L'Erik, un jove americà amb arrels filipines va donar la volta al món durant 16 mesos farà uns 3 anys i en va deixar constància en el blog de viatges més complet d'internet. Escribia cada dia una crònica sobre el que vivia i la seva experiència crec que pot ajudar molt a algú que estigui preparant un viatge similar. Podeu llegir la seva volta al món i altres viatges, en anglès, a
The Global Trip. Un cop vaig acabar de llegir la seva experiència, li vaig enviar un correu electrònic preguntant-li dubtes que se'm van anar presentant i crec que pot ser interessant escriure'n aquí la traducció del que em va respondre.
- Quina va ser la teva estratègia a l'hora de planificar el viatge i l'itinerari? (Ho tenies tot pensat des del principi o amb quina antelació ho planificaves) Quan planificava el viatge per primera vegada, el vaig sobreplanificar, pensant què fer cada dia, lloc a lloc, ciutat a ciutat -- però aviat vaig entendre que no era el camí a seguir ja que duant el viatge mai saps quines oportunitats et sorgiran. La idea seria de mantindre's el màxim de flexible possible. A més, sobreplanificar suposa tenir unes expectatives sobre els llocs que es possible que es compleixin o no; és millor deixar-se portar i així segur que no et desilusiones. El que recomano és tenir una idea d'on es vol anar, i del que es vol fer, però no seguir un calendari estricte; No pots preveure a qui coneixeràs durant el camí i el que voldràs fer amb ells.
- Quants diners portaves a sobre? Amb quina regularitat utilitzaves els caixers automàtics? Generalment duia a sobre lo suficient per subsistir una setmana; utilitzava els caixers automàtics tot el temps, estan per tot arreu. Al centre d'Àfrica era més difícil de torbar-ne, així que quan en tenia la ocasió, treia més diners del normal.
- Com arreglaves els visats? Alguna experiència difícil? Els visats acostumen a ser fàcils d'arreglar; l'únic que em va ser difícil va ser el de Russia, que vaig intentar aconseguir a Paris -- però després de perseverar el vaig obtenir. (està al meu blog, a Paris). El visat de Brasil també em va costar treball; el vaig fer a La Paz, Bolivia. Visas are usually easy to come by; the only hard one I had to get while traveling was for Russia, which I tried to get in Paris -- but after perservence I obtained one. (It's on my blog, in Paris.) A visa into Brazil also took some work; I did that in La Paz, Bolivia. És qüestió de revisar les regles d'obtenció de visats del següent país a visitar i d'assegurar-se que podràs estar-te uns dies a la capital del país on estàs per a pdoer fer els tràmits a l'embaixada.
- Quins consells donaries per a la precaució contra la malària? Vaig estar prennent les píldores durant gairebé tot el viatge (les setmanals); la gent diu que provoquen malsons però jo no vaig tenir cap problema.
- Podries explicar com t'ho feies per a rentar la roba durant el viatge? En la majoria de zones de motxilers, sempre hi ha algú disposat a rentar-te la roba per un preu molt econòmic. En zones aïllades, la rentava a mà i la penjava a assecar.
- Quant et pesava la motxilla i quanta estona vas arribar a portar-la a l'esquena? 20 quilos crec; La carrega durant hores i hores, però sempre pots descansar.
Les dues últimes són simple curiositat.
- Quan de temps vas arribar a estar sense poder-te dutxar? Possiblement uns 12 dies. Durant el
trekking de l'Everest, on no hi ha pas dutxes.
- Quants vegades et vas posar malalt o vas tenir problemes estomacals? Que recordi només vaig estar malalt, amb febres altes al llac Titicaca i quan vaig visitar Egipte. Però ho acabes superant. Un consell: quan agafes diarrea per el menjar local, no hi ha cap problema en anar a un Mc Donald's i menjar coses occidentals. És sòlid i acostuma a netejar el teu organisme encara que sembli paradigmàtic (com a mínim a mi em funcionava). També, al principi del viatge tenia més problemes que ja cap al final quan el meu estómac ja hi estava acostumat.
