07 de febrer 2010

Més no es pot veure

Dia 4, 5/2, Florència

Florència és una ciutat petita però que té un munt de coses a veure. Crec que amb 3 dies n'hi ha suficient per a visitar-la una primera vegada però jo m'he pres el viatge amb molta calma i he estat llargues estones carregant les piles i m'hi he quedat un 4t dia. En aquest últim dia a la ciutat he intentat veure tot el què em faltava, que no era pas poc. Després d'avui puc dir que ho he vist gairebé tot.

A primera hora, i molt a prop de l'hostal, he anat al Museu/convent de San Marc on es troben pintures i frescos de Fra Angelico, un frare del convent que va adquirir cert renom com a artista durant el renaixement.

En un recorregut que m'ha dut de nord a sud de la ciutat la següent parada ha estat les Cappelle Medicee, o altrament dites Capelles Medicci, que és on hi ha les restes funeràries d'aquesta històrica família de la ciutat. L'esplendor de la família es pot veure a l'Església de San Lorenzo on Michelangelo va projectar la nova sagristia.

Ahir no vaig tenir temps de visitar el Palazzo Vecchio, al costat dels Uffizi, i per això estava a la llista de "coses" pendents. En aquest palau ha estat, després de 4 dies sense parar, quan he començat a estar-ne una mica tip de tant art amb motius religiosos i al final, el què m'he mirat amb més deteniment ha estat la Sala del mapes on n'hi havia de molt antics i ben curiosos.

I d'aquí a l'altra banda del riu pel Ponte Vecchio per arribar fins a l'Església de Santa maria dil Carmine on hi ha la famosa Capilla Brancacci de brunnelleschi amb frescos de Masaccio i Masolino. Poca cosa més. He dinat un entrepà amb embotit recent tallat en una xarcuteria i m'he dirigit, sota la pluja, a l'última parada del dia i de la ciutat, el Palazzo Pitti on he tingut sensacions contradictòries. Per una banda, la galeria d'art modern més fluixa que he vist mai. Per l'altra, una galeria palatina que per mi, és de lo millor de la ciutat. Una exposició d'obres robades i recuperades, sales de les famílies nobles que havien habitat el palau i una col·lecció gens menyspreable d'art renaixentista; una joia.

He tornat a l'hostal i, per sort, ja no estava sol. Havien arribat 3 argentins que estan passant un temps a Roma aprenent Italià. Amb ells he compartit el sopar i una bona xerrada futbolística sobre jugadors argentins com Saviola, Riquelme... i molts d'altres.

1 comentari:

  1. Defineixen a Florència, pel viatger, el tempestuós passat -los Medeci, ...-, el seu esplendor renacentista -Fra Angelico, Giotto, Botticelli, Miguel Àngel, Donatello, Brunelleschi ..., i el seu vital present -els sorolls i els olors dels seus carrers plens de gent, l'Arno, els ponts, ...

    ResponElimina