Els vols

Una volta al mon es pot plantejar de moltes maneres i amb filosofies molt diferents. No obstant, el transport es sempre un factor important en el viatge ja que consumeix molt temps i molts diners. Com les distancies son llargues, es tendeix a pensar que aquestes distancies es podrien recórrer amb avio però en la meva opinió sempre hauria de ser preferencial utilitzar altres mitjans de transport que et permetin assaborir el territori per el que passes de manera mes intensa. Agafar un vol des de Beijing, per exemple, fins a Hong Kong significaria saltar-se ciutats molt interessants com Shanghai o Xian. Per aquests motius crec que el millor seria deixar els avions per a les situacions en les que seria gairebé impossible arribar al destí duna altra manera o en casos de falta de temps o diners. A part d eles ocasions inevitables, també penso que es perfectament raonable agafar l’avió per transportar-se de la teva ciutat a la ciutat d’origen del teu viatge i de la mateixa manera a l’hora de concloure el viatge.

Dit això anem a veure les diverses possibilitats que sens presenten que son bàsicament dues. Per una banda tenim el “talonari de vols” que venen les aliances de línies aèries i algunes companyies especialitzades i per l’altra la possibilitat de comprar els vols segons es van necessitat (sempre amb temps que si no el preu puja i es possible quedar-se estancat i tot).

De les companyies que ofereixen vols planificats que permeten donar la volta al mon destaquen sobretot Star Alliance i One World. Ambdues ofereixen diversos tipus de tiquets que podem trobar a partir de dos mil euros per un recorregut molt basic. He llegit a diversos llocs que un dels punts forts d’aquest tipus de vols es que son mes econòmics que anar comprant els trajectes a mesura que avansa el viatge. Crec que no es veritat sempre i quant es compri cada vol amb un mínim de previsió. També he de dir que els vols intercontinentals de l’hemisferi sud son molt mes cars a dia d’avui que un trajecte de durada similar a l’hemisferi nord del planeta. Això no ho compensen les macro companyies amb aquest tipus de bitllets ja que els vols ofertats al sud son molt escassos i generalment comportarien escales que ja inflen el preu d’un bitllet que es basa en les milles recorregudes.

La millor manera d’administrar-me el pressupost en transport que fàcilment pot representar el 25 o el 30 % del total del viatge es alternar el transport aeri amb altres tipus de transport mes econòmics com el tren o l’autobús i sobretot, comprar els vols amb una anticipació suficient per a no tenir maldecaps d’última hora. S’ha de tenir en compte que els vols seran mes cars i mes difícils de trobar en temporades de vacances o similars. Un altre inconvenient d’anar comprant els vols sobre la marxa es que en alguns països si no proves que tens un bitllet de sortida quan entres directament no et deixen entrar. En el cas d’aquells que tinguin al cap una ruta estable no superior a un any i estiguin decidits a comprar un bitllet RTW recomanaria escollir poques parades per a que el preu del bitllet no es dispares i a cada parada planificar-se una ruta que abarqués una gran extensió de territori o països. Es clar que llavors el bitllet de vol nomes suposaria una part del preu total del transport en el viatge.

Hi ha diversos buscadors de vols que poden trobar bones ofertes però que no sempre troben el millor preu. De tota manera, son una eina útil i els que mes utilitzo son Edreams, Terminala, Expedia o Opodo. Moltes vegades esta be saber quines son les línies aèries de baix cost de la zona on volem volar per a poder trobar el vol que aquests buscadors mai ens trobarien. Hi ha mes webs a part d’aquesta però Low Cost Airlines esta bastant be. També es recomanable buscar el vol un cop s’està a la zona ja que pot ser mes fàcil trobar alguna oferta in situ.

Una ultima recomanació es no volar en divendres o cap de setmana ja que llavors es mes car.

(Demano es disculpin les faltes d’ortografia ja que son culpa del meu teclat)

Les illes Cook

Tant per als que volem fer una volta al món com per als que ja l'han fet, una de les parades gairebé obligatòries és alguna de les illes o arxipèlags paradisíacs que hi ha al món, sobretot al Pacífic i a l'Índic. Amb la massificació del turisme cada cop queden menys territoris d'aigua clara i sorra blanca que siguin un oasi de tranquilitat. Un dels que sembla que es salva de la criba turística (de moment) és l'arxipèlag de les Illes Cook.

Intento explicar perquè crec que és una bona aturada en un viatge que dongui la volta al món. Per creuar l'Oceà Pacífic aturant-nos en algun destí exòtic (sense que els vols ens costin una barbaritat) podem escollir bàsicament entre la Polinèsia Francesa, Fidji, Hawaii o les Illes Cook. Els demés destins o són molt cars, o inaccessibles o simplement, no tan bonics (si algú coneix algun altre arxipèlag paradisíac del Pacífic que sigui accessible siusplau deixeu un comentari). Dels quatre destins Hawaii és el més accessible de tots i el que potser té menys encant ja que les platges no són el més interessant sino l'origen volcànic de les illes. El problema que hi ha amb la Polinèsia Francesa és que és un destí per a gent adinerada en la seva majoria. El mateix passa amb Fidji. Es gairebé impossible trobar-hi allotjament econòmic i a més a més són illes molt conegudes on hi ha molt de turisme (Tahiti, Bora Bora, etc.).

Descartades altres possibilitats anem a veure què tenen les Illes Cook que, segons la meva opinió, les fa tan especials. En primer lloc, la poca quantitat de turistes que hi arriben anualment en comparació dels altres arxipèlags d'Oceania. Segons dades de l'Organització Mundial del Turisme les Illes Cook van rebre 92000 visitants l'any 2006 que comparats amb els 222000 de la Polinèsia Francesa o els 545000 de Fidji és una xifra molt reduïda.

Té un aeroport internacional que és el de Rarotonga a prop de la capital, Avarua. Les connexions aèries són limitades però relativament econòmiques. Es pot volar des d'Austràlia i Nova Zelanda (diverses ciutats) per menys de 200 euros amb Virgin Blue i amb Air new Zealand. Per seguir endavant es pot volar amb Air New Zealand fins a Los Angeles per uns 400 euros. El recorregut es pot fer a l'inrevés. Per a moure's d'una illa a l'altra existeix la companyia local, Air Raro, que té tarifes d'anada i tornada a les principals illes d'uns 180 euros (les distàncies entre illa i illa són molt elevades).

Sobre el país, dir que és un arxipèlag de 15 illes repartides per 2,2 milions de quilòmetres quadrats entre la Polinèsia Francesa i Tonga. Hi ha uns 20000 habitants que parlen l'anglès i el maorí entre d'altres llengües. La moneda oficial és el dòlar neozelandès. Al arribar, s'ha de tenir reservat l'allotjament ja que sino et tornen a Nova Zelanda.

Un recorregut típic o recomanable és el de visitar durant uns 5 dies l'illa principal, Rarotonga, on és la capital, Avarua, i durant 5 dies més el lagoon d'Aitutaki que té fama de ser l'illa més bonica del món juntament amb Bora Bora. L'allotjament no és excessivament car i les activitats a fer són estar-se tumbat a una hamaca tot el dia o fer un recorregut per l'illa. Poca cosa més, però és el destí ideal per desconnectar i descansar uns dies.

Això és tot el que se m'ocurreix sobre aquestes illes paradisíaques que sense cap mena de dubte formaran part del meu viatge (el dia que el faci). Per a més informació visiteu la web del país (en anglès) Cook Islands Tourism o m'ho pregunteu a veure si us puc ajudar.