La capital de l'imperi maia

Dies 43 i 44 - 30 i 31/7 - Tikal

Aquestes són les últimes ruïnes que visito a Mesoamèrica. I com no podia ser d'altra manera, m'he deixat les millors per al final. Tikal, al Petén, la regió més gran de Guatemala, va ser durant molt de temps la ciutat maia més important rivalitzant amb Palenque, a Mèxic, o Copán a Hondures. Aquest passat esplendor, es tradueix avui en dia a una zona arqueològica immensa envoltada de densa selva i una variada fauna que fan de la visita una experiència única.

Per arribar amb transport públic la cosa estava ben difícil així que vaig haver d'agafar un shuttle de la companyia San Juan Travel Agency que té com un monopoli del transport a la zona. Arribant a Tikal cap a les 4 després d'una hora de viatge vaig anar a visitar el parc fins a les 6, l'hora de tancada. Simplement una ullada ràpida per a tornar-hi demà (el ticket comprat passades les 3 de la tarda és vàlid a l'endemà, això sí, el preu, 150Q (uns 13.5€) és una barabaritat).

He passat la nit en una tenda de campanya al Jaguar Inn. Allà te'n poden proporcionar una o si duus la teva t'hi pots instal·lar. Volia veure la sortida del sol però com no obrien fins les 6 i el sol aquí surt a les 5:45 no he arribat a temps. S'hi pot entrar abans amb un caríssim tour organitzant o amb un, igual de car, soborn al guarda de seguretat. Això sí, el sobron està ben jerarquitzat. Hi ha un preu per a quedar-se a dormir a dins de les ruïnes, un preu per a entrar de matinada... tot té el seu preu.

En fi, que jo m'he llevat a les 5:45 i he entrat a primera hora a la zona arqueològica. Com és molt molt gran tot i haver-hi bastant gent te'ls trobes amb comptagotes. Això sí, diuen que només estan desenterrats i restaurats el 13% de tots els temples de la ciutat. També, com a curiositat, on avui hi ha jungla i edificis milenaris, quan la ciutat estava en ple funcionament no hi havia ni un sol arbre pel mig. Els arbres que hi ha actualment, tenen com a molt, 300 anys; 700 menys que els edificis més nous.

El que fa especial a Tikal, en part, és la seva extensa fauna. És molt molt fàcil de veure animalons o, com a mínim, de sentir-los a tothora. Jo he vist zipotes, galls d'indi, tucans, esquirols, monos, falcons, altres ocellets, orugues, llagostes... Un munt vaja. També s'hi troben unes quantes espècies de serps verinoses, jaguars, pumes i panteres negres. A aquests no me'ls he trobat pas per sort.

Després de estar-me caminant per la selva unes 6 hores no podia més i estava reventat així que he agafat el shuttle de tornada a Flores d'on demà sortiré en direcció a Rio Dulce. Per cert, el món es tant tant petit que a l'hostal on m'estic hi dormen 4 catalans que estudien arquitectura a l'ETSAB com jo.

Quants km porto?

Dia 42 - 29/7 - En ruta cap a Flores

Com veieu em passo moltes hores amunt i avall viatjant com el nom del blog indica. Porto molts quilòmetres a les esquenes així que he decidit proposar un petit repte. No disposo de Google Earth ni d'altres mètodes per a comptar els quilòmetres que porto recorreguts. La idea és que algú compti la distància que he recorregut des que vaig aterrar a Cancun fins a arribar a Flores. El primer que deixi un comentari amb la distància aproximada (ex. 6700km a la centena crec que està bé) obtindrà un PREMI de la seva elecció (bàsicament algun tipo de souvenir que li faci especial gràcia).

Avui. Doncs un altre dia en microbus. Avui he fet el trajecte de Lanquín fins a Flores des d'on demà visitaré Tikal, les ruïnes més importants de Guatemala i unes, diuen, de les més impressionants de tot l'imperi maia. Hem sortit a les 8 del matí i hem arribat a les 5 de la tarda només quedant temps per a donar una volta per el poble en construcció, tot en obres, de Flores i fer un sopar de comiat amb el Nico que torna a Mèxic.

Fins ara estava viatjant al dia a dia. Ara seguiré més o menys així però tinc ja comprats els vols que em restringiran una mica el recorregut. Per l'actual situació d'Hondures he decidit comprar un vol de Guatemala a Nicaragua i surto del país el dia 6. Un cop allà tindré 33 dies per a visitar Nicaragua, Costa Rica i potser el nord de Panamà, tot depenent del temps. El dia 8/9 volo de San José fins a Nova York on m'estaré 3 dies abans de tornar a casa.

Un banyet a Semuc Champey

Dia 41 - 28/7 - Lanquín i Semuc Champey


A només 10km de Lanquín hi ha les piscines naturals de Semuc Champey. Des de l'hostal on m'estic ofereixen tours per 165Q que és com 15 €. Com és massa car per a mi decideixo que me n'hi vaig pel meu compte. He agafat un Pickup tant d'anada com de tornada i he pagat l'entrada. M'ha sortit a meitat de preu.


Per a fer els 10km es tarda com una hora perquè és un camí de cabres. Allà et trobes amb 5 o 6 piscines esglaonades d'aigües transparents. Com fa calor l'aigua, ben freda, senta de meravella. El problema és que si t'hi estàs tot el dia i et poses poca crema, com jo, t'acabes cremant l'esquena. I ara em fa mal i la tinc tota vermelleta. Si ho sumem a les mossegades que tinc per tot el cos la meva pell és un festival.


Allà a Semuc Champey també es pot caminar per la jungla fins a arribar al mirador des d'on he fet la segona foto. S'obtenen unes vistes panoràmiques de totes les piscines.


A Lanquín i als voltants hi ha un munt d'activitats més a fer però totes són per a butxaques més fondes. Pots explorar coves fosques a la llum d'una espelma, coves amb ratpenats, fer ràfting a 50US$... i tot es contracta fàcilment des de qualsevol hostal. Pel que fa a mi em toca dirigir-me cap al Petén, al nord del país.

Sobre els transports i les carreteres guatemalteques

Dia 40 - 27/7 - En ruta cap a Lanquin

Al despertar-me avui ja sabia que m'esperava un llarg dia. De Chichicastenango al meu destí, Lanquín, no hi hauria més de 200 Km i l'aventura ha durat unes 12 hores. He hagut d'agafar 4 microbusos i m'ha donat temps, per fi, d'acabar-me el llibre que m'estava llegint.

Per resumir una mica el trajecte dir que ha estat de Chichi a Quiché a Uspantán a Cobán i, finalment, a Lanquín. A estones molt apretat, a estones molt còmode, a estones bona carretera, a estones cami de cabres. Però és el que hi ha. Guatemala no és precisament un exemple de bones carreteres. I, per arribar d'un punt A a un punt B que disten 1cm en el mapa t'hi pots tirar la tira d'hores. A més, per temes de seguretat, suposo, no es pot viatjar de nit i tot el transport es limita a les hores amb sol perdent així, el viatger, dies sencers tancat en 4 parets d'una destartalada furgoneta.

Aquesta és una altra. Res de luxoso busos com a Mèxic. Aquí el que es porta són els Chicken Buses a les carreteres principals al centre del país i els microbusos al resta de llocs. Dir que aquests microbusos són les típiques furgonetes que a Europa venen amb 8 o 9 seients de sèrie. Aquí hi seuen fins a 20 persones.

Simplement 4 curiositats d'un altre dia que m'he passat a la carretera.

Chichicastenango

Dia 39 - 26/7 - Chichicastenango

El Nico i jo ens hem llevat a les 6 per a poder agafar el shuttle que ens duia al mercat de Chichicastenango. Aquest mercat és, possiblement, el més famós de tot Centreamèrica. Aquí s'hi ajunten els locals amb tots els estrangers que busquen comprar artesanies. El mercat es celebra cada dijous i diumenge i s'hi pot trobar de tot des de menjar, roba, joies, fins a les nombrades artesanies.

Jo, que viatjo molt lleuger d'equipatge, he decidit que avui era el dia de despilfarrar en records i souvenirs i m'he passat el dia gaudint del regateig a totes les tendetes. Crec que al final he aconseguit bastant bon preu tenint en compte el panorama. La majoria de turistes escampa la boira cap a les 2 quan s'acaba el mercat i es perden l'espectacle de després. Quan ja està la cosa més tranquil·la és quan s'obren totes les paradetes de menjar a la zona i pots menjar la mar de bé a preus ridículs.

No tot són coses agradables. Avui m'he quedat a dormir a un hostal que es deia El Teléfono. (Aquí el Nico i jo ens hem separat ja que ella tornava a Antigua però amb l'esperança de retrobar-nos l'endemà). La cosa és que aquest hostal, o cuchitril, era el pitjor en què havia estat fins a la data. No contents amb això, a l'habitació m'han donat la benviguda tots els bitxets deixant-me un centenar de mossegadetes per tot el cos que piquen una barbaritat.

Unes quantes fotos de Guatemala

Crema crema

Dia 38 - 25/7 - Pacaya a Antigua

Del llac Atitlán hem anat a San Pedro on passem la nit per anar demà al mercat de Chichicastenango. L'objectiu era de pujar al volcà Pacaya. I ha costat, però ho hem aconseguit. La cosa és que els tours sortien a les 2 i nosaltres hem arribat a la 1 a Antigua i havíem de trobar un caixer, un lloc per dormir, un lloc on venessin el tour i algo per menjar. Al final ens han sobrat 2 minuts.

Total que ens hem muntat a la furgo i cap al Pacaya falta gent. La excursió ha estat maca. Es tarden dues hores per arribar fins a dalt i ha estat especialment divertida ja que estava plovent a bots i barrals, el camí era de fang amb merda de cavall. Però ha valgut molt la pena. Un cop a dalt arribes en una zona on hi ha com un centenar de turistes admirant tots el mateix; el riu de lava. És impresionant i, de moment, la millor experiència del viatge.

Després de torrar uns quants marshmallows ha tocat baixar. La baixada ha estat divertida ja que al primer amb tota la sorra volcànica he acabat tenint sabates a les pedres i després quan ja era fosc i havíem d'anar amb llanternes era impossible esquivar les merdes de cavall amb lo que les sabates n'han patit les conseqüències.

Quines vistes!

Dia 37 - 24/7 - San Pedro la Laguna

A San Pedro hi ha un munt d'activitats a fer. HI ha volcans, muntanyes, excursions a peu, a cavall, kayaking, etc. Avui amb el Nico hem decidit fer dues activitats que ens han donat un dia genial. A primera hora del matí hem contractat un guia, l'Eric, que ens ah dut fins al capdemunt de la Nariz del Indio, una munatanya que té perfil d'indi i a la qual s'hi arriba després de caminar una hora i mitja per un camí amb bastanta pendent. Ara bé, les vistes des de dalt de tot són increibles. Ho podeu veure bé en el vídeo. Volcans, el llac Atitlán, els poblets.

Un cop a baix ja era l'hora de dinar així que l'Eric ens ha dut a un comedor on servien una comida rápida consistent de llom, frijoles, arroç, avocat i tomàquet. Boníssim i tot per 20 Qtz. Com la caminada ha durat 5 hores hem decidit que ens mereixíem un premi i hem anat a llogar uns kayaks. Hem passat la tarda remant, nedant i prenent el sol així que millor impossible.

A l'hora de sopar hem conegut a una parella d'israelites que ens han portat a un restaurant que estava ple d'israelites i on servien plats israelites. Curiós que a San Pedro hi hagi algo així, com si hi hagués un poble a Tailàndia que està ple de catalans i on et pots fotre un pa amb tomàquet. Jo he pres un Jerusalem Mix que portava com bistec, fetge i ceba servit en un pa de pita.

Chicken Bus

Dia 36 - 23/7 - Tapachula a San Pedro la Laguna

Al bus cap a Tapachula he conegut al Nico, un suís que porta a Mèxic gairebé 6 mesos treballant a un hotel de Playa del Carmen. De seguida hem congeniat i hem decidit que passaríem uns dies plegats. Així que un cop hem baixat del bus ens les hem ingeniat per arribar al nostre destí del dia, San Pedro.

Després de passar 13 hores en un bus fins a Tapachula, hem agafat un colectivo fins a la frontera. Un cop creuada la frontera hem compartit un taxi fins a la ciutat del Carmen. Allà, hem agafat un Chicken Bus fins a San Marcos. D'allà, un altre que anava en direcció a Guatemala City baixant-nos en mig de la carretera. Aquí, hi havia un tercer que ens ha dut fins a Sololá i d'allà el quart, fins a Panajachel.

De Panajachel que està a la riba del llac Atitlán hem agafat una llanxa motora fins al nostre destí final, San Pedro. Més o menys així ha sigut el nostre dia. Cal dir que tot i que no hem fet res d'especial ha estat tota una experiència que dificilment oblidarem.

Els Chicken Buses són antics autobusos escolars dels EUA que els han pintat de coloraines i serveixen com a transport oficial arreu del país. Tot i tenir unes 40 places s'emplenen i arriben a portar 60 persones asseient-se'n 6 a cada fila. Com a curiositats, dir que la gent és molt porca ja que tiren tots els papers i els plàstics per la finestra, també que es té servei a domicili ja que cada cop que s'aturen pujen 25 venedors oferint-ne els menjars més suculents. Sense oblidar-nos que cada conductor porta un petit Michael Schumacher a dins i que les aturades són continues, i llargues, ja que estan asfaltant totes les carreteres en un tram o altre.

Mèxic

Estada: 27 dies

Recorregut: Tulum - Chichen Itzá - Mérida - Campeche - Palenque - San Cristóbal de las Casas - México DF - Puebla - Guadalajara - Oaxaca

Moneda: 1 Peso Mexicà = 0.053 € o 1€ = 18.9 MXN (21/7)

Despeses: 10743 Pesos (569.4€) - 398 Pesos/Dia (21€/Dia)


DADES

Allotjament: 2170 Pesos (115€) - 80.4 Pesos/Dia (4.26 €/Dia)

- Tulum (2 nits), The Weary Traveller Hostel - 100 pesos en dormitori de 6. Molt bon ambient però matalassos incòmodes. Esmorzar inclòs. Bus gratis a la platja.
- Chichen Itzá, Pisté (1 nit), Hotel Pyramide Inn - 50 pesos en zona d'acampada. Nit al ras ja que no teníem tenda. No recomano passar-hi la nit ja que no hi ha res més que les ruïnes.
- Mérida (2 nits), Nomada's Hostel - 105 pesos en dormitori gran. Esmorzar inclòs. Tenia piscina i amb el calor s'agraeix. Molt estrictes en quant a horaris.
- Campeche (1 nit), Monkey's Hostel - 100 pesos en dormitori de 6. Esmorzar inclòs. No vaig estar-hi gaire però a destacar l'excelent localització, al mateix zócalo.
- Palenque, El Panchán (2 nits), Jungle Palace - 70 pesos en cabana individual amb llit de matrimoni. El llit horrible, però el preu i estar-se en plena jungla ho compensa.
- San Cristóbal de las Casas (3 nits), Hostal Youth Hostel - 60 pesos en dormitori de 6. Hostal familiar molt acollidor i on vaig tenir l'habitació per a mi sol.
- México DF (4 nits), Hostal Mexico City - 140 pesos en dormitori de 12. Esmorzar inclòs. El més econòmic que vaig trobar en tota la ciutat. Molt bonic per dins. Molt cèntric.
- Puebla (1 nit), Hostal Santo Domingo - 150 pesos en dormitori de 16. Esmorzar inclòs. Excessivament car pel què era. Esmorzar inclòs. Cobraven per utilitzar internet.
- Guadalajara (4 nits), Hostal Vallarta - 90 pesos en dormitori de 6. Molt bon ambient però una mica d'estar per casa. La dutxa estava bruta.
- Oaxaca (1 nit), Hostal don Antonio - 70 pesos en dormitori de 12. Només hi vaig estar per dormir. El preu just pel que era.
- Oaxaca (1 nit), Paulina Youth Hostel - 150 pesos en dormitori de 7. Vaig canviar-me perquè necessitava internet si o si. Car per ser un hostal però tenia presència d'hotel. Esmorzar inclòs.
(Cal tenir en compte que he dormit 4 nits en busos i una a l'estació de TAPO del DF. Si comptem les 22 nits en allotjament, el preu mig surt a 98.6 pesos la nit).


Alimentació: 3269 Pesos (173.25€) - 121Pesos/Dia (6.4€/Dia)

Intentar resumir la gastronomia mexicana en uns quants plats és una mica agosarat però jo intentaré explicar una mica què és el que he menjat. Tenim per una banda el que seria menjar de carrer. Aquí entra l'elote o els esquites (10 pesos) que és blat de moro bullit i preparat amb mantega, formatge, chile i llima. Un altre plat de carrer, però que també es troba en restaurants serien els tacos (uns 5 pesos cadascun). Són tortillas amb carn a dins i n'hi ha de mil tipus diferents com al pastor, barbacoa, de bistec, de chorizo... Li pots afegir ceba, tomàquet i diverses salses. Una orden de tacos n'acostuma a dur uns 5.

És molt fàcil trobar restaurants que ofereixen el menú del dia per 40 o 50 pesos que consisteix de sopa, plat principal i beguda. A mi m'encanta el consomé de pollo que és un brou amb pollastre, avocat, tomàquet i, sobretot, un toc de llima. De segon, per exemple unes enchiladas o uns huaraches. Les enchiladas són similars als tacos però més abundants i banyades en salsa verde o roja. Els huaraches, per la seva banda, són una gran tortilla plana i a sobre se li posen tots els ingredients. Això sol venir acompanyat de frijoles i guacamole.

Hi ha molts plats típics de cada regió, però m'agradaria destacar-ne 2. El mole poblano, típic de puebla però que es pot trobar arreu és una salsa que se li posa, generalment, al pollastre i que conté més de 20 ingredients entre ells el cacau o tres tipus diferents de chile. Agafa un gust dolcet que sorpren i a mi em va agradar molt. Un altre són les tortas ahogadas que es un entrepa am carn de porc, ceba, tomàquet i chile molt picant. Això es posa en una bossa de plàstic, s'estova bé el pa i es menja a través d'un foradet; boníssim.

Per últim, les begudes. Lo més típic són les aguas frescas que són com uns refrescos de fruites més aigualits que el súc però que igualment estan ben bones. M'agrada la de Jamaica i la de llimona sobretot.


Transport: 2826.5 Pesos (149.75€) - 104.6 Pesos/Dia (5.55€/Dia)
Local: 406.5 Pesos (21.5€) - 15 Pesos/Dia (0.8€/Dia)
Llarga distància: 2420 Pesos (128.25€) - 89.6 Pesos/Dia (4.75€/Dia)

Trajectes
- Cancun (aeroport) - Playa del Carmen, 2h, 90
- Playa del Carmen - Tulum, 2h, 28
- Tulum - Chichen Itza, 4h, 118
- Chichen Itza - Mérida, 5h, 63
- Mérida - Uxmal, 2h, 41
- Uxmal - Campeche, 4h, 85
- Campeche - Palenque, 7h, 247
- Palenque - Ocosingo, 2h, 50
- Ocosingo - San Cristóbal de las Casas, 3h, 40
- San Cristóbal de las Casas - Mexico DF, 14h, 350
- Mexico DF - Puebla - Mexico DF, 2 + 2h, 100 + 100
- Mexico DF - Guadalajara - Mexico DF, 7 + 7h, 236 + 236
- Mexico DF - Oaxaca, 10h, 266
- Oaxaca - Tapachula, 13h, 370

Activitats: 1700 Pesos (90.1€) - 63 Pesos/Dia (3.3€/Dia)

- R Tulum, 51
- Lloguer snorkeling, 144
- R Chichen Itza, 111
- Visita guiada a Mérida (propina), 10
- R Uxmal, 111
- R Edzná, 41
- R Palenque, 73
- R Yaxchilan i Bonampak, 550
- Ruta a cavall, 100
- Església San Juan Chamula, 20
- Cañón del Sumidero, 190
- Palacio de las Bellas Artes, 35
- R Teotihuacan, 51
- Museo de Antropología, 51
- Museo de Arte Contemporaneo, 15
- La Casa Azul de Frida Kahlo, 20
- Casa del Deán, 31
- Museo de Guadalajara, 10
- Museo de arte contemporaneo de Oaxaca, 20
- Festival del Mezcal, 15
- R Monte Albán, 51
(Aquestes són totes les activitats que he fet pagant. No explico què són perquè això ja ho he anat fent al blog. Hi ha moltes coses que són gratis i aquestes procuro fer-les totes. R és de ruïnes).


Despeses de viatge: 777.5 Pesos (41.2€) - 28.8 Pesos/Dia (1.53€/Dia)

Això és molt personal. Jo no he gastat, de moment, en souvenirs ni he comprat res que no fos estrictament necessari. Aquí s'inclou totes es vegades que m'he connectat a internet en cibers i despeses extraordinàries com unes xancles noves (que es van morir les velles), un llibre, la bugada, una vegada que em van afeitar... xorradetes vaja. I uns quants pesos que no sabia en què els havia gastat ja que és impossible mantenir la comptabilitat al més mínim detall. Me'n surto prou bé per això.


CONCLUSIONS

En aquest ordinador no tinc accents ni alguns signes de puntuacio. Be doncs, tot i que passar un mes al sud i centre de Mexic no dona per a coneixer el pais a fons si que puc explicarvos una mica quines han estat les meves impressions i tot el que penso del pais i de la meva estada.

Per una banda tenim la informacio que ens arriba a Catalunya. La influenza. Els narcos. La inseguretat als carrers. La versio mexicana a peu de carrer de la influ es que ha estat un invent del govern per a aprovar lleis enmig del desconcert provocat. El cert es que van tancar escoles i va haverhi toc de queda just pel 5 de maig, dia de la independencia, que es preveia mogut amb moltissimes manifestacions i aldarulls al carrer. Al dia seguent ja no hi havia influenza. En aquest periode tambe es van aprovar lleis en contra dels drets dels indigenes i altres de no pas menys aberrants. Pel que fa al narcotrafic doncs es veu a diari. Aixo si als diaris, i prou. Cada dia hi ha o narcos o federals morts ensenyat les visceres en primera plana. Per ultim, en lo referent als estereotips, dir que jo no he trobat que fos un pais insegur, nomes de paraula. Gent dient, no vagis aqui sol de nit, o agafa un taxi que es perillos. Jo mhe sentit completament segur en tot moment i no he vist a ningu estrany ni amb intencions sospitoses. He trobat als mexicans molt amables, atents i amb nomes un defecte generalitzat; si els hi preguntes qualsevol cosa i no en saben la resposta tintenten respondre igualment encara que no en tinguin ni idea creant encara mes confusio.

En quant a que veure en un pais tan gran doncs dir que amb dos semanes en tindrieu suficient per a coneixer una mica del Yucatan i Chiapas. O en aquest mateix temps visitar el centre i part del nord de Mexic. Les ruines que mes mhan agradat han estat les de Palenque i la ciutat on he estat mes a gust ha estat Guadalajara, tot i que la mes bonica era San Cristobal de las Casas. No mha agradat gaire ni Campeche ni Puebla pero perque no els hi vaig trobar res despecial. Tot i que no he visitat molta platja, si voleu anar a la Riviera Maia recomanarvos Tulum ja que tothom a qui he conegut es la que mes els ha agradat. A mes, no esta tant massificada pel turisme com Playa del Carmen o Cancun i es pot llogar una palapa a bon preu a la mateixa sorra. Al seu torn, Mexico DF ha resultat ser una ciutat apassïonantissima digna duna estada llarga per a coneixerla.

Lunic problema del pais son les llargues distancies que poden arribar a fer el viatge una mica pesat. Recomano agafar busos nocturns ja que no perds hores de sol i a mes no pagues una nit dallotjament. Per distancies mes curtes els colectivos son el mitja mes practic per moures. I a qui li faci una mica de por el moures per lliure en un lloc com aquest dir que preguntant sarriba a tot arreu.

Qualsevol dubte o questio ja sabeu, un comentari , una pregunta i jo responc encantat.

Viva Mexico guey!!!

El Monte Albán i l'últim àpat amb cap i peus

Dia 35 - 22/7 - Oaxaca, Monte Albán

A la vora de Oaxaca es troben les ruïnes del Monte Albán. És un jaciment arqueològic amb una història paral·lela a la de Teotihuacan. Va caure en ruïnes al mateix temps i així s'ha quedat. El que té d'especial és que es troba a dalt de tot d'una muntanya vigilant la ciutat de Oaxaca. Així que a primera hora hem anat amb l'Anna i la Lydia a visitar el lloc. Ha estat una mica una decepció ja que tot i estar en un emplaçament envejable les ruïnes eren de lo més senzillet i sense cap edificació que sobresortís. A més feia una xafogor insuportable així que no ens hi hem estat gaire estona.

Quan hem tornat del Monte Albán ja era mitja tarda i ens estavem morint de gana així que hem deicidit anar a fer el que seria el meu últim àpat com déu mana a Mèxic. Ha consistit d'una sopeta, arroçet i pollastre enchilat que és com amb una salsa de tomàquet lleugerament picant. Després he passat la tarda preparant una entrada recopilatòria de la meva visita a Mèxicque crec que m'està quedant bastant completa.

A les 7 havia d'agafar l'enèsim bus nocturn a Mèxic; aquest cop des de Oaxaca fins a Tapachula a la frontera amb Guatemala, el meu proper destí.

Oaxaca i les seves festes

Dia 34 - 21/7 - Oaxaca

A part de la Guelaguetza aquests dies també es celebra el Mezcal Fest i la ciutat està plena de paradetes de menjar i de beure. Hi ha mil activitats al carrer i a més, es pot visitar la ciutat. Jo he donat les mil voltes de rigor, pel zócalo, la catedral, l'Església de Santo Domingo, he visitat el museu d'Art Contemporani, però, he de confessar una cosa. Tant zócalo ja se'm fa repetit. La estructura d'aquestes ciutats és igual en totes. Un zócalo amb la catedral presidint-lo i per tota la zona cases colonials pintades de colors.

Poca cosa més té per a veure la ciutat més enllà dels festivals. Per la tarda, m'he trobat amb l'Anna, una australiana que vaig conèixer a Tulum i que està viatjant un any per Amèrica, i la seva amiga Lydia, anglesa, i amb elles he anat a les paradetes del Mezcal Fest. El mezcal és una beguda que prové, com el tequila, de l'ágave i molt típica del sud de Mèxic. En les paradetes el deixaven tastar i n'hi havia de mil sabors. Des de menta, passant per xocolata blanca, fins al més extrany, el de viagra.

També allà a les paradetes hi havia uns venedors ambulants que oferien tot tipus de manjars. Jo he tastat una llagosta fregida que tot i estar ben cruixent era una mica massa salada pel meu gust. Després d'això ja cadascú s'ha anat al seu hostal i jo m'he passat la nit en vetlla esperant per a fer la matrícula de la universitat amb lo que he dormit ben poc.

La història interminable

Dies 32 i 33 - 19 i 20/7 - GDL, DF, Oaxaca

Si els últims 3 dies havien estat de relax aquests 2 que acaben passar han sigut, de llarg, dels pitjors de viatge. Culpa meva per això. Tot ha començat quan després de passar el matí amb la gent de l'hostal i de dinar amb tota la calma del món m'ha acompanyat la Renatta a la Central Camionera. Allà, hem constatat que feia tard pel bus que volia agafar i que no quedaven places pel següent així que he hagut d'agafar el de les 4:30.

Aquest petit error de càlcul ha estat el desencadenant de tots els problemes. Després de 8 hores de trajecte he arribat al DF, on havia de canviar de bus. Havia d'anar de la Terminal del norte a la TAPO i com era passada la mitja nit el metro estava tancat i he hagut d'anar en taxi. Grrrr. Era la primera vegada que n'agafava un i espero que sigui la última. Un cop allà m'han dit que no passaven busos cap a Oaxaca fins les 7 del matí. Total, que m'he hagut d'esperar a la maleïda i freda terminal 6 horetes alimentant-me a base de sopes instantànies per a no passar tant de fred.

Després d'11 hores més de bus per fi he arribat al destí, no sense abans passar una hora buscant allotjament ja que estan de festa a Oaxaca i tot està ple. He donat una volta per la ciutat i hi havia música al carrer, focs d'artifici... en fi molt bon ambient, però m'he perdut la Guelagetza que és un festival molt important. Ja me n'anava a dormir quan he conegut a 3 catalans. Com era un fet insòlit he decidit acompanyar-los a sopar i hem estat fent petar la xerrada una bona estona.

Dies de relax a Guadalara

Dies 29,30 i 31 - 16, 17 i 18/7 - GDL

Com a Guadalajara m'hi he sentit molt a gust m'hi he acabat quedant 3 dies més coneixent a gent, donant voltes, vaguejant. És el més similar a "vida normal" que he tingut en l'últim mes però tot s'acaba i el viatge ha de seguir. Només em queda donar-li les gràcies a la Renatta per a fer-me sentir com a casa.

En qualsevol cas, i per a no deixar-vos amb les mans buides aquí va un video que havia gravat fa dies però que encara no havia pogut pujar (en queda un de pendent que em sembla que no podré perquè ocupa massa) i unes quantes fotos.

Una guia d'excepció

Dia 28 - 15/7 - Guadalajara

La noia de la foto és la Jasuby i ha estat la meva guia personal avui a la ciutat de Guadalajara. Si ho recordeu, la vaig conèixer, a ella i a la Dian, quan vaig fer el tour de Yaxchilan. Doncs bé, la noia és un encant ja que m'ha estat ensenyant tota la ciutat durant la tarda.

Si he de dir la veritat com m'ha ensenyat tantíssimes coses ja no m'enrecordo ni de la meitat però intentaré fer un resum del que més m'ha agradat. Hem començat el recorregut al Templo Expiatorio que, per mi, és el més bonic de tot Mèxic. No és el més gran, ni el més ostentós però el que el fa especial és la perfecció en les proporcions i la senzillesa dels acabats ja que la pedra que el suporta és la mateixa que serveix d'acabat.

A peu hem arribat fins al centre i allà hem vist la catedral, altres esglésies, un munt de palaus amb frescs d'artistes mexicans de renom, el mercat de San Juan de Dios... en fi, un munt de coses. Lo millor ha estat que com ella és local doncs m'anava explicant tot amb molts detalls. Bé, després de la visita pel centre tocava visitar la ciutat on viu la Jasuby, Tlaquepaque.

Tlaquepaque, dins de l'àrea metropolitana de Guadalajara, és un lloc especial. Es podria descriure com el Coyoacan de Guadalajara ja que l'ambient que s'hi respira és molt més com si fos un poble, amb tota la gent al carrer, una zona ben animada... ah, i també hi ha com una sèrie de tavernes que diuen són les més grans del món, es diuen El Parián i es comú trobar-s'hi mariachis amenitzant l'ambient

Per la nit hem anat amb la Dian i uns amics seus a conèixer una zona de bars molt coneguda de la ciutat, a prop de Chapultepec, i fins aquí ha durat la visita guiada a la ciutat de Guadalajara.

Km i més Km

Dia 27 - 14/7 - Puebla, DF i to GDL

Doncs avui he recorregut un llarg camí. Aquesta passada nit l'he passat a Puebla on encara no ho havia vist tot. Em faltava per veure la Casa del Deán. Aquesta casa de 500 anys d'antiguitat de la que només en queden dues habitacions va ser la casa del degà del bisbe de Puebla. En aquestes dues habitacions s'hi troben uns frescs que van ser pintats quan es va fer la casa i tot i l'antiguitat estan en prou bon estat de conservació. Tenen motius bíblics i en ells s'hi poden observar també detalls indígenes.

Cap al migdia he agafat l'autobus de retorn cap al DF. Com m'esperava un llarg viatge m'he pres la resta del dia com "asuntos personales" així que he anat a que m'afaitessin, que ja ho necessitava i m'he passat una bona estona llegint en una cafeteria. Això sí, no ha faltat una visita al Palacio Nacional que és una deles "atraccions" de Mèxic DF que em faltaven per a veure.

Així que avui a la nit torno a agafar un autobus nocturn per a que em deixi a Guadalajara, la segona ciutat en extensió del país. No he comptat els quilòmetres que porto ja de carretera però em sembla que ja són milers i milers.

La ciutat de les esglésies

Dia 26 - 13/7 - Puebla

Una bona excursió d'un dia a prop de Ciutat de Mèxic és a la ciutat de Puebla que es troba situada a 2 hores de camí. D'aquesta ciutat colonial es diu que va arribar a tenir 365 esglésies, una per a cada dia de l'any. N'hi ha dues que en destaquen més que les altres, la Catedral i la Iglésia de Santo Domingo. La catedral, que fa ombra a tot el zócalo és amb els seus dos campanars l'edifici més important de Puebla amb gairebé 500 anys d'antiguitat. Per la seva banda, a Santo Domingo, el que ens trobem és la capella més ostentosa, possiblement, del món. Si us fixeu en la imatge veureu que la fotografia està completament cremada i és que per dins està tota la capella recoberta de làmines d'or de 21 quirats i l'altar d'or massís.

Puebla també és molt coneguda per la seva gastronomia i és que d'aquí en surten plats tant coneguts arreu de Mèxic com els Chiles en Nogada, un plat d'alta gastronomia fora de l'abast de la meva butxaca, i el Mole Poblano. Jo he provat el mole, que porta cacahuate, xocolata, entre un munt d'altres coses, amb pollastre i estava, la veritat, boníssim.

Ja era tard i no tenia molt més a fer així que he decidit que per passar l'estona em compraria un llibre. Amb totes les estones lliures que hi ha quan viatges és, crec, indispensable tenir un llibre per anar-lo llegint quan ja és de nit i no hi ha res més a fer. Jo m'he comprat Crimen y castigo de Dostoievsky.

Un poblet dins la gran ciutat

Dia 25 - 12/7 - Mèxic DF, Coyoacan i Xochimilco

Deixant les poques coses que em queden per a veure del centre de la ciutat per a més endavant avui, amb el Quan, hem dedicat el dia a visitar els barris perifèrics que tenen més encant de Mexico DF, Coyoacan i Xochimilco.

A Coyoacan és on es troba la casa-museu de Frida Kahlo i bé, hi han unes quantes obres, no moltes la veritat, i les habitacions amb el mobiliari i decoració original. Se l'anomena la Casa Azul ja que tant les parets exteriors com les del pati estan pintades d'un blau intens. El Quan duu una reflex i quan me la deixa provar em venen unes ganes de comprar-me'n una que ni us imagineu. Jo es que vaig deicidir que viatjava amb una càmara de les petites i l'experiment no està donant gaire bon resultat perquè les fotos que em surten no són gaire maques. Ja vorem que faig pel proper viatge.

El centre de Coyoacan és com un món a part del DF. Està tot organitzat al voltant d'un zócalo i de l'església donant la sensació que has sortit de la ciutat i estàs en un poble allunyat. És gairebé una obligació provar una nieve (gelat) així que jo m'he n'he comprat un de coco que estava per llepar-s'n els dits. Al centre també està ple de paradetes de menjar i llocs on venen artesanies. Nosaltres hem decidit anar a menjar a una paradeta del mercat de Coyoacan ja que, com (gairebé) tothom sap, als mercats és on millor es menja.

Per la tarda hem anat a Xochimilco i ha estat una decepció. Ens havíem muntat la nostra pel·lícula i ha resultat que era quelcom completament diferent. Es tracta d'un barri ja a les afores de la ciutat on hi ha uns canals que són famosos perquè s'hi pot navegar amb una espècie de barquetes de colors que s'apleguen totes juntes a diferents molls. Era un lloc molt hortera més orientat per a gent de més edat.

Aquí, el meu camí i el del Quan se separen i només em queda desitjar-li bona sort en el seu viatge.

Un dia de museus

Dia 24 - 11/7 - Mèxic DF

Caminant des del centre de la ciutat pel Paseo de la Reforma s'arriba al Bosque de Chapultepec que és el parc urbà més gran de tot llatinoamèrica. Al ser dissabte, m'he trobat tot de famílies passejant pel parc. Però passejar no era el meu objectiu del dia. Dins del parc també hi ha un munt de museus, entre ells el més important de tot Mèxic, el Museu d'Antropologia.

Aquest museu té dos parts. La primera, explica des de l'ocupació del territori mesoamericà pels primers homo sapiens fins a l'evolució de totes les cultures precolombines que van ocupar el que ara és Mèxic. Molt interessant especialment les sales dels maies, del teotihuacans i la dels mexicas. ja que són les cultures que han deixat més emprenta en la història en forma de runes, de costums, de cultura. La segona part del museu està dedicada a les tradicions indígenes que encara es conserven i practiquen en l'actualitat a tot el país.

En aquest museu m'hi he estat tot el matí i part de la tarda. Així que quan he sortit només m'ha donat temps d'anar al Museu d'Art Contemporani. Una mica fluixet per ser-ne l'únic en una ciutat tan gran. Hi havia una exposició temporal d'un artista una mica eclèctic i la sala permanent tenia potser unes 30 obres com a màxim, això sí d'artistes com o'Keefe o Feito.

A la nit se celebrava una sorollosa festa d'aniversari a l'hostal que durava fins les 3 així que el Quan i jo no hem tingut més remei que anar a passar-nos-ho bé però a un altre lloc, el barri de Condesa. Aquest barri és el que està més de moda a la ciutat de Mèxic tant de dia com de nit però a mi, què voleu que us digui, ni fu ni fa.

El gran imperi de Teotihuacan

Dia 23 - 10/7 - Mèxic DF i Teotihuacan

A l'hostal he conegut al Quan, un noruec de 24 anys que té molt món a les seves esquenes. També acaba d'arribar al DF i ell el que farà és viatjar per C. Amèrica des de Panamà cap al Nord. Com hem congeniat de seguida hem decidit anar junts a les Piràmides de Teotihuacan.

Aquesta ciutat fou la ciutat més influent i poblada de tot Mesoamèrica d'aleshores. Arribà a tenir 200mil habitants i congregà sota el seu poder a tots els pobles mexica fins al colapse que patí al segle VIII. De les restes que en queden, el més important són la Piràmide del Sol, la Piràmide de la Lluna i el Temple de la Serp. Les dos primeres són les construccions precolombines més altes que he vist en les més de 2 setmanes que porto a Mèxic.

Tornant de Teotihuacan hem parat a dinar a un tenderete d'aquests de carrer on fan tacos majoritàriament. Doncs han estat els millors tacos que he provat. Boníssims. No em pregunteu què portaven perquè no us ho sabria dir però estave'n per llepar-se'n els dits.

Tants dies de viatge i el cansament es nota. És per això que les activitats molts dies, com avui, a les 4 o 5 de la tarda ja s'han acabat i em passo la resta del dia vaguejant.

Se'm fa curt i tot

Dia 22 - 9/7 - Bus i Mexico City

Doncs he passat tota la nit en un autbous. Bé, han estat unes 14 hores però la veritat és que se m'ha fet curt i tot, serà que ja m'hi estic acostumant (em queden un munt de busos nocturns d'aquests crec). Només arribar a la ciutat volia anar a deixar la motxilla a algun hostal i he agafat el metro que només costa 2 pesos! (0.1€) El problema ha vingut quan he arribat a l'hostal que havia mirat, al barri de Coyoacan, que estava clausurat. Arribo a reservar i em quedo sense les peles.

Total, que he decidit anar al centre, al Zócalo, i allà, després de molt caminar m'he instal·lat a l'hostal més econòmic que he trobat, 140 pesos. He anat a caminar una estona pel centre de la ciutat i m'he trobat amb una exposició d'art mexicà que recollia 125 obres d'artistes com Frida o el seu marit, Diego Rivera; a més era gratuïta i estava en un edifici molt bonic.


La millor manera d'alimentar-se, o la millor que jo he trobat, és a base de menus. Hi ha molts restaurants que ofereixen un menú que consisteix de sopa, plat i beguda per uns 50 pesos (2.6€). Avui he dinat un consomé i de segon unes Enchiladas rojas. Havent dinat he prosseguit el meu passeig pel centre fins que he topat amb el Palau de les Belles Arts. Aquest edifici el va fer construïr Porfirio Díaz, que segons m'han comentat va ser un dels presidents que més va fer per al país, i conté una exposició permanent de murals fets per artistes mexicans de renom. També hi havia una exposició temporal de Tamara de Lempicka i al pis de dalt una exhibició d'arquitectura nipona contemporània.

Per últim he tornat al Zócalo i he visitat la catedral. És curiós, perquè com Mèxic ha patit tantíssims terratrèmols al llarg de la història estan tots els pilars i els murs inclinats.

Mexico DF m'està agradant.

Unes quantes fotos de Chiapas

El cañón del Sumidero

Dia 21 - 8/7 - Cañón del Sumidero, Chiapa de Corzo, San Cristóbal, to DF

El Cañón del Sumidero és una de les meravelles naturals del món. Es troba a una hora en combi de San Cristóbal i quan s'hi arriba es fa una visita de gairebé dues hores en llanxa. En aquest recorregut et van ensenyant els punts d'interès com grutes, estalactites o petits salts d'aigua. també t'hi es pot veure fauna interessant com monos aranya o cocodrils.

El que el fa especial és que tot i no ser gaire ample en un punt el penyassegat arriba al quilòmetre d'altura. Tant alt que gairebé ni es veu. Just d'aquell punt es d'on es van suicidar un munt d'indis per a no sotmetre's a l'esclavització per part d'Hernán Cortés. Al llarg del riu és tot molt bonic ja que el penyassegat és d'un color verd intens degut als arbres que hi creixen però un cop baixes la vista a nivell d'aigua, t'adones que no tot és tan bonic. L'aigua és d'un color verd-marronós i està plena de totes les deixalles dels pobles del voltant. Jo l'he batejat amb el nom de "Cañón del Vertedero" ja que l'hi escau més.

Tornant hem parat a Chiapa del Corzo, un poble que més enllà del mercat de fruites, verdures, artesanies... que tenen idèntic tots els pobles de la zona no tenia cap altre interès. En la visita al cañon he conegut a una família de Lleida, la Pilar i els seus fills, Estela i Robert, que estan passant les vacances a Mèxic. I, molt amablement, m'han convidat a dinar! És la primera vegada que em conviden a algo en aquest viatge i m'ha sapigut greu i tot. Ah, i eren els primers catalans a qui em trobava en les 3 setmanes que duc entre NY i Mexic.

Em quedaven només unes hores a San Cristóbal i he decidit aprofitar-les per acabar de veure la ciutat i fer-ne les fotos de rigor. He visitat la Catedral i l'Església de Santo Domingo i he tornat a passejar pels Andadores, que són carrers peatonals plens de vida. A les 6:30 he agafat un autocar en direcció Mexico DF. Les fotos les penjaré en la propera entrada.

Cavalcant a lloms de Plata

Dia 20 - 7/7 - San Juan Chamula i S. Cristóbal

A part de ser una ciutat preciosa, San Cristóbal, és el centre logístic del turisme a Chiapas i des d'aquí s'hi poden fer gairebé tots els tours i visites arreu de l'estat. Una d'aquestes visites és al poble de San Juan Chamula i la millor manera, o com a mínim, la més divertida és fent un recorregut a cavall. Eren 4 hores i costava 100 pesos.

Lo divertit ha vingut quan ja estava a sobre del cavall, que per estrany que sembli obeïa totes les senyals que li enviava fins que hem arribat a un prat verd i lliure d'arbres i el cavall, Plata, s'ha fotut a cavalcar. Havia anat a cavall altres vegades però quan ha començat a accelerar jo no sabia ni on agafar-me. Ha estat una sensació d'entre cagalera i adrenalina, més tirant cap a la segona.

Amb l'esquena feta pols, i encara me'n sento, hem arribat al poble. Aquest poble és interessant visitar-lo per lo peculiar de la seva església. A l'interior s'hi realitzen tot un seguit de rituals que podrien ser considerats pagans suposo, i que es basen en encendre un munt d'espelmes de colors al terra depenent del què es vol demanar a Déu. La fila que fa l'església és impressionant ja que quan entres només veus la llum dels milers d'espelmes i al terra tot de gent resant sobre unes plantes verdes que serveixen d'ornament. Tampoc falten les velletes purificant l'ànima dels nadons amb ous de gallina.

Ho he explicat lo millor possible ja que no hi ha fotos perquè està prohibit fer-ne tant a la gent com a l'església. Ells creuen que una fotografia els roba l'ànima i, si la fas dins de la "casa del senyor" li estàs robant l'ànima a crist.

He passat gairebé la resta del dia connectat a internet, enfeinat amb el blog, i aclarint les idees sobre quin serà el meu proper destí. Hi han hagut canvis de plans d'última hora i tota la logística que això suposa. Segons els "plans" que havia fet avui hauria d'estar a Guatemala però en canvi estic... a Mexico DF! (Quan dic avui és dia 9 ja que escric el blog en present però amb 2 dies de retard).

La Junta del buen Govierno

Dia 19 – 6/7 – Oventik i S. Cristobal

Sobre la revuelta zapatista. El govern estava fent fora de les seves terres a molts dels indígenes que, farts de la seva situació, van alçar-se l'any 1994 en l'anomenada revolució zapatista. Van crear un exèrcit, EZLN, que havia de servir per a defensar els drets dels pobles indígenes. Després d'anys de conflictes, el 2003 es van crear 5 Caracoles. Aquests Caracoles són municipis independents del govern de Mèxic i que tenen la funció de governar justament sobre la gent indígena de la zona. Actualment es respira un clima de tensa calma. Sense disturbis ni problemes aparents però amb el 30% de l'exèrcit mexicà en una regió on només hi viu el 4% de la població. Podeu trobar més informació a internet.

Com ahir em vaig quedar amb ganes de saber-ne més sobre la revuelta zapatista, avui he decidit anar a obtindre informació de primera mà. La manera de fer-ho és acostar-se fins a un dels Caracoles, el d'Oventik, amb colectivo i demanar permís per entrar. La gent que desenvolupa un càrrec de govern dins d'aquests municipis porten la cara tapada per a que no se'ls pugui reconèixer. Així, a la reixa de l'entrada, m'ha rebut una dona que m'ha fet passar a la caseta on et donen o et deneguen el permís d'entrada.

Un cop a dins hi havia un senyor que et demana el passaport, sense no es pot entrar al municipi, i apunta totes les teves dades i et pregunta quins motius t'han dut fins allà. El meu objectiu era parlar amb la Junta de buen Govierno per a que m'expliquessin bé tots els dubtes que tenia. Sense més dil·lació un encaputxat m'ha acompanyat fins a la porta del que seria l'ajuntament, i allà he hagut d'esperar el meu torn.

Kinoki, Foro Cultural Independiente

Dia 18 – 5/7 – San Cristóbal de las Casas

Després de dormir tota la nit com un tronc aquest matí a primera hora he agafat el colectivo cap a San Cristobal de las Casas. Tarda unes 5 hores parant a Ocosingo per a canviar de combi i costa 90 pesos arribar-hi, 50 pesos menys que amb bus. Ah i el bus tarda el mateix. Així que m'he plantat cap a la tarda a una de les ciutats més boniques de tot Mèxic. Després d'una bona estona buscant hostal he trobat el Youth Hostel; està molt cèntric i només em costa 60 pesos la nit.

Ha estat un dia bastant tranquil, però després d'instal•lar-me tenia molt clar on volia anar. Al Kinoki. Es tracta d'una espècie de cinema-teteria-restaurant-club de cultura. Vaja, tot en un sol espai. Hi ha 3 petites sales de cinema i passen pel•lícules tota la tarda. Costa 30 pesos (2€) i si vols pots demanar que et portin menjar o beguda a la saleta.

El més interessant és veure documentals zapatistes per a informar-se del conflicte que va esclatar el 1994 i que encara porta cua. Jo vaig veure un que es deia Autonomias zapatistas i t'explica la història de la formació dels Caracoles, i tot i que és molt interessant jo em vaig quedar amb ganes de saber-ne més.

Si al Kinoki voleu veure una pel•lícula en concret, però aquell dia no la passen, el més fàcil és llogar una de les sales petites. I el preu de llogar una sala és pràcticament el mateix i tens una selecció de més de 1500 films per escollir.

Una de música

A Mèxic no tot és rancheras i mariachis.

2 minutos para el sanitario

Dia 17 – 4/7 – Yaxchilan & Bonampak

Després de només 3 hores de son m'he hagut d'aixecar a les 5 del matí perquè havia contractat un tour a unes ruines de les que n'havia sentit molt a parlar. Era la primera vegada que contractava un tour turístic i la veritat és que és una experiència. El preu, uns 30€ és força car pel que era però fer-ho pel meu compte podia arribar a sortir per un ull de la cara, i més anant sòl.

Bé doncs anàvem uns 10 en una combi i de seguida he conegut a 3 mexicans, 2 noies de Guadalajara, la Diana i la Jasuby, i un noi de Mexicali, el José, que m'han acollit al seu grupet com si em coneguessin de tota la vida. He de dir que el viatge moltes vegades el fa les persones que vas coneixent pel camí i avui ha estat un dia molt especial i m'ho he passat genial.

Les ruines en sí no eren les més boniques ni representen l'herència més important de la cultura maia però si tenen cadascuna d'elles una característica que les fa úniques. Yaxchilan es troba a la frontera amb Guate i només és accesible amb llanxa motora i a més de 20 minuts del “port” més proper. Com es veu a les imatges pura jungla i també impressionant i esgotador les infinites escales que porten al temple més important. Bonampak, al seu torn, conserva 3 cambres amb frescs que tenen més de mil anys d'antiguitat.

Pel que fa al títol de l'entrada, fer una petita incissió en els aspectes negatius del tour turístic. El temps està tot controlat. Els temps de control han sigut els següents. 20 minuts per esmorzar, 2 minuts para el sanitario, 2 hores per Yaxchilan, 30 minuts per dinar i 1 hora per a Bonampak. M'ha fet especialment mal el temps del sanitario ja que, per primera vegada en els dies que porto de viatge, tenia una severa indisposició i em trobava bastant malament. Per sort en el tram de viatge que em trobava xungo la Jazuby m'ha animat i després d'utilitzar el sanitario les coses han anat a millor i ara ja estic recuperat del tot.

Al bell mig de la jungla

Dia 16 – 3/7 – Palenque

Després d'un viatget de 6 hores en autobus he arribat de matinada a Palenque. L'allotjament predilecte dels motxilers és el Panchan, una zona selvàtica a la porta de les ruines on s'hi respira un ambient de tranquil·litat i amb un aire una mica hippie. Està dividit en diverses zones amb cabanyes a preus assequibles. Hi ha també un parell de restaurants i com agències per a contractar tours. Jo m'estic en una cabanya al “Jungle Palace” per 70 pesos la nit.

Tal com he entrat a l'habitació m'he quedat dormit al incomodíssim matalàs i m'he tornat a despertar cap a les 10:30. Llavors m'he anat a visitar les ruines de Palenque que també estan envoltades de jungla. Hi ha un museu maia que va inclòs amb l'entrada on es pot veure, entre altres coses, un sarcòfag molt ben conservat.

No havia llegit gaire cosa sobre aquestes ruines i la sorpresa ha estat enorme. Les ruines més grans que he vist fins ara, amb molts edificis en bon estat de conservació, situats en una zona muntanyosa plena de rierols i en mig de la més densa jungla. El lloc es mereix una visita de tot un dia però entre la calor i que m'havia de posar en contacte amb la familia doncs a les 3:30 ja era fora.

Avui he conegut a una noia de Madrid, l'Elena, que està treballant durant un any en una ONG a Guate i passa uns dies de turisme a Mèxic per a renovar el seu visat. Hem sopat amb un mexicà de Laredo que es diu César i hem estat xerrant de moltíssimes coses fins ben entrada la matinada.