Chichen Itza i Mérida

Dies 11 i 12, 28 i 29/06, Chichen Itzá

Ahir va ser un dia estrany. Em vaig despertar amb la idea d'anar a les ruines de Cobá, però tan bon punt vaig sortir del llit vaig veure que els meus plans s'enfrontaven a un gran problema. Tempesta. I és que després de ploure tota la nit va seguir plovent tot el matí. El pati de l'hostal estava inundat, el carrer també i la previsió meteorològica deia que seguiria plovent a la zona durant dies. Cobá que està en mig de la selva estava presumiblement enfangat i per això vaig decidit anar al següent punt del camí, Chichen Itzá.

Després de dinar, jo i l'Elke, una noia belga que tenia uns plans similars als meus, vàrem marxar en direcció a les ruines més conegudes de tot l'imperi maia. Al arribar, després de 3 hores de bus, vam buscar un lloc on passar la nit. Pisté, el poble més proper a les ruines, és simplement un punt estratègic des d'on arribar a Chichen Itza a primera hora del matí abans que arribin les manades de turistes. L'allotjament, en general, és una mica car, però nosaltres vam trobar un lloc per dormir per 50 pesos la nit (2.8€). Es tracta d'unes cabanes on tu penges la teva tumbona. Com no en teniem vam dormir a sobre d'una espècie de matalassos molt fins. Gens còmode però per aquest preu no es pot demanar més. Ah, i tenia piscina el lloc. No recordo el nom però és el primer que hi ha entrant al poble a mà esquerra de la carretera venint de les ruines.

Avui a primera hora hem anat a les ruines i ens hi hem estat fins al migdia. És un jaciment arqueològic enorme on hi ha una ciutat sencera en bastant bon estat de conservació. Els dos edificis principals són el Castillo, que és el que surt a totes les fotos, i el Observatorio. Fotia una calda insoportable inclòs a la ombra i teniem l'esperança de poder-nos banyar al Cenote que hi ha dins del jaciment però es veu que només és per mirar i res més. Quan ja no podíem més de tanta calor hem decidit que era hora d'anar cap al següent destí, Mérida.

Després de 3 hores més de bus hem arribat a la capital de l'estat del Yucatan, la capital de la cultura, Mérida. Hem anat a deixar les bosses al Nomada's Youth Hostel que és el que recomanava tothom qui havia estat a la ciutat. Costa 105 pesos la nit en dormitori, esmorzar i piscina inclosos. Com ja era tard hem decidit que només quedava temps per a donar una volta per el poble. El només s'ha convertit en una estona molt divertida. A la plaça de la ciutat és on hi ha tota l'animació.

Hi havia centenars de persones amuntegades a un racó de la plaça i és que es veu que estaven gravant un episodi d'una telenovela mexicana. Quan apareixien els protagonistes la gent es tornava boja. Sentats en un banc i gaudint de l'espectacle se'ns ha anat asseient gent a la vora i explicant-nos quines activitats podíem fer i altres coses de manera completament espontània. Així que a les 8 (de la tarda!) obria el palau del governador on s'hi troben exposats permanentment uns murals maies que representen tota la història d'aquest poble torturat pels malvats colons espanyols.

Just sortir ens hem trobat amb una festa típica de Mérida que es diu la vaqueria. Ho fan cada dilluns a les 9 de la nit i val molt la pena. És una orquestra que toca música típica, un parell de pregonistes i els nens que ballen danses típiques al ritme de la música. Molt entretingut i no és només per guiris ja que la majoria de gent era mexicana. Es fa cada setmana per a conservar la cultura típica de la zona.

Demà a primera hora del matí farem una visita guiada de la ciutat que és gratuïta i surt diàriament a les 9 de l'ajuntament que també es troba a la plaça general.

Viva Mejico!

Dies 9 i 10, 26 i 27/06, Tulum

Bé doncs, si no recordo malament, ho vaig deixar gairebé de camí a l'aeroport. La Guardia és l'aeroport més petit de NY I no hi arriba el metro. Però és accessible a qualsevol hora gràcies als autobusos Q33 (83st, Roosevelt Av. Linia 7) i el Bx15 que surt de la 125 amb la 2 Av. Ara bé, si el que feu és anar a passar-hi la nit, o part d'aquesta, com vaig fer jo no ho recomano ja que les cadires són incòmodes i els treballadors es passen la nit fent soroll. El vol, amb escala a Memphis, va durar 7 hores i sense res a explicar més que al fer el canvi de moneda a l'aeroport el canvi era dolentíssim. És com si m'haguessin timat 20€ com qui no vol la cosa.

El principal objectiu d'aquesta primera etapa del viatge és conèixer a fons la cultura maia i per tant destins turístics (fora del meu pressupost i de les meves intencions) com Cozumel, Cancún, Playa del Carmen o Isla Mujeres estaven descartats des d'un principi. Em va cridar l'atenció Tulum, un poble a 100 km al sud de Playa del Carmen que semblava tranquil i proper a unes quantes ruines de la zona. Quan arribo, després de dos hores de trajecte en autobus, em poso al primer hostal que trobo, The Weary Traveller, i ha resultat ser una bona troballa. Per 100 pesos la nit (uns 6€) tens un llit en habitació compartida que està neta i té el bany a dins. Cap meravella però el que és més interessant és el tipus de gent que et trobes en un lloc com aquest i lo fàcil que es fa socialitzar. L'hostal té un pati central, on donen totes les habitacions, que es l'espai ideal per passar una tarda a la fresca fent petar la xerrada. La gran majoria de la gent viatja sola o en parella i, en molts casos, estan fent viatges llargs o llarguíssims. A més, com molts ja han passat pels llocs on vull anar després et donen consells sobre hostals o llocs per visitar.

He de dir que les primeres impresions són immillorables i que m'alegro molt de la decisió de deixar NY per començar una altra aventura.

Avui al matí he anat a visitar les ruines de Tulum. Jo i 5 més de l'hostal hem agafat l'autobus gratuït que et porta fins la platja de Tulum, a uns 700m de les ruines. Les ruines en si no tenen gaire d'especial. Es tracta d'un complex petit però en relatiu bon estat de conservació. La seva gràcia és que estan situades a sobre d'uns penyassegats a la costa del Mar del Carib. De les ruines hi ha unes escales que baixen fins a la platja i hem aprofitat per a refrescar-nos una estona que la calor apreta bastant en aquesta zona. Ah, i com es veu en les fotos estava ple d'iguanes gegants.

Després de dinar uns tacos de carn de porc, el Víctor i l'Angela m'han ofert d'anar a Akumal. Són una parella de Los Angeles que porten un mes viatjant per Mèxic i continuaran viatjant al voltant del món durant un any. Podeu seguir el seu viatge a Sol Trekkers.

Pel que fa a Akumal es tracta d'una platja paradisíaca, que ni surt a les guies, i on pots veure una extensa vida marina. Hem llogat unes ulleres i uns patucos i cap a l'aigua. Era la meva primera vegada i he de dir que m'ha agradat força això de l'snorkeling. Hem estat com 2 hores a l'aigua i en aquesta estona hem vist 3 tortugues que medien com un metre de llarg, allà nedant tranquiles com a un metre de distància. També hi havia zones amb corall i mil tipus de peixets diferents. Se suposa que amb sort es poden veure rajades i barracudes.

Un cop a la sorra, hi havia unes palmeres amb cocos d'aquells verds penjant i grimpant una mica n'hem aconseguit agafar un. Després de 20 minuts intentant obrir-lo ho hem aconseguit i el suc estava boníssim. Però és que la polpa era la més tendra que he provat mai. Realment una molt bona experiència. És molt probable que si entreu al seu blog em pogueu veure a mi saludant a càmera i bebent-me el coco.

Per acabar al dia, i després de tornar en colectivo fins a Tulum, he sopat a l'hostal amb tota la gent que hi havia per allà i hem estat fent petar la xerrada fins ben entrada la nit.

Últim dia a NY (primera etapa)

Dia 8, 25/06, Nova York

Sabent que passarà un temps fins que torni a la ciutat, avui he intentat aprofitar el temps al màxim i veure tot el que el temps i les cames m'han permès.

He passat el matí al Museu d'art de Brooklyn que està al Prospect Park,el segon parc més gran de la ciutat, i la veritat és que per ser un museu al que no arriba cap turista està força bé. Hi ha art ètnic d'Àsia, Àfrica i Oceania, pintures del renaixement, art contemporani, art americà... resumint, molta varietat. Destaquen obres de Matisse, Picasso o Georgia o'Keefe. També és molt curiós que les obres que no tenen exposades es poden veure catalogades en unes vitrines en una espècie de magatzem.

Per la tarda, m'he passejat per les parts de Manhattan que encara no havia vist. El barri de Chelsea, on he començat la ruta, m'ha encantat. De moment és el meu barri preferit de Nova York. Si passeu per allà és gairebé obligatori que entreu al Chelsea Market, un Brownstone building que per dins està ple de restaurants i galeries d'art.

Al costat de Chelsea hi ha el Flatiron building que va ser el primer gratacels del món. Té una vintena de plantes i actualment tots els edificis del seu voltant el sobrepassen en altura. Parlant d'altura, pujant per la 5ena Avinguda hi ha l'Empire State Building al que no he pujat perquè em nego a pagar 20$ per a tenir unes bones vistes de la ciutat. Seguint per l'avinguda del glamur hi ha el Rockefeller Center i St Patrick's Catrhedral. L'església, que és la catedral gòtica més gran del mon sembla diminuta al costat de tots els edificis que la envolten.

Per últim, he acabat la ruta passejant prop del Chrysler Building, de l'edifici de les Nacions Unides, obra de le Corbusier, i Grand Central Terminal. M'he deixat, per quan torni a la ciutat, tots els museus de pago, Harlem, i alguna que altra activitat ociosa com anar a veure un musical de Broadway o un partit dels Yankees.

No hi ha limusines a Nova York

Dia 7, 24/06, Nova York

Quan vaig anar per primera vegada a Manhattan fa 12 anys la ciutat estava plena de glamuroses limusines. En la setmana que porto aqui n'he vist 3. Només 3 i no gaire maques a més. Per aquest motiu he decidit marxar una temporada de la ciutat. Aquesta nit agafo un vol a Cancun i m'estaré una temporada viatjant per Centre Amèrica i després tornaré a Nova York.

El fet és que no estava gens còmode amb la feina que havia trobat i no aconseguia trobar-ne una altra. L'habitació, tot i estar molt ben situada, era un forat brut i pestilent. Com jo el que vull és passar'm-ho el millor possible doncs activo el pla B i me'n vaig a viatjar.

Prometo seguir escrivint. Per començar, intentaré conèixer a fons la història de la cultura Maia. Demà, en directe, des de Tulum.

El rei del Pop

No es parla d'altra cosa avui a la televisió

Strawberry Fields

Dia 6, 23/06, Nova York

Mentre Nova York és una de les ciutats més cares del món hi ha moltes maneres de passar un dia entretingut sense gastar gaires diners. I això és el que jo he fet avui.

He anat a primera hora del matí al Museu d'Història Natural. Es troba a l'oest del Central Park i es podria dir que de tots els museus de Nova York és un dels més aptes per a nens. De fet estava ple de crios i de famílies.Les entrades tenen un preu recomanat de 15$ però pagues el que vols; jo per exemple he pagat 1$. El museu explica des de l'origen de l'univers fins a l'evolució del homo sapiens. Hi ha un munt de sales amb models a escala real d'animals de moltes espècies i de dinosaures. Els ossos de dinosaures m'han fet molta gràcia perquè m'ha recordat a tots els fascicles que havia arribat a col·leccionar quan era petit. També hi han sales amb estris i robes de diverses cultures del món. És un museu gran i dóna per estar's-hi tot un matí.


Després de dinar la meva idea era passejar pel Central Park fins a arribar al Metropolitan Museum ja que l'últim dia només n'havia vist una part. El Central Park és enorme. Realment fins que no hi camines per dins una mica és quan te n'adones de lo gran que arriba a ser. Entre les moltes coses curioses que hi ha per veure la més especial és l'Strawberry Fields. Aquesta zona del parc és en homenatge a John Lehnon ja que va ser assassinat a la porta del Dakota, un edifici d'apartaments que hi ha tocant el parc. Un altre dels espais més curiosos del parc és una estàtua a Alícia en el país de les meravelles amb el conill i tota la troupe al voltant.

Com qui no vol la cosa, m'he tirat dos hores per a creuar el parc de banda a banda fins a arribar al Met. El sistema de pagament del Met és igual que el de l'altre museu. Pagues el que vols. En aquest museu és increible la quantitat d'obres d'art que s'hi troben. M'ha cridat molt l'atenció que tenen muntat un temple egipci allà al mig regalat pel govern egipci gràcies a l'ajuda donada per a la construcció de la presa d'Assuan. Actualment es celebra el centenari de Francis bacon i hi ha una exposició temporal amb una part força representativa de la se va obra.

Entre els dos museus i el Central Park el dia no ha donat per més.

Una volta per Brooklyn i el Financial District

Dia 5, 22/06, Nova York

Avui se m'ha ocorregut anar a primera hora del matí a Coney Island que és la platja que hi ha al Sud de la ciutat. És molt típica de les pel·lícules on surt el passeig marítim i un parc d'atraccions vell i atronitat al fons. Aquesta barreja d'encant per lo anyell i per lo cutre fa que sigui un lloc especial. O això se suposa. Al ser un dia entre setmana i a primera hora del matí quan hi he anat no hi havia res obert ni tampoc gent enlloc del passeig marítim. Si sumem que per arribar fins allà et tires una hora al metro i que els que se suposa són els millors Hot Dog's de las ciutat (Nathan's Famous) són en realitat com tots els demés, l'excursió ha estat una petita decepció.



A petició popular afegeixo un altre video musical d'una banda que m'he trobat pel carrer un cop havia tornat cap al centre. És força fàcil trobar entreteniment així espontani pel carrer.



Allà al Financial District és on està la Zona Zero. 8 anys després de l'atemptat encara està gairebé tot buit i en construcció però sense cap edifici més enllà dels fonaments. La ciutat fa vida completament normal com si aquell horror no hagués passat mai. A l'extrem de Manhattan es pot agafar un Ferry gratuït que va fins a Staten Island. aquest ferry passa relativament a prop de l'Estàtua de la Llibertat i dóna també una vista panoràmica del Skyline. Atenció, ja que, si el que es vol és fer una fotografia tant de l'estàtua com de la ciutat seria convenient tenir una càmara amb força zoom sino no serveix per res.



Una altra activitat que es pot fer gratuïtament a la ciutat és passejar pel bucòlic pont de Brooklyn que uneix el sud de Manhattan amb el barri que li dóna nom. Un cop creuat el pont al peu d'aquest podeu trobar un parc molt trànquil i allunyat del ritme frenètic de la ciutat que, a més, té unes vistes impresionants.



Off Topic: Fa cosa d'un mes vaig penjar una llista de pel·lícules filmades a NY. Seguint aquest corrent audiovisual ara toca parlar de la sèrie de "moda". Es diu Nurse Jackie, es va estrenar el mes passat i ha tingut una gran acollida per part de crítica i audiència. Tracta sobre una enfermera (la "Carmela Soprano", com es pot veure a la foto) i el seu dia a dia. És una crítica àcida amb tocs d'humor al sistema sanitari. Resumint, una versió femenina de House que en comptes de doctora és enfermera.

Bona revetlla.

Com trobar habitació sense arruinar-se

Dia 4, 21/06, Nova York

Si el que es vol és passar una temporada llarga a la ciutat el més lògic és buscar un allotjament econòmic i estable on poder fer vida normal sense tenir la sensació d'estar de viatge. L'ideal seria trobar un apartament cèntric i baratet. El problema a Nova York és que no hi han apartaments cèntrics econòmics ni apartaments econòmics sense ser cèntrics enlloc de la ciutat. Aquí és on entra el concepte de compartir pis.

Per a que us feu una idea dels preus, ara mateix, es demana uns 600$ mensuals per a una habitació normaleta que estigui en un barri a mitja hora del centre. Per aquest preu, a Manhattan, com a molt es pot trobar alguna cosa al barri del Harlem, que al contrari del que pensa molta gent, no és un barri perillós ni problemàtic. Lo normal, però, és aconseguir una habitació en alguna zona de Queens o brooklyn relativament propera al centre.

El mètode utilitzat és, bàsicament, la web de Craig's List. Aquí s'hi pot trobar de tot però, pel que fa al tema que ens interessa, s'ha de buscar a sublets que significa rellogats. En aquesta secció la gent que deixa la ciutat durant una temporada, o gent que no vol deixar als seus companys de pis a l'estacada pengen diàriament les seves ofertes. Jo el que feia era em marcava la franja de preu en la que estava buscant apartament (500-700$) i activava la icona que feia que només sortissin anuncis amb fotografies. A partir d'aquí la idea és entrar a tots els anuncis que van sortint dins dels paràmetres que has marcat i veure si són el que busques. Jo els desestimava si estaven molt allunyats del centre, si quan posaven 600$ volien dir 600$ setmanals, si la explicació era molt breu i poc detallada...

Suposo que això cadascú veu quins són els seus requisits i decideix. Com tots els anuncis i tot està en anglès és més fàcil si se'n sap una mica. Si no, sempre es pot demanar ajuda a algú que en sàpiga.

Explicada la part de buscar, ara queda la part de trobar. Aquí el que s'ha de fer és enviar un correu electrònic a totes les habitacions que us interessin explicant perquè voleu aquella habitació i no una altra, qui sou, què feu a la ciutat... I això fer-ho moltes vegades fins aconseguir quedar un dia per a que us ensenyin el pis i l'habitació. Jo, per a que us feu una idea, vaig enviar una vintena d'emails i vaig aconseguir quedar per a visitar-ne 5. El que passa és que m'he quedat la primera que he vist i ara no se com serien les altres.

No se si m'he explicat prou bé. En cas de dubte, ja sabeu, em consulteu el que calgui.

Laundromats com a les pelis

Dia 3, 20/06, Nova York

Bueno doncs avui ja m'he instal·lat a l'habitació i el primer que he fet quan he arribat al matí ha estat anar a fer la bugada. És curiós perquè les bugaderies o Laundromats són idèntics als que es veuen a les pel·lícules. El que passa a Nova York és que els pisos són tant petits que no hi tenen rentadora. Llavors, la gran majoria de la gent renta la roba en aquests llocs. Jo en tinc uns quants a prop d'on visc però tots són similars. Aquest tenia una trentena de rentadores i de secadores. Tu mentre es renta la roba pots esperar-te mirant la tele o llegint. Rentar i secar costa un 3$.

Hi ha un altre aspecte de la vida dels novayorquins que, com a mínim, xoca. I és que resulta que no hi ha contenidors d'escombraries. Quan arriba la nit, la gent treu al carrer les bosses per que els camions les recullin. Quan es fosc i camines pel carrer es veu cada 10 o 15 metres una muntanya de brossa. Són costums diferents. Molts estareu pensants que si no tenen contenidors de brossa de reciclatge ens n'oblidem. Doncs no. pel que sembla el procés del reciclat es du a terme al complet a les plantes on va a parar tota la deixalla. Ho trobo més pràctic que haver de tenir 10 papereres diferents a casa.

Per la tarda he començat a treballar al Deli i la feina que faig és horrorosa. Realment no m'agrada gens. És molt cansat i avorrit. Demà mateix em poso a buscar una altra feina que sigui una mica més relaxada perquè si he d'estar així cada dia no arribo a final de més. Ara mateix no em sento el braços. Una curiositat; tots els del Deli parlen en castellà. Tots.

(Gairebé) tot va sobre rodes

Dia 2, 19/06, Nova York

Dia mogudet.

Barbara Ann @ the Metropolitan

He anat a Queens, a la Roosevelt Avenue, a buscar feina. En aquest carrer és on es poden trobar totes les agències de treball en les que et busquen treball sense contracte. N'hi ha un munt però jo el que he fet és baixar-me a l'estació de Roosevelt Av. de la línia E i entrar a la primera que he trobat pel carrer (caminant un tros, vorera sud, una porta amb unes escales que pugen). L'agència es diu Velmex Employment Agency i m'hasn tractat força bé. La cosa funciona de la següent manera. Tu dius del que vols treballar, treballs senzills, tipus cambrer o cuiner, i ells et diuen les ofertes que tenen, quan cobraries i on està l'establiment. Si alguna t'interessa, has de pagar 100 $ pel servei i et donen l'adreça i una carta de referència. En cas que quan et facin l'entrevista no t'agafin, l'agència et segueix buscant feina fins que itrobes alguna cosa. Només es paga la primera vegada. En cas que t'agafin i al cap de poc et despedeixin també es compromet l'agència a tornar-te a buscar feina. És important que quan us diguin d'anar a l'establiment on hi ha l'oferta de treball truquin davant vostre per a comprovar que la vacant encara hi és. I també, saber que és més fàcil trobar feina a l'estiu i si parles anglès (en altres èpoques de l'any, o sense saber anglès no és impossible, però sí que és més difícil).

El centre del món

Total, que a Velmex no tenien gaires ofertes però la més interessant era una situada al centre de Manhattan just a sota del Central Park, al mateix bloc que l'Hotel Plaza. Es tracta d'un Deli que es diu “Angelo's Rock n Roll Deli” i està a la 6th Av entre la 58 i la 59. Un Deli és una botiga de queviures que també fa entrepans i menjars senzills. La meva feina consistirà en fer de tot. Des d'entregues a domicili, cuinar, netejar... Aquí és on entra el gairebé del títol. El sou base no està malament del tot però es veu que en llocs així no es donen gairebé propines i em sembla que les passaré magres per arribar a final de mes. A més, són bastantes hores i 6 dies a la setmana així que no les tinc totes amb mi. Ara bé, no puc demanar més ja que he trobat feina quan no feia ni una hora que n'estava buscant. En qualsevol cas, el que faré serà anar buscant una altra feina que donguin més propines i siguin menys hores.

També m'he comprat un telèfon pels 3 mesos que estaré aquí. M'ha costat trobar-ne un de barat i al final he acabat comprant-ne un amb targeta de prepagament que m'ha costat 80 $. A veure; dos recomanacions. La primera buscar un retailer oficial i no comprar-lo a botigues tipus les de Ronda Universitat ja que és més car. L'altra és que la millor companyia és T-Mobile, o això és el que m'han dit. Ja ho descobriré. El número per a trucar-me des de l'estranger és 1-917-251-8696. Qui vulgui que em truqui.

Per últim, i per no avorrir-vos més, dir que ja tinc habitació! Demà m'hi instal·lo i en una propera entrada explicaré com funciona el tema del allotjament. Realment encara que no ha sortit tot perfecte trobo que és un bon principi trobar feina i casa en menys de 24 hores.

El dia ha donat per fer un munt de coses més, com passejar pel centre, veure una exposició de projectes que han fet els estudiants de la Cooper Union, visitar el Central Park o el Metropolitan Museum. Aquest museu és d'entrada gratuïta (dones la voluntat) i és gegant. El més important de la ciutat. Jo de fet només n'he vist una petita part.

En fi, com veieu ha estat un dia molt mogut. Estic cansadíssim i demà m'he d'instal·lar a casa meva i a les 3 començo a treballar així que ara ja em quedo descansant el que queda de tarda.

Una rata al Central Park

Primeres impresions

Dia 1, 27/06, de Barcelona a Nova York

M'acabo d'instal·lar a l'hostal després de gairebé 20 hores de viatge i només tinc esma per a fer una breu descripció. Em salto el viatge perquè ha estat sense incidents; bé, l'únic destacable és que a British Airways et donen molt menjar i no està dolent

He agafat el metro fins al centre i m'ha semblat que era un metro prou segur, multiracial i rapidíssim. Al fer transbord he hagut de sortir al carrer i ha sigut un shock. Era a prop de Times Square i m'he trobat amb tot de gratacels, anuncis lluminosos per tot arreu i una vida al carrer que dóna gust.

Això ha estat la primera impresió. La segona la de l'hostal. Pel que he pagat és el que em mereixo però és un CUCHITRIL. Això sí, està en un barri residencial força maco i l'habitació, en la que estic sol, està més o menys neta. Ah! i ja he vist la primera rata! Estava allà al carrer treient el nas i quan m'ha vist la dec haver asustat perquè ha fugit corrents.

Comença l'aventura!

Marxo

Ja està. Ja me'n vaig. Per fí. Aquesta foto és la foto del que seran les meves pertinences en els propers 3 mesos. El que es veu a la imatge i res més i és que viatjo lleuger.

Aprofito aquesta entrada per acomiadar-me de tots el qui encara no m'he acomiadat i desitjar a tothom un bon estiu i unes bones vacances. Porto uns quants dies avançant-me als esdeveniments i intentant trobar una habitació i la cosa sembla que va per bon camí. També he parlat amb gent que hi ha anat a buscar feina i les paraules són encoratjadores. però tot això ja ho explicaré un altre dia.

A reveure!

PS: Els que vulguin contactar amb mi via telefònica ho podeu fer, de moment, agregantme al skype xavi.ls.

10 enllaços "imprescindibles" per a preparar un viatge a NY

El títol és prou explícit. Aquests han estat els enllaços més útils a l'hora d'informar-me sobre la ciutat i el viatge que estava preparant.

- Nova York a la Viqui. Una primera dosi d'informació sempre va bé. (català)
- Mapa del metro. Per a que tingueu una idea de com n'és de complicat el sistema allà.
- El Foro de Nueva York és un fòrum on es reuneixen a la xarxa un munt de gent que ha anat o vol anar a la ciutat. Una font inesgotable d'informació i curiositats. (castellà)
- TimeOut New York. Doncs igual que el de Barcelona. Aquesta revista és el millor mètode per saber què i quan es fa a la ciutat. Imprescindible. (anglès)
- La llumenera de Nova York és un blog d'un català que es va instal·lar a Manhattan fa uns quants anys i ´n'explica la seva visió. El nom prové d'un setmanal en català que s'escrivia allà fa més de cent anys. (català)
- NY Magazine. Una altra revista, similar a TimeOut, que aporta articles molt interessants sobre art, restaurants o compres, entre d'altres.
- NYC go és la web d'informació turística de la ciutat de Nova York. Podràs comprar entrades des de casa o informar-te dels llocs més turístics a visitar.

Aquests tres serveixen més en concret per a algú que s'hi vulgui estar una temporada.

- Vive Nueva York és una pàgina web que combina la informació turística amb una guía pràtica de com viure a NY. (castellà)
- Craig's List és l'equivalent americà al Loquo d'aquí. Serveix per buscar pis, feina, comprar i vendre qualsevol cosa... (anglès)
- En aquest link trobareu les diverses Agències de Treball que es troben a l'avinguda roosevelt del barri de Queens. És, pel que sembla, el millor lloc on anar a buscar treball. Però això és ja una altra història que explicaré la setmana que ve in situ.

Viatge al Sud-Est Asiàtic

Bones a tothom, primer de tot em presento, sóc l'Oriol, un colega del Xavi. Al setembre marxare amb un company cap al Sud-Est Asiàtic i que millor que aquest blog per anar explicar les petites aventuretes que de ben segur viurem per allà!

Marxem per 5 setmanes, i tenim pensat visitar 3 països, encara que tecnicament estarem a 4. Visitarem el nord de Tailandia, Laos i Camboya.








Sortirem el dia del meu 22è aniversari (9 de Setembre) de Reus a Londres Stansed, unes 4 hores o 5 mes tard, agafarem el vol que ens portarà a Kuala Lumpur (capital de Malasia). Allà, descansarem per tornar agafar un vol cap a Chiang Mai (nord de Tailandia) el dia 12 de Setembre.








Passarem a Laos per terra, i visitarem Laos. La nostra idea és baixar tot Laos, sigui en bici o en canoa... fins la zona de les 4.000 illes (incredible!!!), allà creuarem a Camboya. A Camboya veurem els temples D'Angkor i visitarem també Phnom Penh, d'on agafarem un vol que ens durà altre cop a Kuala Lumpur.

És un petitissim resum perque ni nosaltres sabem exactament on pararem... més o menys en tenim una idea.. Encara queden uns mesos...

Quant costa tot això?

Aquesta és la pregunta que he escoltat diverses vegades mentre explicava els meus plans. La veritat és que no ho tinc gens clar i m'esperaré al setembre a respondre. Ara bé, s'acosta el dia de marxar i ja he enllestit tots els preparatius i, per tant, puc descriure quines han estat les despeses relacionades amb el viatge en si.

Despeses pre-viatge - 513.42€

- Bitllets d'avió (anada i tornada amb British, escala a Londres) 444.27€
- Guia de Nova York (Rough Guide en anglès, edició 2009) 10.75€
- Renovar el passaport 20€
- Fotografies de carnet 4.8€
- Reserva de 5 nits al Continental Hostel (es paga el 10% de l'import per avançat) 6.8€
- Vacunacions (per si vaig a Centreamèrica) 21.8€
- Registrar el domini viatjant.com 5€