Una nova incorporació

No serem 2 si no 3 aquest estiu. La Laia s'afegeix al viatge i ens cuidarà durant la primera meitat. Concretament des de Sant Petersburg fins a Chengdu (a meitats del trajecte per la Xina). Ja té els bitllets i tot (passant per Kuala Lumpur i Londres... que si no el preu es disparava).

Algú més s'apunta?

I ja que estic tant posat amb les novetats doncs també dir que hem decidit canviar-li el nom al viatge. A partir d'ara serà la Ruta del tigre per motius que en breu descobrireu.

vlogging

Aquesta senzilla càmara de video que hem comprat per menys de 100€ serà la que filmarà el nostre viatge aquest estiu. Així és, hem decidit llançar-nos al desconegut món del videoblogging de viatges. En comptes del diari que vaig anar escrivint per Amèrica Central, per Àsia podreu viure més d'aprop les nostres aventures.

Seran videos  en HD d'uns 5 minuts de durada (o menys) que anirem penjant quan  internet ens ho permeti. Estaran editats de manera senzilla (encadenat de vídeos) ja que no durem equip informàtic de suport i es podran veure al blog, youtube i facebook. També podreu seguir actualitzacions via twitter i facebook.

Ja tenim la càmara i hem fet les primeres proves. No és cap meravella però el resultat és prou nítid. Grava HD de 720 fins 60fps, és petita, funciona amb piles, té un software d'edició incorporat, es pot penjar directament a youtube i s'enregistra en targetes SD. El millor, sense cap dubte, el preu.

Sobre la Torre de Pisa i la gent que la suporta

Dia 5, 6/2, Pisa

Amb les piles carregades però amb una mica de mandra no m'he llevat gaire d'hora aquest matí. He arribat a Pisa que gairebé eren les 12 del matí però tot i amb això m'ha sobrat temps. La primera impresió ha estat bona. Millor que la primera impresió que em va donar Florència, una ciutat caòtica en la seva trama viària i agobiant en el seu tracte al turisme. Pisa també té el problema del turisme però, com a mínim pel que jo he vist, la ciutat té un ambient molt més amable i relaxat que l'altra ciutat Toscana que he visitat.

Els peus em porten ells sols a la Piazza dei Miracoli on es troba el complex monumental que fa famosa la ciutat arreu del món. En aquesta gran esplanada de gespa verda hi ha el Baptisteri, el Camposanto, un parell de museus, la catedral i, sopratutto, la Torre inclinada de Pisa, valgui la redundància. Aquesta torre, única en el món suposo, és famosa per estar torçada cap a sud per uns problemes en els ciments. Aquesta característica que la fa única és aprofitada per un munt de turistes per a fer-se la típica foto "original" aguantant la torre que es cau. Jo m'ho he passat millor fent fotos de la gent en postures rares que no pas fent fotos de la torre. He visitat el baptisteri, la catedral i el camposanto però ni se m'ha passat pel cap pujar a la torre ja que costava 15€. Això és gravíssim!

Quan no em puc cuinar el menjar intento dinar o sopar en llocs que no tinguin la carta en anglès, siguin econòmics i no estiguin massa plens. N'he trobat un a prop de la Piazza dei Cavalieri que reunia les condicions i que per 8€ m'han servit 3 plats, beguda, cafè i postre! A Itàlia! Lo bo és que un dels plats era deliciós. Mai havia provat el carpaccio de peix espasa amb rúcula (sense rúcula tampoc l'havia tastat) i m'ha sorprès molt gratament. El recomano.

Després de prendre'm l'espresso i amb la panxa plena he anat a passejar pels diversos lungarnos vora el riu i he vist un parell o tres d'esglésies una de les quals m'ha cridat força l'atenció, Santa Maria della Spina, ja que es troba construïda just a la riba del riu com barrant el pas al carrer que té al cantó. Molt curiosa tota blanca i d'un tamany exageradament petit.

Cansat de tant caminar els últims dies i amb els peus adolorits he fet via cap a l'aeroport on he donat per concluït el viatge de la millor manera possible, llegint un llibre molt relacionat amb el meu proper viatge, En Siberia, de Colin Thubron, un relat escruixidor sobre una Sibèria postcomunista que no fa res per a despertar d'un llarg adormiment, ans al contrari sembla que s'enfonsi irremeiablement i per sempre en el permafrost de l'Àrtic.

*Si voleu veure les fotos del viatge, cliqueu aquí.

Més no es pot veure

Dia 4, 5/2, Florència

Florència és una ciutat petita però que té un munt de coses a veure. Crec que amb 3 dies n'hi ha suficient per a visitar-la una primera vegada però jo m'he pres el viatge amb molta calma i he estat llargues estones carregant les piles i m'hi he quedat un 4t dia. En aquest últim dia a la ciutat he intentat veure tot el què em faltava, que no era pas poc. Després d'avui puc dir que ho he vist gairebé tot.

A primera hora, i molt a prop de l'hostal, he anat al Museu/convent de San Marc on es troben pintures i frescos de Fra Angelico, un frare del convent que va adquirir cert renom com a artista durant el renaixement.

En un recorregut que m'ha dut de nord a sud de la ciutat la següent parada ha estat les Cappelle Medicee, o altrament dites Capelles Medicci, que és on hi ha les restes funeràries d'aquesta històrica família de la ciutat. L'esplendor de la família es pot veure a l'Església de San Lorenzo on Michelangelo va projectar la nova sagristia.

Ahir no vaig tenir temps de visitar el Palazzo Vecchio, al costat dels Uffizi, i per això estava a la llista de "coses" pendents. En aquest palau ha estat, després de 4 dies sense parar, quan he començat a estar-ne una mica tip de tant art amb motius religiosos i al final, el què m'he mirat amb més deteniment ha estat la Sala del mapes on n'hi havia de molt antics i ben curiosos.

I d'aquí a l'altra banda del riu pel Ponte Vecchio per arribar fins a l'Església de Santa maria dil Carmine on hi ha la famosa Capilla Brancacci de brunnelleschi amb frescos de Masaccio i Masolino. Poca cosa més. He dinat un entrepà amb embotit recent tallat en una xarcuteria i m'he dirigit, sota la pluja, a l'última parada del dia i de la ciutat, el Palazzo Pitti on he tingut sensacions contradictòries. Per una banda, la galeria d'art modern més fluixa que he vist mai. Per l'altra, una galeria palatina que per mi, és de lo millor de la ciutat. Una exposició d'obres robades i recuperades, sales de les famílies nobles que havien habitat el palau i una col·lecció gens menyspreable d'art renaixentista; una joia.

He tornat a l'hostal i, per sort, ja no estava sol. Havien arribat 3 argentins que estan passant un temps a Roma aprenent Italià. Amb ells he compartit el sopar i una bona xerrada futbolística sobre jugadors argentins com Saviola, Riquelme... i molts d'altres.

Unes vistes increibles

Dia 3, 4/2, Florència

Dels museus importants de Florència encara no havia vist el més important o conegut, la Galleria degli Uffizi. És el museu més gran i en les seves 45+ sales s'hi poden trobar obres molt conegudes com la Primavera o el Naixement de Venus de Botticelli, o l'Anunciació de Leonardo.També obres d'altres artistes de renom com Rafael, Tiziano, Masaccio, Tintoretto, Rembrandt i un llarg etcètera.

Al sortir del museu estava al riu i al fons veia San Miniato al Monte i m'ha atret com un iman. De camí he parat a Piazzale Michaelangelo des d'on hi ha les millors vistes de la ciutat. Ho recomano a tothom, tot i l'excursió que suposa. Pots tenir una bona perspectiva dels monuments de la ciutat i, sobretot, del que representa el Duomo en la geografia de Firenze.

San Miniato al monte, allà a prop, és una de les primeres esglésies de Florència i destaca per la seva característica façana de marbres blanc i verd. també l'interior és molt ric i força interessant de veure ja que és diferent a totes les altres esglésies de la ciutat. De baixada he passat pel Ponte Vechio, un dels llocs més coneguts i visitats pels turistes.

Cansat i amb ganes d'escriure una mica sobre les meves experiències a Praga i Florència he tornat a l'hostal. Allà he conegut a l'amo que m'ha estat explicant que normalment a l'estiu sempre està ple però que ara és temporada baixa i no hi ha gaire gent. Per no haver-hi gent, no hi ha ningú, i després de fer-me el sopar l'home, molt simpàtic, ha tancat la cuina i se n'ha anat. Al cap de poca estona ha passat algo surrealista. Jo sol al hostal, piquen al timbre i curiós vaig a fer de maruja, però sense obrir. Eren tres noies de parla anglesa carregades amb bosses que semblava volien passar la nit a l'hostal. Aquí jo he tingut un dilema. Obro o no? Si obro què dic? Ei que estic jo sol a l'hostal i no hi ha ningú que hi treballi... passeu, passeu o... no, ho sento no us puc deixar passar.

Al final m'he allunyat sigilosament de la porta i he tornat a l'ordinador. Al cap de poca estona han deixat de picar. Espero que hagin trobat un lloc on passar la nit.

David...

Dia 2, 3/2, Florència

No feia gaire bon dia, plovia una mica i feia bastant fred, així que m'he muntat el dia per a poder passar-lo bastant en interiors, en museus i galeries, i el primer d'aquests ha estat la Galleria dell'Accademia on entre moltes altres obres trobem l'arxiconegut de Miquel Àngel. Per molts aquesta esculptura de marbre de carrara de 5 metres d'alçada és la perfecció. Ningú havia fet ni va a tornar a fer mai una escultura tant exactament igual al cos humà com aquella. A mi m'agraden més les escultures de Bernini, però.

I d'aquí al Museu Bargello que es troba en un palau renaixentista. Aquest té una bona colecció d'estàtues i de pintures de l'època però, per a mi, el més important són les taules del Baptisteri. Abans de fer la cúpula, Ghiberti i Brunnelleschi van participar en un concurs per a veure qui faria una de les portes del Baptisteri. El segon va fer una representació de l'escena en què Abraham ofereix al seu fill Isaac a déu que aleshores es va considerar molt atrevida ja que trencava tots els esquemes i les pautes conseguint plasmar el moment exacte de l'escena.

He seguit descobrint el centre, llocs tant especials com la Chiesa di Orsanmichele que és una església amb dos naus de 3 arcs cadascuna amb les estàtues situades a l'exterior. Poca cosa més m'ha donat temps de fer abans de que es fes fosc i tornés a l'hostal. Bé sí, he anat a veure el Palazzo Medicci, un altre palau renaixentista amb una petita col·lecció d'art i una capella força interessant.

A l'hostal no hi havia ningú més allotjat i quan m'anava a cuinar el sopar la dona de l'hostal s'ha ofert a cuinar-me els papardelle amb tomàquet. Després se n'ha anat i m'he quedat completament sol en un hostal amb capacitat per a més de 20 persones.

Ryanair funciona... i més coses (Toscana)

Dia 1, 2/2, Florència

Després de "descansar" un parell de dies per casa he tornat a marxar de viatge, aquest cop a la Toscana, concretament a Florència i a Pisa que és el què em donarà temps de veure. El viatge ha començat a les 4 de la matinada quan m'ha sonat l'alarma i he estat capaç de llevar-me tot i només haver dormit 2 hores. He anat fins a l'estació del nord on havia d'agafar un bus que em portés a l'aeroport de Girona. Per a tots els que es preguntin si els vols de 2€ de Ryanair són de debò, la resposta és afirmativa. Un vol com tots els altres, amb l'única diferència que són una mica més estrictes per als temes d'equipatge de mà i que has d'arribar fins a l'avió caminant uns 50 metres.

El vol aterrava a Pisa i he agafat un tren fins a Florència (1h, 5.7€) acompanyat d'un jubilat que es dedica a viatjar pel món transportant mèdula òssea com a voluntari (amb despeses pagades). Jo de gran vull ser com ell. Una hora després he arribat a Florència i he anat caminant fins a l'hostal a deixar la motxilla. I d'aquí, al centre que està a 15 minuts a peu. El primer que he vist ha estat la Catedral de Santa Maria dei Fiori, o altrament coneguda com Duomo. Aquesta església, concretament la cúpula que suporta, és una icona del renaixement. Quan arreu d'Europa pensaven encara en construir catedrals gòtiques, Brunneleschi es va inventar un nou sistema per a construïr la cúpula més magnificent vista mai fins aleshores. Una cúpula que havia de presidir tota la Toscana, ser visible des d'arreu i un símbol del renaixement de la ciutat de Florència.

Per pujar a la cúpula he hagut de pagar 8€. Els primers 8€ d'una llarga llista d'entrades que encara hem queden per pagar, i és que Florència és molt cara. Ara bé, les vistes immillorables. Després de baixar les gairebe 500 escales i d'estar-me una bona estona voltant per dins i fora de la catedral, el baptisteri i la torre de Giotto, m'he encaminat cap al Mercato Centrale per a trobar algo per fer un mos ràpid.

Ja amb la panxa plena, he anat a veure una altra església, la de Santa Maria Novella de la qual en destaca la façana, d'Alberti, un altre dels grans arquitectes del renaixement. Estava bastant cansat i després d'una breu passejada per la Piazza della Repubblica i una breu ullada al Palazzo Strozzi he decidit tornar a l'hostal a dormir una estona. Però a l'hostal hi havia 2 australianes, la Gemma i la Dans, que volien sí o sí anar a prendre un gelat tot i el fred que feia.

Hem anat al centre a buscar un mexicà amic seu, el Jaime, i cap a una de les moltes gelateries que hi ha Firenze. A mi no em venia de gust un gelat així que m'he hagut de confotrmar amb un gofre amb nutella. Elles 2 marxaven d'hora al matí següent i jo estava rebentat així que poc després del gelat hem marxat cap a l'hostal on jo, en 5 segons ja estava dormint.

A la riba del Moldava

Dia 5, 29/1

Avui era l'últim dia del viatge (per mí, ja que la Laia es queda un dia més), i hem aprofitat per anar a visitar un altre museu, el Kampa, que es troba a la riba del Moldava. És un petit museu d'art modern que amaga obres de Kupka i Otto Gutfreund. El més curiós del museu es troba a fora d'aquest on hi ha dos obres força especials. Una es tracta de nadons gegants situats a un cantó de l'edifici del museu i l'altra, uns pingüins de plàstic groc arrenglerats a la riba del riu.

Creuant a l'altra banda del Moldava hem passat per el Teatre Nacional i davant del dancing House de Gehry on hem vist un restaurant xinès que ens ha cridat l'atenció. Ens agrada bastant el menjar asiàtic i no podíem marxar de Praga sense degustar uns econòmics i saborosos plats xinesos.

Després de dinar no em quedava molt de temps així que hem hagut de decidir què veiem, si el Turó del Petrin amb unes fabuloses vistes de la ciutat o la torre de la televisió, i hem triat el segon. Es tracta d'una torre construïda durant els últims anys del comunisme que sembla una llançadora d'un coet espacial. És l'edifci més alt de la ciutat i segur que des de dalt hi ha unes vistes esplèndides; llàstima que anava amb el temps just i no hem pogut descobrir-ho.

Si us agrada més una imatge, que mil paraules, cliqueu per veure les fotografies del viatge.

* El controvertit artista David Cerny és l'autor dels nadons gegants del Kampa (nadons que també podem veure gatejar a la torre de la televisió) i, entre d'altres obres, de l'esculptura Entropa que li va encarregar el president de la república Txeca com motiu de la presidència europea del país.*

Frantisek Kupka

Dia 4, 28/1


Ahir a la nit vem estar veient una peli a casa la Tereza, Love Exposure (la premiada pel públic al Baff de l'any passat, una pel·lícula japonesa que no deixa indiferent a ningú), i com ens vem estar fins tard, avui ens hem mig adormit i hem arribat tard a la nostra "cita" amb l'Eva. Lo bo és que ella directament s'ha adormit!

El pla original era anar al Museu d'Art Modern i així hem fet nosaltres 2 (l'Eva se'ns ha unit més tard). D'aquest museu ens ha sorprès lo gran que era i la quantitat d'artistes txecs de gran nivell que no coneixíem. De tots ells, un ens ha cridat encara més l'atenció. Es tractava de Frantisek Kupka. Aquest artista txec, sobre el qual fa poc hi ha hagut la primera exposició a Barcelona, va ser un pintor prolífic que, més que cap altre, va deixar plasmada una llarga evolució del realisme fins a l'art abstracte.

Tan gran era el museu que fins i tot després de dinar hi hem hagut de tornar per acabar-lo de veure. Això sí; dinar de qualitat. Hem anat a un restaurant txec i hem provat unes quantes coses tradicionals per a veure què ens smeblaven. Una sopeta de verdures ben calenta, goulash, carn amb salsa de bolets... això sí, el què més ens ha agradat ha estat el knedliky, una espècie de pa bimbo però concentrat que segur intentaré fer quan torni a casa. Si a més, fas el knedliky amb mermelada de gerds per dins, no es pot demanar més.

Tanta estona al museu, que quan hem arribat a casa jan era fosc i gairebé l'hora de sopar. Un sopar lleuger i cap a Zizkov, el barri on abans vivia la Tereza. Allà hem anat a un bar-restaurant on hem demanat més menjar. Aquest cop ha estat un plat que duia una espècie de bombes o nyoquis gegants amb cansalada per dins i un acompanyament de col i ceba.

No podem parar de menjar.

Qui millor que l'Eva per ensenyar-nos la ciutat?

Dia 3, 27/1


Avui l'Eva tenia el dia lliure així que ens ha acompanyat en la nostra visita a la ciutat. Hem quedat amb ella al barri de Malastrana des d'on hem començat un recorregut que seguia el camí dels reis. Aquest camí s'inicia a dalt de tot del turó, on hi ha el Castell de Praga i la Catedral de Sant Vitus. Després de fer la volta per dins i per fora hem començat a baixar, primer passant pel carrer dels orfebres i després ja endinsant-nos més al centre, prop d'una de les ribes del Moldava.

Quan erem davant de l'Església de Sant Estanislau (una diferent de la d'ahir) hem decidit que els 15 o més sota zero que feia eren massa per nosaltres i que necessitàvem una xocolata calenta i a la primera cafeteria que hem trobat, no ens ho hem pensat 2 cops i hem entrat de seguida.

Un cop recuperats, hem continuat pel camí dels reis que creua el pont de Carles IV, el més emblemàtic de la ciutat, i després hem anat seguint el recorregut fins al final, la Torre de la Pols. D'aquí hem girat cua i hem anat a veure el barri jueu, o el que en queda, i ja després, cansats i morts de fred, hem fet via cap a casa la Tereza per dinar.

Per segon dia consecutiu he fet una migdiadaa, tot i que aquest cop ha estat curteta perquè la Laia i l'Eva m'han despertat per anar a visitar el veí barri de Baba. Es tracta d'un barri d'estil funcionalista construït els anys 30 que aleshores era tota una innovació en arquitectura. Llàstima que s'hagi fet fosc tan ràpid i haguem hagut de tornar cap al pis.

Teodor