Com que vaig mot endarrerit, fare un petit resum desde Vang Vieng fins sortir del pais.
Vam passar 4 dies al sorprenent Vang Vieng, una especie d'Ibiza molt mes salvatge i per un riu. Van ser uns dies molt animats i plens de festa i demas... pero el temps apretava i vam decidir baixar cap a Vientiane, i al arribar-hi vam trobar una ciutat molt gran, molt bruta(costava mantenir els ulls oberts i inclus respirar), o sigui que ens hi vam passar 6 hores en les quals vaig aprofitar per passar per l'hosital(una veritable experiencia...) i corrents cap a l'estacio de Bus a agafar un nocturn cap a Pakse. L'autobus va costar uns 8 euros i vam estar 11 hores, el problema era que el bus era un bus local, fet pols i molt molt incomode pero weno, gajes del oficio...
La idea era passar uns dies pels voltants de Pakse pero va coincidir que va passar lo del tifo a Filipinas, i la veritat es que no va deixar de ploure ni un moment, el que ens va putejar un mica, pero nada, vam fer un dia molt perro, excepte perque vaig pensar que havia perdut el movil i em vaig passar el dia donant voltes per la ciutat plovent ... intentant localitzar al conductor... i resulta que el movil l'havia agafat el Pingu (per sort) i estava tranquilament a la guesthouse... jajaja
L'endema vam anar cap a l'estacio sur de Pake i ens va agafar un tuk tuk dels grans, i ens va portar fins a les 4000 illes. Van ser 3 hores molt autentiques amb 20 persones a dins del tuk tuk, la gent venint a vendre pollastres... molt divertit, pero les carreteres fangoses no tant. Finalment vam arribar al Mekong, el vam creuar i vam arribar a Don Det. El lloc es impressionant, molt tranquil i relaxat. Llastima que plovia el primer dia, pero be, fer el perro a l'hamaca no esta malament tampoc!!! El segon dia vam llogar unes bicis i vam anar a veure la illa, molt autentica.
I ahir vam agafar una mini van, ens va deixar a la frontera amb Camboya, vam passar la frontera i ens esperava un altre bus amb desti Kratie, que es on estem ara mateix.
A la seguent entrada explico una mica Camboya. I no fa falta dir que queda pendent una pujada massiva de fotos, espero que molt aviat.
Un abrazo!!
I les ferides de guerra que tal??
ResponElimina