan).

Hong Kong, a l'altre extrem, l'última ciutat de "Xina" que vam veure va ser un xoc. Després d'un mes al país arribem a una ciutat que no té res a veure amb tot el que havíem vist en anterioritat. La primera reacció: Això no és Xina. Ni per lo bo ni per lo dolent. És una ciutat cara, sorollosa i vertical que d'alguna manera aconsegueix atrapar-te. Amb un skyline omnipresent, marisc com a menjar tradicional i una vitalitat només comparable a Nova York és una delícia per al viatger.

Per dos de nosaltres Xina ha estat l'últim destí del nostre viatge, possiblement el més significatiu. I és que Xina no deixa indiferent a ningú. Podríem arribar a la conclusió de que Xina, són moltes Xines. És un país plural on conviuen més de 50 ètnies diferents en un dels territoris més extensos del món. Ens esperàvem un país en creixement, bastant econòmic i ens hem trobat a la primera potència mundial, on no hi ha gangues i si ets turista encara menys. També hem pogut alegrar-nos la vista amb la seva gran riquesa natural i cultural i, sobretot, omplir la panxa amb una de les gastronomies més variada, saludable, gustosa i abundant.

Hi tornarem.

Episodi 16 - Hong Kong

El Gran Viatge

El Gerard, el Matc i l'Oriol acaben de començar un viatge per Àsia i més enllà. Durant els propers mesos explicaran les seves experiències a Gran Viatge. De moment estan a Malàisia on han assistit al Gran Premi a Sepang.

 

Brasov

El següent destí d'aquesta escapada per Transilvània era Brasov, una de les ciutats més importants de la zona. Ens hi esperaven l'Adina i el Mircea, una parella romanesa de 50 anys amb qui havíem contactat mitjançant Couchsurfing. Vam tenir sort i ens van recollir amb el cotxe quan anaven al mercat central de la ciutat. Vam fer la compra pels 3 dies que ens hi estàvem i vam gaudir molt amb tots els productes frescs que hi havia en aquell mercat. Fruita, verdura, ous, llet... i formatge, que és la nostra perdició.

A casa seva teníem una habitació i un ordinador per a nosaltres sols i compartíem el bany i la cuina amb el pare del Mircea. Quan vam estar instal·lats vam sortir a menjar algo que estàvem famolencs no sense abans entrar a la missa de l'Església Ortodoxa del barri d'Schei. Les decoracions de les esglésies ortodoxes no deixen de sorprendre'ns. A prop, hi havia un restaurant que es deia Casa Romaneasca i que tot i que no era el millor que em tastat oferia unes suculentes carnati, o salsitxes que estaven per llepar-se'n els dits.

Tot i el mal temps, a la tarda vam agafar el bus fins a Poiana Brasov, un Resort de Muntanya / Estació d'esquí en el que, al no ser encara temporada, vam poder caminar una estona muntanya amunt. Com plovisquejava, vam decidir tornar cap a Brasov on vam passejar per els afores del centre.

Ja l'endemà vam decidir anar a una de les atraccions més famoses de Romania, el castell de Bran. Aquest castell, a vegades mal nombrat Castell del Dràcula encara que no hi té gaire a veure, és una fortificació medieval reformada dalt d'un petit penya-segat que servia de pas fronterer entre Valàquia i Transilvània. Del castell, en perfecte estat, ens va sorprendre la seva magnitud. Per veure'n totes les sales vam tardar gairebé 3 hores. Vam allunyar-nos una mica del castell per a tenir-ne una millor perspectiva i com ja se'ns feia tard, vam comprar un formatge i vam tornar a Brasov a descobrir una mica la ciutat.

En aquest segon dia de passeig per la ciutat, ens vam apropar més al centre vorejant l'antiga muralla que servia als saxons i als magiars, a part de protecció, per a impedir l'entrada als vilatans romanesos de la zona. I d'aquí, cap a casa a descansar.

En l'últim dia del nostre viatge per aquesta pintoresca regió de Romania teníem moltes possibilitats per a fer excursions per la zona. El Parc Nacional de Piatra Craiului, fer una caminada per les muntanyes de Bucegi, visitar la ciutat de Sinaia o visitar una altra església saxona tal i com havíem fet a Biertan. Ens vam decantar per l'última opció, concretament per la fortalesa se Prejmer, patrimoni de la UNESCO.

Prejmer ens va encantar. No sabíem què ens hi trobaríem i vam descobrir una petita ciutat fortificada en forma de rusc al voltant d'una antiga església que ens va semblar molt mística donada la seva decoració neutra i la seva buidor interior. Visitar aquesta antiga fortalesa va ser molt gratificant i ens va aportar un munt d'idees en quant a l'arquitectura.

Volíem acabar el nostre viatge amb una fita memorable així que després de passejar-nos pel casc antic de Brasov vam assistir al concert d'orgue de l'Església Negra, la més famosa de la ciutat. Aquesta omnipresent construcció ennegrida per un antic incendi és espectacular tant per dins com per fora. Això si, el que més ens va agradar òbviament va ser la bona acústica de la nau. El concert va durar només 30 minuts però va suposar tot un seguit de sensacions noves per a les nostres orelles.

Aquella nit, vam tenir una interessant conversa amb l'Adina que ens va explicar molts dels seus viatges per Europa, ens va recomanar un munt de llocs on anar i també com n'havia estat de difícil la vida durant els anys de la dictadura de Ceaucescu.

Al matí següent ens allunyàvem de la ciutat al pas lent del tren Personal que ens tornava a casa. 4 hores per recórrer 160 km. 4 hores per assimilar tots els paisatges espectaculars, les antigues esglésies, tant les fortificades com les ortodoxes o les protestants, els carrerons amb cases tradicionals, el menjar...

Si visiteu Transilvània, estem segurs que us sorprendrà.

Sighisoara + voltants

Vam iniciar el nostre viatge des de Bucuresti, on vam agafar un tren accelerat (bastant directe i ràpid). Poc a poc vam veure com el paisatge es transformava i com deixàvem enrere les terres planes de Valàquia per endinsar-nos a la frondosa Transilvània. Passats els Alps Romanesos vam veure com el paisatge canviava i es tornava més verd i suau. Les ciutats grises deixaven pas als poblets amables i pintorescos. Tot el que vèiem semblava tret d’un conte antic del segle XIX. Les casetes de pedra i fusta, la palla acumulada en una muntanya, els carros de cavalls, els animals... ens vam submergir en aquest món i llavors vam arribar a Sighisoara.

Ja des del tren vam poder percebre el seu perfil elegant i agosarat. Les punxes de les esglésies gòtiques s’elevaven turó amunt i dominaven tot el poble. Un cop allà vam localitzar fàcilment el nostre alberg (Nathan’s Villa Hostel, barat, net i molt ben equipat) i ens vam posar a voltar. De seguida vam percebre la presència dels gitanos, molt més visible que a Bucuresti. A Transilvània els gitanos viuen als afores dels pobles, en barraques enmig del fang, sense serveis mínims i en condicions higièniques deplorables. No obstant, durant el dia van i vénen amunt i avall amb els seus carros tirats pels cavalls, viatjant als trens personal (els trens lents i barats que paren a totes les estacions) d’un poble a l’altre per vendre les seves mercaderies, venent verdures a les parades del mercat... són l’ànima de Transilvània.

Com definir Sighisoara? Jo la definiria com la perfecta harmonia entre el camp, la història i la bellesa. Sense perdre el seu caràcter de poble petit i personal amb les seves casetes i el bosc a tocar dels barris, posseeix un dels centres històrics més espectaculars que hem vist mai. La ciutadella i el casc antic estan perfectament conservats i contenen una gran varietat d’esglésies gòtiques i d’edificis medievals del segle XV. S’hi percep fortament la cultura saxona, com a tota Transilvània, ja que els saxons van conquerir aquesta terra i hi van viure durant molts segles. El resultat de tot això és el llegat en forma d’esglésies fortificades, castells o cementiris alemanys que es pot trobar en qualsevol poble de la zona. A Sighisoara hi vam estar molt a gust amb els nostres amics Nils i Katrin. És una ciutat perfecta per caminar ja que les distàncies no són gaire grans, el millor que es pot fer es perdre’s pels seus carrerons i anar més enllà del centre, visitar els barris esquitxats de casetes que s’ubiquen harmònicament en els turons o passejar al llarg del riu quan la lluna està a dalt del cel. Per menjar, vam gaudir més d’una nit al restaurant Rustic, on per preus molt assequibles es pot degustar la millor cuina tradicional romanesa.

A part de Sighisoara s’han de visitar també els poblets del voltant tots ells, igual que Sighisoara, declarats patrimoni de la humanitat. S’hi pot arribar amb el tren personal fins a Medias i després agafant de d’allà un autobús. Una altra opció és anar-hi en bicicleta des de Sighisoara com per exemple el poble d’Apold. Anar-hi representa una magnífica excursió per carreteres secundàries visitant pel camí altres poblets encantadors. Nosaltres però vam triar anar a Biertan. Per anar-hi vam agafar el tren fins a Dumbraveni i des d’allà vam recórrer 2 km a peu amb una gitana molt simpàtica i 8 km en cotxe amb un hongarès molt amable. A Biertan ens vam quedar literalment sense respiració de tant bonic com era. És un poble molt autèntic on el temps ha quedat aturat. L’església fortificada és senzillament perfecta i commovedora. S’eleva damunt del turó envoltada per una triple muralla, als seus peus s’hi estenen tot de casetes amb horts, animals, palla, flors... realment algo preciós i impossible de veure en cap altre lloc que no sigui Transilvània. Els camperols, les senyores amb mocadors i els homes amb barret i mostatxo, els gitanos, els hongaresos, els cavalls, els carros, els nens de pell fosca amb els ulls verds, les vinyes... tot era massa per a nosaltres, aquell lloc desprenia pau i harmonia. Biertan va ser potser la visita més bonica i màgica de tot el viatge. Si aneu a Transilvània no deixeu de visitar Sighisoara i els voltants. Si algun dia em perdo, busqueu-me allà.

Episodi 15 - Yangshuo i Guangzhou

Episodi 14 - Lijiang i la Gorja del salt del Tigre